Almenys vuit detinguts en l'operació dels Mossos per vinculació o pertinença a DAESH

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha dit aquest dimarts al matí que l'operació antijihadista a l'àrea metropolitana i Masquefa (Anoia) ha fet almenys vuit detencions, marroquins d'entre 31 i 39 anys establerts a Catalunya des de fa anys, alguns dels quals amb alguns o molts antecedents per delinqüència comuna i el crim organitzat. A quatre d'ells se'ls vincula directament amb activitats de DAESH, i no es descarta que hagin participat en algun atemptat terrorista a Europa. A més, formarien part d'un grup dedicat al tràfic de drogues.

En una entrevista a TV3, Trapero no ha volgut entrar en massa detalls perquè l'operació continua oberta i es podrien obtenir dades noves en els escorcolls, i perquè està sota secret de sumari de l'Audiència Nacional espanyola. El que sí ha dit és que aquesta operació no és com les últimes que han tingut lloc a Catalunya per part dels Mossos o cossos policials espanyols, bàsicament centrades en el finançament, enaltiment i captació de terroristes, sinó que els detinguts podrien haver fet un pas més. No ha afirmat ni desmentit que estiguessin preparant un atemptat a Catalunya, però ha dit des d'aquí es movien per diverses ciutats europees i l'operació podria ajudar a resoldre altres terroristes a Europa.

La investigació es va iniciar fa vuit mesos arran de l'anàlisi de diverses informacions aparentment inconnexes procedents d'una trucada d'un ciutadà i de la tasca preventiva dels Mossos d'Esquadra amb dues identificacions. La Comissaria General d'Informació dels Mossos va determinar que es tractava d'un grup que actuava en l'àmbit jihadista i que també cometia delictes vinculats amb el crim organitzat.

La policia catalana va traslladar aquesta informació a l'Audiència Nacional, encarregada de la investigació i tot seguit, es va constituir l'equip amb els Mossos i la Policia Federal Belga, que han intercanviat informació al llarg dels últims mesos i que han conclòs que hi havia un grup de "deu o onze persones d'interès" que tenien "accions rellevants des del punt de vista terrorista" així com tràfic de drogues, que els podria servir per finançar activitats terroristes.

Trapero s'ha mostrat orgullós de la feina dels Mossos en aquest cas, que ha dit que podria ser el més important des de l'operació 'Caronte', l'abril del 2015, que va desarticular una cèl·lula, centrada a Sabadell, amb intenció d'atemptar a Catalunya.

L'abast d'aquesta investigació va fer que els Mossos d'Esquadra informessin de l'evolució del cas al CNI, amb qui també s'ha intercanviat informació, en coordinació amb la policia espanyola, que és el cos designat pels contactes policials internacionals. De fet, en algun dels escorcolls d'aquest dimarts al matí, també hi participen agents de la policia espanyola i de la Policia Federal Belga.

L'operació s'ha fet en el marc de col·laboració judicial europea Eurojust, cosa que permetrà que les proves obtingudes en els escorcolls siguin vàlides en qualsevol jutjat europeu.

Trapero ha explicat que la policia fa feina preventiva, com a les presons i les escoles, o vigilant les mesquites salafistes, que en l'últim any han viscut una certa "minva". Però també ha dit que cal més prevenció en altres tipus de professionals que treballen a "l'àmbit local o social".

El màxim comandament policial ha reiterat la petició de convocar la Junta de Seguretat de Catalunya, no convocada des del 2009 per part del govern estatal, però ha assegurat que la coordinació policial és raonable però encara es pot millorar en la protecció de confidents.

El major dels Mossos ha admès que els recursos són limitats, però ha volgut tranquil·litzar la ciutadania explicant que el cos s'ha posat al dia en formació, agents i recursos materials per lluitar contra el terrorisme. "Estem per davant de molts estats", ha dit.