El cas Pretòria arriba a judici set anys després que es descobrís la trama de corrupció urbanística

El cas Pretòria, la major trama de corrupció urbanística de Catalunya, arriba a judici després de més de set anys. L'Audiència Nacional acollirà a partir del 13 de març, i durant sis mesos, un judici que pretén aclarir la participació d'empresaris i polítics en un entramat que hauria generat guanys milionaris il·legals a través de diverses operacions urbanístiques. En total, hi ha onze acusats, entre els quals destaca l'exdiputat socialista Luís García, 'Luigi', considerat el cap de la trama i pel que la fiscalia demana vuit anys de presó. També s'asseuran al banc dels acusats dos ex-alts càrrecs de CDC, l'exconseller Macià Alavedra i qui fou secretari de la Presidència en temps de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta; així com l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, pels qui la fiscalia demana sis anys i deu mesos de presó.

Han passat ja més de set anys des dels registres de la Guàrdia Civil que van fer trontollar els Ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona (Barcelonès) i que van fer esclatar el cas Pretòria el 27 d'octubre de 2009.

Aquell dia es va detenir a nou persones i durant la llarga instrucció del cas es va arribar a una vintena d'imputats, però finalment seran onze les persones que s'asseuran al banc dels acusats, inclosos Luigi, Muñoz, Alavedra i Prenafeta. Tots quatre ja van passar en un primer moment per la presó, però poc després van quedar en llibertat després de pagar una fiança.

També estan acusats l'exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma Manuel Dobarco; els empresaris Josep Singla (Proinosa) i Manuel Carrillo (Limasa), el principal col·laborador de 'Luigi', Manuel Valera (Niesma); dos col·laboradors d'Alavedra, Philip McMahann i Glòria Torres, i la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas.

El jutge Baltasar Garzón va ser l'encarregat d'iniciar la investigació, però la instrucció l'ha fet pràcticament en la seva totalitat el jutge Pablo Ruz, que li va agafar el relleu l'estiu del 2010 després de la suspensió de Garzón i d'un període d'impàs en el qual Santiago Pedraz es va fer càrrec temporalment d'aquest cas i en va aixecar el secret de sumari.

Pretus, l'origen

Tot i que no hi ha cap responsable imputat, el cas Pretòria deu el seu nom al bufet d'assessoria fiscal i advocats Pretus, amb seu a Barcelona, per la seva participació en les principals operacions urbanístiques en les quals l'entramat hauria intervingut per embutxacar-se importants quantitats de diners de forma il·lícita.

De fet, recentment, la investigació periodística batejada amb el nom dels 'papers de Panamà' va posar al descobert que la font de finançament que feia possible aquestes operacions provenia d'una xarxa d'empreses opaques en paradisos fiscals que controlava l'expresident de Burberry a Espanya, Eugenio Mora, a través del Pretus.

Segons la investigació de l'Audiència Nacional, el responsable ideològic de tot plegat és Luís Andrés Garcia Sáez, conegut popularment com a 'Luigi', un exdiputat del PSC expulsat del partit a finals dels 90 per un altre cas de corrupció. A partir d'ell s'hauria gestat un entramat d'empreses, contactes polítics i alts càrrecs institucionals per manipular projectes urbanístics de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.

Les tres operacions que s'investiguen es van desenvolupar entre 2001 i 2009. 'Luigi' actuava com a 'aconseguidor' per la seva influència sobre determinades administracions i, per dur a terme les seves accions, comptava amb Manuel Valera com a testaferro, un home de la seva més estreta confiança i que actuava com a administrador de la majoria d'empreses que controlava.

A més de 'Luigi', també exercien pressió sobre els ajuntaments, els ex-alts càrrecs de Convergència, Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, principals destinataris de les comissions que es cobraven. Segons la fiscalia, 'Luigi' hauria guanyat 5,8 MEUR, Alavedra 6 MEUR i Prenafeta prop de 15 MEUR.

Per ocultar els guanys, a més, van teixir un complex entramat d'empreses opaques en paradisos fiscals, com Suïssa, Andorra o les Illes Caiman. Prenafeta es va recolzar en la seva dona, Lluïsa Mas, també acusada per blanqueig de capitals; mentre que a l'Alavedra l'haurien ajudat dos col·laboradors seus, també acusats, Glòria Torres i Philip McMahan.

