Les denúncies per abusos sexuals pugen un 43% a Catalunya el 2016

Les denúncies per abusos sexuals van pujar un 43,47% a Catalunya el 2016 i se'n van registrar 1.099 (766 el 2015), segons dades del balanç de seguretat presentat aquest dilluns. Els responsables del Departament d'Interior apunten que aquest increment podria ser conseqüència de la repercussió mediàtica del 'cas Maristes', que va fer aflorar part de la xifra negra d'aquest tipus de delictes. Les agressions sexuals van pujar un 9,43%; un increment que trenca la tendència a la baixa que s'havia registrat des del 2009. Els homicidis i assassinats van pujar un 26,19%, amb 53 morts violentes, mentre que el 2015 n'hi havia hagut 42. Els robatoris amb força a domicili van registrar un descens de prop del 2% després de l'augment del 10,14% el 2015. El total de faltes i delictes va baixar un 1,99% el 2016 respecte a l'any anterior.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha afirmat aquest dilluns que "s'ha notat clarament" un increment de les denúncies d'abusos sexuals a partir del 'cas dels Maristes', que va esclatar el febrer passat. La denúncia policial i pública dels pares d'un noi que va patir abusos sexuals quan era alumne dels Maristes va permetre que afloressin desenes d'acusacions contra el mateix docent, contra altres professors de la mateixa escola i també de d'altres centres, de la mateixa institució i fins i tot d'altres.

"Hem de fer tot el que calgui perquè no hi hagi una ombra que deixi en la foscor l'abusador", ha afirmat Jané en la roda de premsa per presentar el balanç de seguretat i de l'activitat policial corresponent al 2016, acompanyat pel director general de la Policia, Albert Batlle, i el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Però si els responsables d'Interior atribueixen en bona part l'increment de denúncies per abusos sexuals a la disminució de la xifra negra, s'han mostrat especialment "preocupats" per l'increment del 9,43% de les agressions sexuals. Tot i que apunten que cada vegada hi ha més consciència entre la societat a l'hora de denunciar la violència sexual, el conseller ha apuntat que en aquest tipus de delictes segurament han pujat les agressions, més que les denúncies. "Són uns fets que ens repugnen", ha condemnat Jané, que ha afegit: "Hem de de fugir de l'alarmisme, però hem de fomentar la denúncia. Aquest és el camí encertat".

El major nombre de víctimes d'agressions són dones espanyoles entre 18 i 23 anys i l'autor del delicte és un home, també de nacionalitat espanyola, d'entre 24 i 34 anys. En molts casos, agressor i víctima es coneixen. Segons les dades policials, les agressions sexuals estan "molt vinculades amb espais d'oci". El 55% de les agressions van perpetrar-se en els mesos de juny, juliol i agost; un 37%, en cap de setmana i el 31%, en l'àmbit nocturn. A més, aquests delictes van tenir lloc sobretot en àmbit metropolità.

El conseller ha apuntat que, en alguns casos, les víctimes no recorden exactament què els havia passat, fet que alerta sobre la ingesta d'alcohol o drogues i l'ús que se'n pot fer per sotmetre les víctimes. Els responsables d'Interior també han apuntat que un altre dels factors que pot explicar l'augment d'agressions sexuals és l'elevació de l'edat del consentiment sexual dels 13 als 16 anys al Codi Penal.

Després dels resultats del 2016, els delictes sexuals es postulen com una de les prioritats dels Mossos d'Esquadra el 2017, segons ha avançat Trapero. També, els homicidis, que van pujar un 26,19% i les temptatives, un 18,18%, així com els robatoris a domicilis, el tràfic de cànnabis i marihuana i els delictes d'Internet, a més del crim organitzat i el terrorisme, objectius permanents dels cossos policials.

Un 30% dels homicidis van ser en baralles

Els àmbits on més homicidis i assassinats es van produir van ser les baralles (30%), seguides de les agressions (17%), la violència de gènere (15%) i la violència domèstica (13%). Dels 53 homicidis el 2016, 47 es van resoldre aquest mateix any.

Tot i aquest repunt, la taxa d'homicidis a Catalunya es manté com una de les més baixes d'Europa, 0,71 per mil habitants a Catalunya. Es troba per sota d'Itàlia (0,78), Alemanya (0,80), Portugal (0,88) i França (1,20).

Comencen a reduir-se els robatoris amb força a domicili

Els robatoris amb força a interior de domicili van reduir-se un 2%, després d'un increment acumulat del 43,5% en els últims set anys, especialment el 2015, quan van pujar un 10,14%. Els responsables policials han assenyalat que la coordinació policial i l'activació del POE Habitatge en el nivell més alt ha permès reduir els robatoris i passar dels 27.483 del 2015 als 26.942 el 2016, així com la col·laboració ciutadana. No s'han reduït, però, de manera global arreu de Catalunya,

Els tipus d'habitatge més victimitzats són els pisos i apartaments (55,6%), seguit de les cases (41%) i les masies (3,4%). En un 90% dels casos, els domicilis afectats són de primera residència, especialment a Barcelona, la seva àrea metropolitana, al Maresme i en zones del Tarragonès. Pel que fa als mètodes d'accés, els més habituals són el forçament de porta (la clau falsa i la fractura de bombí), l'accés per la finestra i l'escalament.

Els autors dels robatoris amb força presenten alta mobilitat geogràfica i l'ús de la xarxa viària per cometre el fet delictiu. En aquests robatoris és poc freqüent que els lladres utilitzin la violència, tot i que se n'ha registrat algun cas quan els autors han estat sorpresos pels propietaris de l'immoble.

