L'Audiència de Barcelona comença a jutjar 14 anys després l'excúpula d'Adigsa per comissions irregulars

L'Audiència de Barcelona comença a jutjar aquest dimarts el conegut com a 'cas Adigsa', en el qual la fiscalia acusa l'excúpula directiva d'aquesta empresa d'habitatge de la Generalitat de cobrar comissions irregulars a canvi d'adjudicar obres de rehabilitació sense concurs en desenes de pisos. El cas, del 2003, va generar una forta polèmica política després que l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, acusés CiU de cobrar comissions "del 3%". La fiscalia demana entre deu i nou anys i mig de presó per a tres exalts càrrecs de l'antiga empresa pública, encarregada dels habitatges de protecció oficial de la Generalitat, pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental.

El cas va saltar a la llum el 2005 després que un empresari confessés haver pagat comissions del 20% i que l'aleshores president Maragall, digués al Parlament que CiU tenia un "problema, que és el 3%", cosa que va generar molta polèmica en plena negociació de l'Estatut.

El judici està previst que comenci aquest dimarts a la Secció 22 de l'Audiència amb la declaració dels set acusats, interrogatoris que es poden allargar fins dijous. La setmana següent hi haurà sessions de dimarts a dijous, i serà el torn dels testimonis. Finalment, del dimarts 16 al dijous 18 també hi ha previstes tres sessions per acabar de concloure el judici oral.

Segons la Fiscalia de Delictes Econòmics, la trama delictiva es divideix en dues parts. D'una banda, l'exconseller delegat de l'empresa, Josep Antoni Fontdevila, "va imposar a l'estructura d'Adigsa l'estranya intervenció d'una persona aliena", José María Penín, que va ser presentat com un "tècnic extern" a qui es va "inserir arbitràriament" en el procés de taxació, decisió i adjudicació a empresaris d'obres de rehabilitació de pisos comprats al mercat lliure i reconvertits en pisos de lloguer social.

El fiscal recorda que Fontdevila, Penín i el president d'Adigsa, Ferran Falcó, per a qui la causa es va arxivar el 2013, militaven a CDC i havien treballat al Departament de Benestar Social. A més, Penín era parent llunyà de l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, departament al qual estava adscrit Adigsa. Puig i Fontdevila també havien coincidit a Benestar.

La fiscalia assegura que entre abril i octubre del 2003, quan CiU va perdre el govern de la Generalitat a mans del tripartit, Fontdevila va ordenar de forma "capriciosa i injustificada" el pagament a Penín d'un sou mensual de 3.000 a 4.000 euros, uns 28.900 euros en total, per la "pretesa retribució d'unes suposades labors de taxació que mai van existir". Ningú a Adigsa va utilitzar les taxacions realitzades per Penín ni en coneixia l'existència. A més, Penín no estava contractat formalment i cobrava xecs a canvi de presentar factures falses. El fiscal recorda que Penín no tenia cap qualificació professional per fer aquesta feina, encarregada teòricament a personal intern d'Adigsa. Els pagaments estaven autoritzats també per Xavier Sala Serra, del departament de mercat secundari d'Adigsa.

Adjudicacions irregulars

L'altra gran font d'ingressos per part de Penín era l'adjudicació d'obres de rehabilitació a empresaris, que inflaven les factures a canvi d'una comissió irregular per a Penín. De 23 expedients de l'anomenat Pla Jove de pisos de lloguer, només un expedient va seguir el procediment legalment establert per tal d'adjudicar les obres de reforma.

Els altres 22 expedients, relatius a 34 habitatges i valorats en uns 773.000 euros, van seguir procediments irregulars, segons el fiscal. Qui dirigia aquestes adjudicacions irregulars era Penín, amb la connivència de Fontdevila, Sala i el cap de l'àrea d'obres i rehabilitacions, Jordi Huguet. Així, Penín va contactar amb constructors que volguessin participar en aquestes irregularitats, i que el fiscal considera que són José Antonio Salguero, Jordi Honrubia, cunyat de Penín, i Ángel Egido. De fet, Salguero es va fer càrrec de la majoria d'expedients, 13, mentre que els altres dos van fer menys projectes i van buscar altres empresaris, "aliens als detalls de la situació", perquè es van veure "desbordats" pel gran número de pisos que els oferia Penín.

Per tal de dissimular que no hi hagués cap concurs públic ni procediment negociat, s'elaborava un expedient fictici on els empresaris conxorxats es passaven pressupostos els uns als altres perquè guanyés el que ja havien decidit. Fontdevila signava l'adjudicació a l'empresari, que inflava les factures una mitjana del 15%. A més, la fiscalia acusa Penín d'haver pactat amb Salguero una comissió del 20% per a ell personalment per tal d'adjudicar-li pisos, extrem que no s'ha demostrat que coneguessin els alts càrrecs d'Adigsa. Així, sovint Salguero inflava les factures un 20% per tal que la comissió que pagava a Penín li sortís gratuïta. En total, Penín hauria cobrat 60.000 euros de Salguero.