Operació Pallaresa

A Santa Coloma de Gramenet, l'entorn de 'Luigi' el configuraven el mateix alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, 'Bartu'; el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco i el president de Proinosa, Josep Singla. L'entramat hauria participat, en benefici propi, en la manipulació del projecte urbanístic 'La Pallaresa', que incloïa un centre comercial i habitatges protegits.

El grup, segons revela la investigació, va influir en la redacció de les condicions de l'Ajuntament per accedir al oncurs públic del projecte; en l'adjudicació a un grup d'empreses en el que participava Proinosa, i en posteriors modificacions urbanístiques per revaloritzar els terrenys del que avui és coneix com a Cúbics.

Tot el procés administratiu en el si de l'Ajuntament que va fer possible el 'pelotazo' es va allargar diversos anys. El projecte es va licitar el 2001 per 11,2 MEUR i només quatre anys més tard, el 2005, es va acabar venent per prop de 28 MEUR. Les plusvàlues i comissions que es van pagar per tancar amb èxit l'operació se les haurien repartit entre els acusats.

Operació Badalona

En el cas de Badalona, el 'modus operandi' es torna a reproduir i 'Luigi', Valera, Prenafeta i Alavedra intervenen per revalorar uns terrenys al voltant del que després seria el Port de Badalona, a canvi del cobrament de quantioses comissions per part de les empreses interessades en els terrenys.

El grup fa servir els seus contactes a Marina Badalona per consumar el segon 'pelotazo' entre 2002 i 2004, quan un grup d'empreses de l'òbita de 'Luigi' va finançar la societat municipal perquè pogués comprar els terrenys a l'ICO, qui n'era el propietari. Posteriorment l'entramat va adquirir la finca per 12,5 MEUR i només un any i mig més tard la venia per prop de 29 MEUR a les empreses realment interessades en els terrenys.

Operació Niesma

A Sant Andreu de Llavaneres es va repetir el mateix esquema, en una operació que es va dur a terme entre 2003 i 2007 a la zona de Can Riviere. 'Luigi' es va valer també d'Alavedra i Prenafeta per influir en la requalificació dels terrenys i va utilitzar empreses de Prenafeta per repartir les comissions.

A Llavaneres, 'Luigi' també va comptar amb tres persones clau que finalment no han estat acusades. Es tracta de l'exalcalde i exregidor d'Urbanisme, Victor Ros i Antoni Jiménez, i de qui llavors era cap de Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Genís Carbó, que havia de donar llum verd a la requalificació. En el cas de Carbó, els delictes ja haurien prescrit.

Així, entre 2003 i 2004, Niesma –l'empresa que Valera gestionava per a 'Luigi' i que dóna nom a l'operació– va comprar uns terrenys a Llavaneres per un valor total de 5,5 MEUR, en part finançats pels beneficis de Santa Coloma. El 2005, després de les requalificacions pactades en el sí de l'entramat, es venien els terrenys per 9,4 MEUR.

El cas de Limasa

A banda de les operacions urbanístiques, el judici del cas Pretòria també jutjarà la manipulació d'un concurs pels serveis de neteja de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i que 'Bartu' hauria manipulat a canvi de comissions perquè l'adjudicació recaigués en Limasa, una empresa propietat d'un amic seu, el també acusat Manuel Carrillo.

Les peticions del fiscal

Per aquests fets, la fiscalia demana vuit anys de presó per a 'Luigi' i multes per valor de 10,7 MEUR, per tres delictes de tràfic d'influències en les operacions de Santa Coloma, Llavaneres i Badalona, i un delicte de blanqueig de capitals. A més, es reclama el decomís dels diners que s'hauria embutxacat il·legalment, més de 5,8 MEUR.

Per a Alavedra i Prenafeta, el fiscal demana sis anys i deu mesos de presó per a cadascun d'ells per dos delictes de tràfic d'influències en les operacions de Llavaneres i Badalona i un de blanqueig de capitals. Les multes en aquest cas són de 10,3 MEUR per a Alavedra i 13,7 MEUR per a Prenafeta. També proposa la fiscalia el decomís de part dels diners que haurien guanyat il·legalment: 3,2 MEUR, Alavedra, i 5,8 MEUR, Prenafeta.

