El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura alerta de la vulnerabilitat de les dones en el sistema penitenciari

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) alerta sobre la vulnerabilitat de les dones en el sistema penitenciari i reclama incorporar-hi la perspectiva de gènere per tenir-la en compte en tots els vessants de l'internament, com les relacions familiars, l'assistència sanitària o la detecció i el tractament de la violència de gènere. "Anem endarrerits també en igualtat de gènere en el sistema penitenciari", ha avisat el síndic de greuges, Rafael Ribó, després de lliurar l'informe anual del MCPT a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. D'altra banda, Ribó ha assenyalat que els departaments de Salut i de Justícia van respondre d'"immediat" a la recomanació de l'informe del 2015 de formar en el Protocol d'Istanbul en casos de denúncia de maltractaments de detinguts, però ha lamentat les "resistències" d'Interior i, concretament de la Direcció General de la Policia, per "superar el desconeixement" que tenen del text.

Les dones representen prop del 7% de la població reclusa a Catalunya. L'informe corresponent al 2016 del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura assenyala que la "posició clarament marginal" de les dones en aquest àmbit és "un dels factors que, juntament amb les desigualtats de gènere persistents en la societat, tenen com a conseqüència que les polítiques i els programes d'execució penitenciària no sempre prestin una atenció suficient a les seves necessitats".

L'informe recull que hi ha cinc presons amb dones a Catalunya: CP Puig de les Basses (Figueres), CP Mas d'Enric (Tarragona), CP Brians 1 (St. Esteve Sesrovires, Baix Llobregat), CP Dones de Barcelona -conegut com a Wad-Ras, l'únic només de dones, també mares- i CP Ponent (Lleida). Els que atenen un nombre més alt de població penitenciària són Wad-Ras i Brians i, després, els centres de Puig de les Basses i Mas d'Enric, amb 34 i 18 dones, respectivament. El mòdul de dones del CP Ponent té una ocupació de 24 dones.

El Mecanisme de Prevenció de la Tortura apunta que "la major part de departaments de dones s'ubiquen en centres fets i pensats per allotjar-hi homes i per aquest motiu no s'adapten a les necessitats i especificitats que puguin tenir o presentar les dones". "Excepte Wad-Ras i el departament de Brians, els mòduls de dones són molt petits i hi conviuen dones en situacions socials i delictes molt heterogenis", ha destacat l'adjunt general del Síndic, Jaume Saura.

Les normes de les Nacions Unides per al tractament de les recluses, conegudes com a Regles de Bangkok (no són jurídicament vinculants), estableixen que abans, d'ingressar a la presó, les dones han de poder adoptar les disposicions necessàries respecte als infants que tinguin a càrrec i que fins i tot s'hauria de possibilitar la suspensió temporal de la pena en funció de l'interès superior dels infants. "No es fa una valoració de la situació familiar de la dona", ha assenyalat Saura.

La institució també recull queixes pels lots d'higiene que reben les dones, molt pensats per als homes, i el "preu excessiu" dels productes íntims que es venen als economats. Uns preus, els dels economats, que també són objecte de crítiques per part de la població masculina reclusa, ha afegit Saura.

Davant aquest situació, la institució que treballa per prevenir la tortura demana incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques penitenciàries i a la feina dels òrgans directius de les presons, amb dades estadístiques específiques sobre el nombre, el context social o la situació penitenciària de les dones. El Mecanisme de Prevenció de la Tortura també demana que la perspectiva de gènere s'apliqui a l'hora de valorar si les circumstàncies personals i la gravetat del delicte fan imprescindible l'ingrés.

Restringir el règim d'aïllament

En el marc de les visites als centres penitenciaris, el Mecanisme de Prevenció de la Tortura també ha incidit en les condicions relacionades amb el règim d'aïllament. El percentatge d'interns classificats en primer grau de tractament penitenciari es manté constant, entre l'1,8% i el 2% del total de la població reclusa, segons dades de març a maig del 2016.

L'informe recorda que "la modalitat de primer grau és un règim especialment dur que pot afectar la integritat física i psíquica de les persones" i alerta que "pot generar, a llarg termini, danys profunds de caràcter irreversible". La desidentificació i despersonalització en són un exemple. La institució avisa que aquests danys dificulten la "rehabilitació i reinserció social de l'intern en la societat".

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura és partidari de restringir l'aïllament i demana a l'administració que en fonamenti de manera molt rigorosa l'aplicació en cada cas, sense que siguin suficients referències genèriques a la perillositat extrema o inadaptació de l'intern. L'informe demana que la revisió de l'acord de classificació s'hauria de produir en un termini "màxim de tres mesos", en lloc dels sis que s'estableixen ara de manera general, i ho argumenta per "la restricció de drets associada al règim tancat i les conseqüències negatives que pot comportar per a la salut de l'intern".

En general, l'informe també recull el testimoni puntual d'interns que han denunciat haver estat objecte d'alguna actuació desproporcionada. El Síndic de Greuges ha iniciat una investigació d'aquests casos amb el consentiment de l'intern.

Retrets a Interior per l'aplicació del Protocol d'Istanbul

El Mecanisme de Prevenció de la Tortura valora positivament els passos que s'han fet en els últims mesos per formar diversos col·lectius, especialment el mèdic i altre personal sanitari, sobre el Protocol d'Istanbul i confia que s'incrementi la qualitat dels comunicats de lesions. Ara bé, el Síndic lamenta la interpretació restrictiva que els cossos policials fan de la Directiva europea sobre els drets de les persones detingudes.

Ribó ha retret a Interior i a la Direcció General de la Policia el "desacord" sobre com aplicar protocol i ha subratllat que el text és "inequívoc" en la seva literalitat. "No valen altres explicacions per intentar impedir que, en una revisió mèdica d'un detingut que pugui argumentar que ha estat objecte de maltractament, hi sigui present el funcionari policial que pot ser el causant del maltractament. És elemental i així ho estableix el Protocol d'Istanbul", ha etzibat Ribó.

Mesures disciplinàries excessives en centres d'internament d'infants i joves

També s'han detectat mancances en les mesures disciplinàries als centres d'internament per a infants i joves, tant per la manca de garanties i desconeixement per part dels interns del règim sancionador com per la inadequació de les sancions. La institució demana més personal i més ben format i reitera la necessitat d'emplenar degudament el llibre de registre pel que fa a les contencions.

L'equip del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura que ha lliurat l'informe a Forcadell i després l'ha presentat a la premsa ha estat encapçalat per Ribó i Saura, amb José María Mena, Mar Torrecillas, Olga Casado i Eva Labarta. El document és el sisè que lliuren a la cambra des que la institució va rebre el mandat d'exercir les funcions de prevenció i detecció de la tortura a Catalunya d'acord amb el protocol de l'ONU.

Per elaborar l'informe, s'han realitzat una cinquantena de visites durant el 2016 a diferents centres: comissaries dels Mossos i de la Policia Local (29); centres penitenciaris (5); centres geriàtrics (2) i centres de salut mental (1); centres infantils (9) i unitats penitenciàries Mossos d'Esquadra (2). La visita de la comissaria de la Policia Nacional a la Jonquera es va denegar.