Exemplar de mosquit Aedes aegypti, transmissor del virus Zika. ACN
ACN |
Barcelona
14-08-2017 08:46
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Des del mes de gener, a Catalunya, s’han diagnosticat 7 casos de Chikungunya, 22 de Dengue i 11 de Zika. Són les darreres dades que ha recollit l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Excepte el Dengue, són xifres que vaticinen una davallada dels diagnòstics de Chikungunya i el Zika. Precisament d’aquest virus, que va registrar un gran brot l’any passat arreu del món i a Catalunya va afectar a 150 persones, s’ha vist disminuir considerablement la seva prevalença, un fet que, en declaracions a l’ACN, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha reconegut que és habitual després d’un brot important, ja que es dona una ‘’cobertura immunològica’’ de població que no se’n veurà afectada fins anys després.
Una de les alertes que es va viure l’any passat, sobretot a l’estiu, època de l’any en què la població viatja més, va ser el brot del virus Zika. Catalunya va tancar l’any amb 150 casos diagnosticats, tots importats majoritàriament de Colòmbia, Hondures i la República Dominicana, i que van suposar un salt enorme tenint en compte que el 2014 encara no havia arribat i que el 2015 tan sols se’n van detectar 3 casos. Enguany, la prevalença d’aquest virus ha tornat a disminuir considerablement i des del mes de gener, només se n’han detectat 11 casos al país. D’aquests, 5 són homes i 6 són dones, una d’elles, embarassada i per tant, a qui se li farà seguiment establert en els protocols. D’aquests 11 casos, 4 s’han donat des de l’1de juny, segons les darreres dades recollides per l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
En una entrevista a l’ACN, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que aquesta davallada és una conseqüència habitual dels brots importants en aquest tipus de malalties, perquè, a escala global, després del brot hi ha molta població que, sense haver manifestat símptomes, han estat infectats i per tant, es crea una ‘’cobertura immunològica’’ a un bon nombre de població, que no podrà contraure la malaltia fins anys després.
Les infeccions per Chikungunya també ha anat a la baixa els darrers anys. El 2014, es van diagnosticar 81 casos, procedents majoritàriament de la República Dominica, i després d’un repunt el 2015, amb 95 casos, el 2016 se’n van detectar 27. Aquests dos anys, eren sobretot casos importats d’Hondures i Equador. Enguany, des del mes de gener, se n’han diagnosticat 7, 2 des de l’1 de juny, tots en persones que han estat a algun país de l’Amèrica Central. No s’ha infectat ningú a Catalunya, ni tampoc a Europa.
El Dengue, que prové principalment del sud-est asiàtic, en canvi, està més estancat, i els darrers anys, després dels 51 casos del 2014, els 97 del 2015 i el 88 del 2016, enguany arriba als 22 fins aquest mes de juliol. D’aquest 22, 11 són homes i 11 són dones, i tots d’entre 21 i 69 anys.
Enguany, tal i com ha afirmat Guix, no hi ha cap alerta especial per malalties exòtiques que puguin importar-se a Catalunya, però el secretari de Salut Pública admet que amb els factors ‘’tan bonics’’ com són la globalització i el canvi climàtic, fa que no es pugui ‘’estar tranquil’’, ja que recorda que tan els vectors com els agents infecciosos, principalment el mosquit tigre, s’adapten bé al clima. En aquest sentit, posa l’alerta en el MERS, el Síndrome Respiratori d’Orient Mitjà, ‘’qualsevol dia podem tenir-ne casos aquí’’.
Guix ha recordat que Salut Pública, quan es detecta la infecció per un virus d’aquestes característiques en una persona que encara pot transmetre la infecció, es confina al municipi i s’analitza el seu entorn. Així, es comprova si a uns 2 quilòmetres de la residència hi ha mosquits que poden ser possibles vehicles de transmissió. Per Guix, de fet, el mosquit tigre és un ‘’turista que s’ha quedat a viure aquí’’ i que no és ‘’una companyia del tot desitjable’’. Si hi ha presència de mosquits, es comprova si són portadors de la infecció amb algunes mostres, i per tant, diu Guix, es fa un ‘seguiment acurat’’.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!