Sis de cada deu pacients de càncer demanen teràpies complementàries que millorin el seu benestar

El 64% dels pacients de càncer demanen teràpies i serveis complementaris que millorin el seu benestar per afrontar el dia a dia, com exercici físic, fisioteràpia, oncoestètica o assessorament en nutrició. El 51% demanen assistència psicològica i suport emocional per part dels professionals i també la meitat necessiten ajudes per entendre i ampliar la informació sobre el tractament. Són algunes de les principals conclusions de l'estudi de l'AECC-Catalunya contra el Càncer per detectar quines són les necessitats actuals i futures dels pacients oncològics davant una nova realitat que envolta la malaltia. La rapidesa del diagnòstic i l'eficàcia de nous tractament, entre altres factors, fan que hi hagi més persones que conviuen amb el càncer durant més temps i amb determinades mancances o seqüeles. També existeix una major prevalença de la malaltia per l'envelliment de la població i diversos grups d'interès.

Aquesta nova situació, amb un pacient més informat i actiu en la presa de decisions, ha estat ratificada pels gestors sanitaris, líders d'opinió i personal del tercer sector dels principals hospitals de Catalunya que han participat en l'estudi, que s'ha presentat aquest dijous. L'estudi ha seguit una metodologia participativa per donar veu a pacients, familiars i, també, els grups d'interès que intervenen en la cura del càncer.

Una de les principals singularitats d'aquest treball és que posa el focus no en el càncer, sinó en el pacient i com viu tot el procés. Una de les principals conclusions és la necessitat que tenen els pacients per cuidar-se i trobar-se bé físicament i psicològicament.

A més de les teràpies per millorar el benestar (64%), entendre i ampliar informació (51%) i l'assistència psicològica (51%), altres necessitats dels pacients oncològics detectades a l'estudi són el servei de transport (48%); la rehabilitació i fisioteràpia (45%); l'organització de grups de suport (44%); ajudes econòmiques (44%); activitats d'oci i temps lliure (36%); ajuda amb les tasques quotidianes (35%); préstec de material sanitari (33%) i l'assessorament laboral i administratiu (31%).

Confiança en el sistema sanitari

Els pacients enquestats han demostrat de forma majoritària confiança en la qualitat tècnica del sistema sanitari. El 82% consideren que el diagnòstic de la malaltia va ser ràpid i el 87%, que el metge els va donar informació clara i que va dedicar temps suficient per resoldre els dubtes.

Sobre el tractament, la majoria valoren la informació rebuda sobre els efectes adversos (90%) i la facilitat d'accés al seu metge o infermera (90%). Gairebé tots els enquestats han percebut respecte (98%) i empatia (95%) per part dels professionals sanitaris i consideren que se'ls ha cuidat la privacitat en els centres de salut (97%).

Abordatge global i multidisciplinari

Ara bé, els pacients demanen un abordatge més global i personal, multidisciplinari i menys tècnic per part dels professionals. L'atenció oncològica es percep com excessivament tècnica i allunyada dels problemes més quotidians dels pacients. Un 72% dels enquestats troba a faltar, per part del metge o infermera, informació sobre teràpies i serveis complementaris al tractament clínic i un 49% afirma que no ha rebut suport per part dels professionals sanitaris per gestionar els canvis en el seu cos o estat d'ànim.

Un altre aspecte en què els enquestats demanen més suport és en la fase de seguiment. Cada vegada hi ha més persones que superen un càncer sense un model clarament definit per a la seva atenció, fet que deriva en una sèrie de necessitats no cobertes: un de cada cinc enquestats no ha rebut informació suficient sobre seqüeles (20%) ni s'ha sentit acompanyat en el procés de transició a la vida quotidiana (21%). Un 36% assenyala no haver rebut ajuda per gestionar les emocions ni orientacions en aspectes pràctics, com la reincorporació laboral.

Els resultats de l'estudi també posen de manifest que és necessària una millor coordinació entre els diferents professionals de l'àmbit oncològic per transmetre una major sensació de control i seguretat al pacient.

El president de l'AECC, Juli de Miquel, ha afirmat en la presentació de l'estudi que han volgut millorar "els punts foscos" que encara hi ha en àmbits com el de les seqüeles i ha destacat que l'opinió sobre el diagnòstic dels pacients sigui "molt bona". "La sanitat funciona molt bé des d'aquest punt de vista", ha subratllat. "Tenim un sistema sanitari de qualitat i ho hem de dir ben alt, perquè genera molta confiança", han manifestat els responsables de l'estudi. La doctora Yolanda Cuesta, que ha presentat l'informe, ha assenyalat que els resultats han de "servir per orientar la cartera de serveis" que s'ofereixen als pacients.

Onze centres d'assessorament en els propers dos anys a les comarques barcelonines

La gerent de l'AECC a Catalunya, Àngela Sánchez, ha anunciat durant la presentació que l'associació obrirà en els propers dos anys onze centres d'assessorament i orientació psicològica, un a cada capital de les comarques barcelonines, per respondre a les necessitats que s'han detectat.

L'estudi forma part del pla estratègic 2020 de l'AECC-Catalunya contra el Càncer, que té com a horitzó situar la qualitat de vida i el benestar del pacient i la seva família al centre de la seva activitat. L'AECC vol que aquest informe sigui una eina a la disposició de tots els planificadors, gestors, professionals sanitaris i agents socials per millorar l'acció de cadascun d'aquests agents i la seva coordinació.

En la presentació, hi han assistit el president del Consell Assessor del Pla Director d'Oncologia de Catalunya i director assistencial de la Xarxa Oncològica Catalunya ICO-ICS, Josep Sánchez de Toledo; el cap del Servei i director clínic d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i director de la Xarxa Oncològica de Catalunya ICO-ICS, Josep Tabernero, i el cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic, Aleix Prat, així com responsables d'oncologia, hematologia i radioteràpia dels principals hospitals públics de Barcelona, i altres professionals de prestigi d'aquest àmbit.