L’embaràs modifica el cervell de la mare almenys durant els dos primers anys postpart

Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionar-se amb el nadó. La recerca es publica a ‘Nature Neuroscience’. L’estudi ha comparat l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs i mostra que la gestació implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare.

En concret la investigació ha permès concloure que l’embaràs disminueix el volum de la matèria gris de les dones en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement” els canvis corresponen a una “especialització” del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat, segons l’investigador i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.

Per dur a terme la recerca, els investigadors han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, les parelles homes de 19 d’elles, i un grup control format per 20 dones que no eren ni havien estat mai embarassades i les parelles homes de 17 d’elles. El seguiment va durar cinc anys i quatre mesos.

Els resultats de la recerca han mostrat una reducció simètrica en el volum de la substància gris a la línia mitjana cortical anterior i posterior, així com en seccions específiques de l’escorça prefrontal i temporal en les dones embarassades. Aquestes zones formen un mapa que coincideix, en gran mesura, amb una xarxa que els neurocientífics associen amb els processos implicats en les relacions socials.

L’estudi ha permès determinar sense ambigüitat si una dona de la mostra havia estat o no embarassada en funció dels canvis en el volum d’aquestes àrees del cervell i, fins i tot, predir el grau de vincle amb el nadó després del part segons havien estat aquests canvis.

La reducció de matèria gris es dóna en totes les dones embarassades estudiades i és exclusiva d’elles, la qual cosa indica que probablement es tracta d’un canvi degut als processos biològics de l’embaràs, i no a canvis relacionats amb el naixement del nadó que també poden experimentar els pares.

“Creiem que la reducció es deu a un procés similar a la poda sinàptica que té lloc durant l’adolescència, on s’eliminen les sinapsis dèbils per afavorir un processament mental més madur i eficient” explica Susanna Carmona una de les líders de la investigació.

Els investigadors no han trobat que l’embaràs provoqui cap canvi ni en memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, creuen que la pèrdua de substància gris no implica cap dèficit cognitiu, sinó tot el contrari: “Els resultats apunten que aquesta plasticitat cerebral inherent a l'embaràs té una fi evolutiva destinada a que la mare infereixi eficientment les necessitats del nadó” comenta Erika Barba-Müller, primera autora de l’article juntament amb Elseline Hoekzema.

Es tractaria d’una reestructuració del cervell amb finalitats adaptatives per incrementar la sensibilitat de la mare per detectar, per exemple, rostres amenaçadors o per reconèixer més fàcilment l’estat emocional del seu nadó.