Les famílies dels malalts d’Alzheimer assumeixen el 70% del cost de la malaltia

Segons un estudi de la revista The Economist, el cost anual de l’Alzheimer a l’estat espanyol ascendeix a 24.000 euros, dels quals el sistema públic només n'assumeix un 30%, al voltant de 7.100 euros. La resta de la despesa, el 70%, l’han de cobrir les famílies. Així ho ha explicat el neuròleg i director del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Rafael Blesa, amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer que se celebra aquest dijous. Segons Blesa, el problema és que l'Estat encara no compta amb un Pla integral de l'Alzheimer, a diferència d'altres estats europeus. "Cal un acord d'estat que passi per un pressupost general" va afirmar.

L'informe de 'The Economist' també analitza la situació de l'Alzheimer en quatre països més: Alemanya, Itàlia, França i Canadà. Blesa subratlla que, en el cas de l'últim, la proporció s'inverteix i és l'estat qui assumeix la major part del cost econòmic de la malaltia. El Canadà sí que compta amb un pla nacional de l'Alzheimer.

Pel que fa al finançament de la recerca en aquest àmbit, Blesa també s'ha mostrat molt crític amb la "davallada extraordinària" del pressupost destinat a recerca en els darrers anys. Segons el doctor, denota "una manca absoluta de visió política" per part de l'Estat. "Aquest tipus de polítiques ens estan enfonsant en la més absoluta misèria intel·lectual", ha afirmat. Per això, Blesa demana finançament públic, en els pressupostos de l'any vinent, per a què alguns projectes que actualment es financen a través de fundacions, puguin millorar el pressupost.

N'és un exemple la unitat que estudia el desenvolupament de l'Alzheimer en persones amb síndrome de Down, de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que impulsa en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat, que rep una subvenció de més de 900.000 euros per part de l'Obra Social La Caixa. Per Blesa, aquest tipus d'iniciatives, com també la Fundació Catalana Síndrome de Down o La Marató de TV3, són "dos avantatges" amb què compta Catalunya.

Els biomarcadors com a element essencial de la recerca

Blesa també ha comentat en quin punt es troba la investigació en l'àmbit de l'Alzheimer. Segons el doctor, la recerca se centra, actualment, en l'ús de biomarcadors per identificar factors de risc que influeixen en el desenvolupament de la malaltia. Els biomarcadors són substàncies que allibera el cos humà i que serveixen com a indicadors per saber si la persona està en risc o no de patir una malaltia.

En el cas de l'Alzheimer, dues proteïnes són utilitzades com a biomarcadors: la β-amiloide, que quan es diposita en excés al cervell actua com a factor de risc per a la degeneració de les neurones, i la TAU, una proteïna intracel·lular que queda lliure quan la cèl·lula es destrueix i permet el traspàs de la malaltia a altres cèl·lules. Per mesurar aquests biomarcadors, ha explicat Blesa, es fan servir dues eines: d'una banda, la neuroimatge del cervell i, de l'altra, l'anàlisi del líquid cefaloraquidi, a través d'una punció lumbar.

L'anàlisi dels biomarcadors permet detectar factors de risc, és a dir, elements que faciliten el desenvolupament de la malaltia, com ara l'obesitat o el tabac. També permet, segons Blesa, la identificació precoç d'aquesta malaltia que, abans de manifestar els primers símptomes, actua de forma silenciosa durant dues dècades aproximadament.

Blesa ha explicat que l'objectiu és desenvolupar fàrmacs que permetin frenar el progrés de la malaltia en la seva fase preclínica i asimptomàtica, abans del deteriorament cognitiu. Actualment només existeixen fàrmacs simptomàtics, és a dir, que alleugereixen els símptomes i milloren la qualitat de vida del malalt però no frenen l'avenç de la malaltia.

La idea, segons Blesa, és aplicar el model del colesterol a l'Alzheimer. Així, de la mateixa manera que s'atura l’acumulació de colesterol mitjançant fàrmacs per evitar l'infart de miocardi, es pretén aturar l'acumulació de β-amiloide per evitar el deteriorament cognitiu, és a dir, la demència. En aquest sentit, els darrers anys, des del 2002, s'han realitzat més de 500 assajos clínics sense resultat.

Tot i així, el doctor es mostra optimista a llarg termini. Segons Blesa, actualment es troben en marxa al voltant de 35 estudis en fase tres i uns 50 en fase dos així que d’aquí a cinc o deu anys és possible que sorgeixi algun fàrmac. Ha subratllat que la investigació avança molt lentament. En tot cas, l'ús de biomarcadors facilita el procés, perquè permet avaluar l'efectivitat dels tractaments.