En el cas de l'excalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, la petició de penes del fiscal també és de sis anys i deu mesos de presó, però en el seu cas per dos delictes de suborn, un vinculat a l'operació 'Pallaresa' i l'altre en el marc de l'adjudicació del contracte de neteja de l'Ajuntament a l'empresa Limasa. Per a Muñoz també hi ha la petició d'inhabilitació durant tretze anys, multes per valor de 4,2 MEUR i el decomís d'1,1 MEUR de guanys il·lícits i d'un àtic a la zona alta de Barcelona.

La resta d'acusats s'enfronten a penes menors, que els podrien evitar la presó si aconseguissin una rebaixa substancial en cas de condemna. Philip McMahan, l'home que presumptament gestionava des d'Andorra el diner negre d'Alavedra, s'enfronta a tres anys i mig de presó i 4,2 MEUR de multa per un delicte de blanqueig de capitals.

Una altra col·laboradora del mateix Alavedra, Glòria Torres, s'enfronta a una petició de condemna de tres anys i mig de presó i 9,4 MEUR de multa pel mateix delicte. També de blanqueig de capitals està acusada la dona de Prenafeta, Lluïsa Mas, per a qui el fiscal demana dos anys i mig de presó i 630.000 euros de multa.

Manuel Dobarco, exregidor d'Urbanisme de Santa Coloma, s'enfronta a una petició d'un any de presó, cinc d'inhabilitació i 4,1 MEUR de multa per tràfic d'influències. Per a l'exdirector de Proinosa, Josep Singla, demanen onze mesos de presó i 1,5 MEUR de multa, també per tràfic d'influències.

Pel responsable de Niesma i un dels testaferros clau de 'Luigi', Manuel Valera, el fiscal demana dos anys i nou mesos de presó i multes per valor de 6,1 MEUR per tres delictes de tràfic d'influències; mentre que el responsable de Limasa, Manuel Carrillo, s'enfronta a tres anys de presó i 19.400 euros de multa, acusat de suborn.

L'Ajuntament de Santa Coloma, acusació particular

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, principal epicentre del cas, exercirà l'acusació particular contra aquells acusats que, segons el consistori, han danyat la ciutat. El cas més clar és el de l'exalcalde, a qui l'Ajuntament li reclama set anys de presó, divuit d'inhabilitació, multes per valor de 5,2 MEUR i el retorn d'1,7 MEUR que s'hauria embutxacat il·legalment, elevant substancialment la petició de condemna de la fiscalia.

El consistori també es persona contra 'Luigi' –quatre anys de presó i 3,4 MEUR de multa–, Valera –tres anys de presó i 3,4 MEUR de multa–, Singla –tres anys i mig de presó i 1,8 MEUR de multa– i Carrillo –tres anys i mig de presó i 1,8 MEUR de multa–.

Un judici de sis mesos

El judici, que arrenca aquest pròxim dia 13, està previst en 26 sessions que s'allargaran durant els pròxims sis mesos per analitzar els fets descrits en un sumari de 30 volums i més d'11.400 folis. Els onze acusats està previst que declarin els dos primers dies, el 13 i 14 de març, i després ho faran un reguitzell de fins a 135 testimonis, entre empresaris, polítics i funcionaris.

Passaran per l'Audiència Nacional exregidors de gairebé tots els partits de Santa Coloma de Gramenet i també alts càrrecs de l'Ajuntament de Santa Coloma en època de Bartomeu Muñoz. D'entre tots ells destaca el testimoni que pugui oferir l'exinterventora de Santa Coloma que va ajudar a destapar la trama, Maite Carol, citada pel 23 de maig.

En el cas de Badalona, s'espera els testimonis dels exalcaldes Maite Arqué i Xavier Garcia Albiol, a més de l'exgerent del Port de Badalona, Juan Felipe Ruiz. També estan citats a declarar els exresponsables polítics de l'Ajuntament de Llavaneres, com l'exalcalde Víctor Ros o l'exregidor d'Urbanisme Antoni Jiménez, inicialment imputats per Garzón per aquesta causa.

Els empresaris Lluís Casamitjana, Jorge Mensa o Enrique Viñas; l'expresident de Burberry Eugenio Mora, el responsable del bufet Pretus, Francisco Pretus, o l'exalcaldessa de Santa Coloma Manuela de Madre seran altres dels testimonis destacats que passaran per l'Audiència Nacional.