Una auditoria posterior va demostrar que les obres s'havien adjudicat per un sobrecost mitjà del 15% i també que algunes eren inadequades o no estaven acabades, o que no s'havien realitzat ja que els immobles ja estaven en perfecte estat. Malgrat això, la fiscalia admet que algunes de les mancances no s'han pogut evidenciar pericialment perquè els pisos ja estaven ocupats de feia molts anys.

El fiscal considera que els expedients administratius per mirar de simular un procediment obert i legal eren ficticis i servien per amagar una "actuació abusiva". De fet, en algun cas, Penín va encarregar obres de rehabilitació a pisos que encara no havien sigut comprats per Adigsa però posteriorment es feia i s'adequava l'expedient, excepte en un cas, que Adigsa no va arribar a comprar els pisos.

Les queixes dels treballadors d'Adigsa per aquestes pràctiques i per la intervenció de Penín "xocaven contra el suport explícit" dels tres directius, i això donava certa "prepotència" a l'intermediari.

A més, el fiscal assegura que el fet d'adjudicar irregularment a empresaris les citades obres permetia anar molt més ràpid en l'expansió del pla d'habitatge jove, i així poder mostrar políticament l'eficiència de la Generalitat just abans de les eleccions del novembre del 2003.

Per tot això, la fiscalia acusa Penín, els tres directius i els tres empresaris dels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental, en diversos graus de participació. A Penín li demana cinc anys de presó i sis d'inhabilitació per càrrec públic, a més de 78.000 euros de multa i retornar els 28.900 euros que va cobrar d'Adigsa. A l'exconseller delegat Antoni Fontdevila, li demana deu anys de presó, deu d'inhabilitació i multa de 60.000 euros, mentre que als altres dos directius els demana nou anys i mig de presó i nou d'inhabilitació, a més de 60.000 euros de multa.

Per a l'empresari Salguero li demana un any i mig de presó i 6.000 euros de multa, perquè té en compte l'atenuant de confessió, mentre que als altres dos els reclama cinc anys de presó i 18.000 euros de multa. Tots els acusats hauran de retornar, en total, els 120.000 euros que haurien costat de més les obres de rehabilitació.

Polèmica política i desimputació de Ferran Falcó

El cas va saltar a la llum pública a principis del 2005 quan l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir al Parlament que CiU tenia un "problema" amb el suposat cobrament d'un 3% en comissions per adjudicacions d'obres públiques. El fiscal superior de Catalunya de l'època, José María Mena, va obrir una investigació i va presentar una querella contra el president de l'empresa, Ferran Falcó, el conseller delegat, Josep Antoni Fontdevila, i diversos càrrecs més. Va ser aleshores quan un constructor, Juan Antonio Salguero, va assegurar que havia pagat comissions de fins el 20% inflant factures.

La investigació estava a punt de concloure el 2007, però la defensa de Falcó va demanar una pericial molt complexa sobre el valor dels pisos abans i després de les reformes. Això va fer endarrerir el procés. Falcó va ser designat diputat al Parlament a mitjans del 2011 i el cas va haver de passar d'un jutjat ordinari al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la seva condició d'aforat.

Però el setembre del 2013, el TSJC va arxivar la causa contra Falcó. L'escrit de l'alt tribunal recollia que Adigsa era una empresa de gran volum quan van succeir suposadament els fets, amb 75.000 pisos de promoció pública i protecció oficial. Això va conduir la magistrada Núria Bassols a pensar en la "impossibilitat de presumir" que el president de l'empresa pogués "conèixer o participar en les irregularitats investigades". Es dona la circumstància que Bassols posteriorment va ser nomenada comissionada per la Transparència de la Generalitat, però va ser destituïda en la primera reunió del Govern de Puigdemont perquè és esposa de l'empresari Josep Manel Bassols, detingut per suposat finançament irregular de CDC en el 'cas del 3%' de Torredembarra i exalcalde d'Anglès (Selva) per CiU.

Paral·lelament, remarcava la "gran transcendència" que té el fet que el tràmit administratiu finalitzés en la figura del conseller delegat Josep Antoni Fontdevila, cosa que avala, al seu entendre, les declaracions de Falcó en el sentit que no tenia "cap mena de possibilitat de descobrir el que s'investiga en la causa". En aquesta línia, l'escrit recollia que Falcó ostentava "l'últim graó en la cadena de maquinacions delictives descrites" i veia "contrària a la lògica i la raó" la seva implicació.

En la seva declaració davant de la magistrada, Falcó va voler desmarcar-se de la gestió directa de l'empresa pública, assegurant que ell exercia una presidència "política" i no tenia poders executius. De fet, totes les contractacions passaven pel consell d'administració i va dir que no podia assegurar que qui contactava directament amb els constructors s'aprofités de la situació i els cobrés una comissió "per canviar la caldera". En aquest sentit, va apuntar cap a José María Penín com l'intermediari que contactava amb les empreses proveïdores.

Sobre Penín, va apuntar que era ell qui feia d'intermediari i que va acudir a Adigsa quan es va quedar sense feina. Va ser aleshores quan Falcó li va dir a Fontdevila que el contractessin com a professional extern quan tinguessin alguna feina per a ell, però va ser Fontdevila qui hi va mantenir més contacte.