Jorge Delgado: "És molt injust que per poder caminar hagi de pagar"

Jorge Delgado és un clar exemple de superació i lluita. Ha hagut d’afrontar dues vegades el càncer de Sarcoma d'Ewing. El seu esperit de lluita l’ha portat a ajudar a  altres persones que ho necessiten i ho ha convertit en la seva forma de vida i la seva professió a través de conferències de motivació que gestiona a través del seu web https://www.weboficialjorgedelgado.com. Jorge Delgado segueix lluitant per poder seguir tenint la qualitat de vida que té actualment, i això passa per seguir treballant i recaptant diners per poder canviar-se la pròtesi quan aquesta ho necessiti. El calafellenc explica la seva experiència en els seus dos llibres: “Mi vida sin límites” i “Un paseo por la vida”; i el curtmetratge “Mi realidad” produït per Canal Calafell.

Parla amb molta naturalitat de la paraula ‘càncer’, però creu que aquesta és encara una paraula tabú?
Sí, sincerament sí. La joventut està més familiaritzada amb la paraula càncer, però les persones grans els hi fa més respecte i a vegades utilitzen altres paraules.

Es va trobar molt aviat amb la paraula càncer, amb només sis anys. Com afronta un nen aquesta situació?
Primerament no saps ni la magnitud ni el significat de la malaltia. Era molt conscient que alguna cosa passava. Principalment m’adonava pels meus pares no per mi, per la seva preocupació.

El va superar, però als 30 anys el tornen a diagnosticar del mateix tipus de càncer.
Sí, exacte. El càncer que vaig tenir és el Sarcoma d'Ewing que és un tipus de càncer maligne ossi que surt quan ets nen, en molts pocs casos surt en etapa adulta, el problema és que quan surt ho fa amb molta més força, és destructiu. En aquell moment em vaig haver de preparar, ja sabia que hi hauria alguna cosa més que un tractament i una operació, hi havia d’haver una amputació. No et pots preparar 100%, et prepares una mica.

Amb l’amputació necessita una pròtesi especial. Què t’aporta aquesta pròtesi en comparació de la convencional que ofereix  la Seguretat Social?
La pròtesi que jo utilitzo em permet caminar, amb la de la Seguret Social deambulo. Amb la pròtesi convencional em veuria obligat a anar amb dos bastons o crosses perquè aquesta pròtesi no et dóna una qualitat de vida com la que jo actualment tinc. La pròtesi que jo utilitzo per poder caminar, l’he de pagar de la meva butxaca, per això gràcies als llibres i a les conferencies intento recol·lectar diners per la nova pròtesi. Trobo molt injust que per poder caminar hagi de pagar. S’ha de tenir en compte que en altres països la paguen o t’ajuden.

Per una nova pròtesi nova s’ha de fer una gran inversió. Quan ha de canviar la que porta actualment?
La vida de la pròtesi és de deu anys aproximadament i la meva ja en té 9. És com un ordinador, té una vida com un mòbil o un electrodomèstic. La pròtesi té un cost de 42.000€, és per aquest motiu que no paro de moure’m, d’aquí poc l’he de canviar.

Totes les teves vivències l'han dut a poder ajudar a moltes persones. Com va sorgir aquesta idea?
Jo em vaig veure molt perdut, em faltava informació i em faltava ajuda. Vaig decidir que si superava el meu segon càncer, posaria el meu granet de sorra per tothom que h necessités. Vaig començar a diferents hospitals, desprès a mitjans de comunicació, he escrit dos llibres i fins i tot he fet conferències fora d’Espanya. És una sensació molt humana que m’agrada, en definitiva, és una energia màgica.

“Mi vida sin límites” i “Un paseo por la vida” són els teus dos llibres. Com apareix la idea de plasmar les seves vivències en paper?
Tot va començar perquè feia model per l’ortopèdia de la pròtesi, ja que no la tenien ni a Espanya ni Portugal i vaig anar a Madrid i em vaig adonar que volia i podi fer moltes més coses, i vaig decidir provar-ho.  “Mi vida sin limites” explico el meu primer càncer, el que vam passar jo i els meus pares. Per altra banda, “Un paseo por la vida” faig molta més èmfasi a les paraules constància, lluita, somnis, superació... és un llibre que pretén motivar.

El projecte més recent és el curtmetratge “Mi realidad” produït per Canal Calafell. Què busca amb aquesta producció?
Sempre intento superar-me, buscar més, i el següent pas que volia fer era fer aquest curtmetratge, per arribar a més gent. Avui dia, encara hi ha gent que no sap llegir i volia fer alguna cosa visual, projectar la meva forma de vida d’una manera diferent. Poder utilitzar aquesta producció com a eina de publicitat, carta de presentació i donar-me a conèixer, aquesta és la idea.

Hem parlat de passat i present. Com es presenta el futur?
Amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de viure i de fer moltes coses. Sempre dic que les ganes de viure és la millor medicina de l’esser humà.