L’exalcalde de Santa Fe del Penedès compleix condemna amb control a distància: “És un mal menor que he d’acceptar” ”

L’exalcalde de Santa Fe del Penedès Marcel Surià viu amb “satisfacció” des que pot complir condemna fora de la presó a través d’un control telemàtic. Ara dorm a casa, va a treballar a Vilafranca i té llibertat de moviments, amb la condició que ha de dur el braçalet de control i ser a casa entre les onze de la nit i les set del matí, mentre que un cop per setmana ha d’anar a la presó per fer un seguiment personal. En una entrevista a l’ACN, Surià defineix aquesta supervisió a distància com un “mal menor que s’ha d’acceptar i poder superar el més aviat millor”, i assegura que li permet fer “vida normal”. Des del mes de febrer, compleix 2 anys i 3 mesos de condemna per haver signat falsos informes de residència a ciutadans immigrants.

Marcel Surià va obtenir el Tercer Grau penitenciari a finals del passat mes de març, quan feia un mes que havia ingressat a Brians 1. La situació familiar –amb quatre fills i la seva mare en edat avançada- i el fet d’haver estat treballant en el món de la integració social són els arguments que l’exalcalde de Santa Fe del Penedès va utilitzar per sol•licitar el règim obert, amb el qual li van permetre que només anés a la presó per dormir els dies laborables, tenint llibertat durant el dia i els caps de setmana.

El Tercer Grau li va permetre re incorporar-se a la vida laboral. Això va facilitar que al juny obtingués el permís per complir condemna fora de la presó amb supervisió a distància, quan feia un mes que l’havien traslladat al Centre Obert 2 de Barcelona, l’antiga presó de la Trinitat. “Poder dormir a casa és imprescindible per preparar els cursos que imparteixo”, assenyala, afegint que també està estudiant un màster en Direcció d’empreses a través de la Universitat Oberta (UOC), el qual no podia seguir quan dormia a la presó perquè li requereix dedicació en hores nocturnes.

En una entrevista a Sant Pau d’Ordal, on viu des de fa anys, Surià assegura que ha procurat “normalitzar” la seva situació, malgrat les limitacions i el control. La supervisió dels serveis penitenciaris es fa cada nit físicament a través d’una connexió entre el seu braçalet i un sistema informàtic, però Marcel Surià també ha de mantenir permanentment informat el seu tutor que, amb una entrevista setmanal, segueix quina és la seva activitat. “Estic satisfet”, afirma, i nega que aquest control a distància sigui intrusiu en el seu dia a dia.

Els últims mesos, la seva feina s’ha centrat en oferir diversos cursos de reinserció social, alhora que està preparant un projecte amb l’Acadèmia Tastavins per contribuir a la divulgació de la cultura del vi, també amb finalitats socials. Marcel Surià assegura que aquests projectes l’”entusiasmen”, i reconeix que el compliment de condemna l’ha fet descobrir noves oportunitats: “les limitacions m’han estimulat a fer coses que potser no hagués fet mai”.

Paral•lel als canvis professionals, l’exalcalde també destaca que la pena de presó l’ha ajudat a moderar alguns aspectes del seu caràcter, com la impaciència. “No et pots enfrontar contra un tema que no pots controlar. És millor confiar en un mateix”, afirma, i assegura que durant aquest temps a après a ser pacient. “Saber esperar a que les coses siguin possibles és una tasca dura, però imprescindible”, conclou.

Una rebaixa de la condemna, opció descartada

La condemna de presó de Marcel Surià acabarà el maig de 2019. De cara al proper mes d’abril, confia que la trajectòria que ha tingut durant la primera meitat de la pena li permeti tenir més beneficis penitenciaris. Per exemple, desitja que el control setmanal al Centre Obert passi a ser més flexible, substituint les entrevistes setmanals per trobades quinzenals o mensuals. Descarta, però, la possibilitat que la condemna s’escurci, ja que assegura que “l’única” manera per aconseguir-ho seria la concessió d’un indult. I aquest és un tràmit que no contempla perquè ja ho va intentar amb anterioritat, sense èxit.

Sobre aquesta qüestió, Surià critica que el Consell de Ministres denegués la seva petició perquè hi va haver un informe desfavorable dels jutges. Creu que “és públic i notori que el sistema judicial té certa al•lèrgia a concedir indults a càrrecs públics, degut als diversos casos de corrupció”, i defensa que “cada cas s’hauria de valorar de forma diferent perquè, en aquesta ocasió, hi havia una finalitat humanitària, sense cap enriquiment personal”.

Per aquest motiu no confia que una nova petició d’indult fos acceptada pel govern espanyol. Recorda, a més, que aquest tràmit suposa un “desgast econòmic” i un temps de resolució de gairebé un any, de manera que, es podria donar la circumstància que la resposta administrativa a la petició de ser indultat arribés a falta de pocs mesos per complir tota la pena.

La signatura d’uns informes de residència, origen de la condemna

Marcel Surià compleix condemna des del 29 de febrer per un delicte de falsedat documental. Quan era alcalde de Santa Fe del Penedès, els anys 2006 i 2007 va signar diversos informes de residència a immigrants. Posteriorment, però, la Policia Nacional va descobrir que aquestes persones havien arribat al país a través d’una xarxa d’immigració il•legal. Surià va negar en rodó tenir constància de l’existència d’un entramat de tràfic de persones, si bé va reconèixer haver signat els documents, assegurant que ho va fer amb “finalitats humanitàries”.

L’exalcalde va ser jutjat per haver signat els informes de residència a ciutadans que no vivien a Santa Fe, i per haver col•laborat amb la xarxa d’immigració. La sentència de l’Audiència de Barcelona el va exculpar d’aquesta segona qüestió, mentre el va culpar d’haver falsejat documents, imposant-li una pena de 2 anys de presó i una multa de 2.160 euros. Amb aquesta condemna, Surià eludia l’entrada a cap centre penitenciari perquè no tenia antecedents, però la Fiscalia va recórrer la sentència. Finalment, el Tribunal Suprem va augmentar la pena fins a dos anys i tres mesos, obligant-lo a entrar a presó.