Vilanova acull la cinquena edició del Cicle de Cinema sobre la Deportació als camps nazis

El Cinquè Cicle de Cinema continua la tasca de l’Amical de Mauthausen i altres Camps per a explicar la història de l’exili i la deportació republicana i el seu context a Europa i durant la segona guerra mundial. El Cicle, ja consolidat a la ciutat com a cicle especialitzat en els temes de Memòria torna a l’igual que l’any passat  al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, a les 7 de la tarda i entrada gratuïta, i compten de nou amb el suport de Sala 1 i del mateix Teatre Principal.

“La professora d’Història” , de Marie-Castille Mention-Schaar, explica la història d’Anne Gueguen una professora d’ Historia d’ institut que a més es preocupa pels problemes dels  seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne te un grup difícil. Frustrada pel seu materialisme  i la falta d’ambició, Anne desafía als seus alumnes a participar en un concurs nacional sobre el que significa ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne usa tota la seva energia i creativitat per a captar l’atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini s’apropa, els joves comencen a obrir-se als demés i a creure en sí mateixos. Un projecte  que canviarà les seves vides

El Cicle continuarà el dijous  2 de març   amb la projecció de “Sophie Scholl: Los últimos días” , de  Marc Rothemund , una pel·lícula que descriu la historia d’un grup de joves universitaris a Munich al 1943, que recorren a la resistencia passiva com a única sol.lució per enfrontar-se als nazis. Neix així La Rosa Blanca, un moviment amb un sol proposit: la caiguda del Tercer Reich.
Sophie Scholl, la única noia del grup, es detinguda junt al seu germà mentre distribuien panflets a la facultat. Durant els dies següents será sotmesa a un dur interrogatori que acabarà convertint-se en un duel psicològic amb l’oficial Mohr.

I finalitzarà el dijous 6 d’abril amb la producció catalana d’Abel Moreno “Fugir de l'oblit” . Aquest documental  reconstrueix el viatge de supervivència que va fer el gironí Josep Busó entre 1939 i 1942, un exiliat republicà que amb 17 anys va fugir primer del franquisme i posteriorment del camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, del camp de concentració de Dachau, el d'extermini de Treblinka i una base de Bordeus on l'exèrcit nazi construïa submarins i de la qual va escapar sortint per la porta.