També disminueixen els robatoris amb força a establiments (un 4,42%) i sobretot a empresa (un 18,31%). En canvi, els fets delictius a interior de vehicle han augmentat un 3,69%. En total, els robatoris amb força baixen un 2,77%.

Increment dels robatoris violent en cases, però descens en establiments i al carrer

Els robatoris amb violència i/o intimidació reculen un 5,51%, una tendència que va començar el 2013. Amb tot, els robatoris violents a domicili i les estrebades van augmentar una mica més d'un 2%. Trapero ha afirmat que en part l'augment de robatoris violents a domicili s'ha de "contextualitzar" en assalts a plantacions de marihuana en habitatges, com pisos o masies. En canvi, els fets delictius a establiments van caure el 12,92% i els robatoris amb violència i/o intimidació a espai públic, el 6,43%.

Pel que fa a la resta de fets contra el patrimoni, disminueixen els robatoris i furt d'ús vehicle (gairebé un 6%), danys (amb 149 fets menys) i també els furts que són els fets més habituals.

Les estafes pugen més d'un 11%, sobretot pel comerç electrònic

Les estafes van augmentar un 11,59%; un increment motivat pel creixement del mercat de segona mà i el comerç electrònic. Una de les tendències que s'ha consolidat és la instal·lació de dispositius 'skimmers' en caixers d'entitats bancàries. Es tracta d'un modus operandi altament tecnològic, que requereix certs coneixements d'informàtica i electrònica, tot i que darrerament s'ha detectat que per la xarxa es poden adquirir Kits complerts per 1.500 euros. Són molt comunes les estafes per internet en la compra d'objectes de segona mà, pel gran ventall de pàgines d'internet per oferir productes, tant vehicles, com telefonia o petits electrodomèstics, entre altres.

Una altra tendència destacada en les estafes és el frau en finançaments en grans superfícies comercials per adquirir productes informàtics o petits electrodomèstics, entre altres. Per a la comissió d'aquests delictes, s'utilitzen nòmines falses o altres documents falsificats. També es consoliden els fraus a asseguradores simulant accidents de trànsit o declarant sinistres fraudulents. Les asseguradores revisen cada vegada més les declaracions de sinistres i denuncien totes aquelles operacions que els semblen sospitoses o fins i tot destinen part pressupostària en els honoraris de detectius privats per desemmascarar aquest tipus de fraus.

Cauen els robatoris de coure

Els robatoris i furts de coure o altres metalls cauen de la llista de les màximes prioritats dels Mossos, després que el 2016 aconseguissin reduir-los un 41% respecte el 2015 i un 62% en comparació amb el 2013. Va ser l'any amb menys delictes des que va entrar en vigor el POE Metall.

53 organitzacions criminals investigades

El 2016 es van desarticular 53 organitzacions criminals i les seves principals activitats delictives eren els robatoris amb violència i intimidació, seguits de robatoris amb força, tots dos a domicili; el tràfic de drogues, principalment de marihuana (inclou el cultiu de les plantes de cànnabis i la venda de marihuana elaborada), seguida de cocaïna i haixix i, en menor grau, d'heroïna i síntesi; els delictes de falsedat, principalment de documents -identitat, permisos, certificats-, seguit de la falsificació de moneda i el delicte contra la llibertat, especialment amenaces i detencions il·legals.

Més marihuana que haixix

El 2016 es van comissar 4,45 tones d’haixix, un 58,9% més que durant l’any anterior, en què se'n van intervenir 2,8 tones. Respecte la marihuana, s'han decomissat 14,4 tones, un 161,8 més respecte al curs anterior. El nombre de comisos de plantes de marihuana manté la tendència del 2015, en què el nombre de confiscacions va superar a l’haixix.

Baixen els delictes a totes les regions policials, excepte la Metropolitana Barcelona

El 2016 es van registrar a Catalunya un total de 472.265 faltes i delictes, un 1,99% menys respecte al 2015 i una reducció acumulada del 10,76% des del 2012. En dades globals significa una disminució de 56.964 fets en els últims cinc anys. Jané considera que les dades mostren que la resposta policial és "efectiva". Trapero ha afirmat que la crisi econòmica dels últims anys no s'ha traduït "en més delinqüència".

Les faltes i delictes han baixat en totes les regions policials menys a la Metropolitana Barcelona, on han augmentat un 0,90%. Trapero ha apuntat que la capitalitat, la mobilitat i el turisme són tres factors que poden explicar aquest increment. Els fets delictius sí que han baixat en les altres dues regions metropolitanes, un 3,64% a la Metropolitana Nord i un 2,35% a la Metropolitana Sud. La regió que més redueix les xifres és la de Ponent amb un 7,27%, seguida de la de Pirineu Occidental amb un 5,42%. També baixen els delictes a la Regió Policial Girona (3,09%), Camp de Tarragona (4,58%) i Terres de l'Ebre (4,52%).

El 87% de les denúncies del 2016 corresponen a fets contra el patrimoni i un 10% contra les persones. En els dos casos es manifesta un descens respecte l'any anterior d'un 0,79% i un 9,37% respectivament. El 2016 es van resoldre un total de 125.182 fets, el 34% contra les persones i el 57% contra el patrimoni. Respecte l'any anterior suposa una disminució del 0,76%. Quant als delictes contra les persones, se'n van resoldre un 89,12%. Les detencions van disminuir un 4,13%.

669.000 hores contra el terrorisme

En el darrer any es van dedicar més de dos milions d'hores als Programes Operatius Específics (POE). D'aquestes, 669.000 corresponen a la prevenció i lluita contra l'amenaça terrorista.