Pla general d'una consulta mèdica on hi ha una voluntària de l'estudi Citrus (d'esquena). A la porta es pot llegir un cartell on hi diu dietista-nutri
ACN |
Barcelona
08-08-2017 20:38
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La diabetis i altres trastorns metabòlics i les malalties cardiovasculars com ara la hipertensió arterial són de les patologies més comunes, i per les quals, amb l’objectiu de combatre-les, la sanitat pública hi destina prop de 300 euros anuals per cada pacient. Seguir la dieta adequada, sobretot la mediterrània, pot reduir aquestes necessitats de forma considerable i per aquest motiu, des del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) es reclama la incorporació de la seva figura a l’atenció primària. En una entrevista a l’ACN, la presidenta Nancy Babio, ha defensat aquesta posició i ha prioritzat les zones més desfavorides on la incidència de l’obesitat és molt més alta.
El 34,8% dels catalans pateix sobrepès mentre que el 14,6% té obesitat. Un 24% pateix hipertensió arterial, gairebé un 21% té colesterol alt i fins a un 8% està diagnosticat amb diabetis. Aquestes patologies són cada vegada més freqüents i obliguen, al sistema de salut, a gastar fins a gairebé 300 euros anuals per pacient, per minvar els efectes de les malalties. Els dietistes-nutricionistes defensen que seguir unes bones pautes alimentàries serviria per poder rebaixar la prevalença d’aquestes malalties i per tant, la despesa en fàrmacs global.
Per aquest motiu, en una entrevista a l’ACN, la presidenta del CoDiNuCat, Nancy Babio, ha definit la professió com una ‘’peça clau’’ per a la promoció de la salut i la prevenció de les malalties cardiovasculars. Assegura que amb un tractament dietètic a l’atenció primària es podrien reduir els efectes d’aquestes malalties i també estalviar en despesa sanitària més enllà dels fàrmacs perquè està convençuda que un bon assessorament pot evita moltes visites al metge i fins i tot ingressos. La presidenta del CoDiNuCat assegura que en altres països, com Holanda, han comprovat que cada euro invertit en dietètica i nutrició, suposa 4 euros d’estalvi al sistema sanitari.
És per això que des del col·legi demanen la incorporació de la seva figura a l’atenció primària. Així ho va comunicar la mateixa Babio a la comissió de Salut al Parlament, el passat 20 de juliol. Babio és conscient que amb la situació econòmica actual és difícil poder incorporar una consulta a tots els centres d’atenció primària però no el seu assessorament, principalment als centres de les zones desfavorides on, l’obesitat i el sobrepès són més presents, i en canvi, no tenen el mateix accés la consulta privada dels professionals de la dietètica i la nutrició. Per Babio, hi ha hagut experiències pilots en CAP gestionats per empreses privades que han donat bon resultats, i lamenta que aquesta opció no pugui ser universal hores d’ara.
Babio critica que a Catalunya, la figura del dietista-nutricionista no s’ha tingut en compte els darrers temps i la seva presència en centres hospitalaris, per exemple, ha estat minsa en comparació a altres països europeus on, per exemple, hi pot haver un dietista-nutricionista per a 30 llits als hospitals d’aguts, mentre que a Catalunya centres amb 500 llits han de treballar amb 3 dietistes.
Actualment, el CoDiNuCat té 1.300 col·legiats a tot Catalunya, però es calcula que exerceixen fins a 2.200 professionals a tot el territori. Tot i que antigament, fins el 1993, els estudis de Dietètica i Nutrició eren un títol propi, van passar a ser oficial el 1998, i des del 2010, és un grau de 4 anys adaptat a l’EEES.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!