Un test d’orina podria diferenciar el diagnòstic de rebuig o infecció en els trasplantats renals

Entre un 15 i un 20% dels trasplantats renals manifesten rebuig a l’empelt els primers anys després del trasplantament i un 5% pateixen una infecció vírica, el 95% dels casos, al primer any. Les dues patologies impliquen una disfunció de l’empelt però el tractament és molt diferent. Diferenciar-ne el diagnòstic, actualment, es pot fer a través de biòpsia que, segons els experts, tampoc dona resultats molt evidents, per la qual cosa, sovint, es requereix una segona intervenció. Per millorar-ho, un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha dissenyat un test d’orina que permetria discernir la causa de la disfunció i anticipar-se a les manifestacions i repercussions.

Óscar Len, un dels investigadors participants a l’estudi, i adjunt del servei de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ha explicat que actualment el diagnòstic diferencial és ‘’complicat’’ i la certesa només es pot aconseguir amb una biòpsia i per tant, en alguns malalts, els pot generar complicacions, com ara hemorràgies. Per això, en molts casos, cal una segona biòpsia. Len destaca que és ‘’molt important’’ poder diferenciar el diagnòstic sobretot perquè el tractament de les dues entitats són ‘’diametralment oposats’’.

Mentre que la disfunció renal per rebuig requereix augmentar la immunosupressió i donar dosis altes de corticoides, una intervenció empitjora els efectes del virus BK, ja que en aquest cas, i a falta d’un antiviral efectiu, cal reduir precisament la immunosupressió perquè el sistema immune actuï per si sol.

La descoberta d’aquest grup d’investigadors liderats per Joan Gavaldà, és que a l’orina d’aquests pacients hi ha proteïnes que poden indicar aquesta causa de la disfunció per tant, es tracta d’un mètode no invasiu que facilitaria i anticiparia el diagnòstic. Precisament aquest avançament és un dels objectius dels investigadors. Ibai Los-Arcos, metge del servei de malalties infeccioses de Vall d’Hebron, ha recalcat que tenir el diagnòstic ‘’el més aviat possible’’ i per tant, avançar-se a les manifestacions de la malaltia, permetrà prevenir complicacions i mantenir la bona funció de l’òrgan trasplantat.

A més d’evitar conseqüències i millorar la qualitat de vida dels pacients, el test d’orina pot generar un estalvi econòmic, ja que s’evitarà l’ingrés del malalt per fer la biòpsia i les possibles complicacions que pateixen. Per això, Los-Arcos està convençut que aquest mètode serà més ‘’cost-efectiu’’ que el que passa actualment. L’estudi es troba actualment en una segona fase de validació, i per tant, fins d’aquí aproximadament un any, no es podran tenir resultats definitius.