Professionals, pacients i famílies reclamen un mercat laboral més inclusiu en el Dia Mundial de la Salut Mental

Adaptar el mercat laboral a les necessitats de les persones amb malaltia mental és una de les reivindicacions que fan, en el Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra aquest dimarts, les associacions de pacients i familiars, que veuen com les baixes laborals propicien la sensació de ''marginalitat''. Així ho ha explicat a l'ACN el president del Clúster Salut Mental, Pere Bonet, que considera que la feina s'ha de tractar com un ''factor terapèutic'' més. En una mateixa línia s'ha posicionat Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya que veu la feina com un element ''cabdal'' . Per això aposta per un canvi en l'atenció de les persones per ajudar a ''recuperar-se'' més enllà del tractament mèdic.

Una de les dificultats que pateixen les persones amb algun tipus de trastorn o malaltia mental és la complicada incorporació al mercat laboral. Tot i que el sistema ja planteja centres especials de treball i suport prelaboral per a què aquestes persones es formin, empreses, serveis i institucions que treballen en salut mental, agrupades al Clúster Salut Mental Catalunya, reivindiquen una flexibilització de les jornades laborals per a les persones afectades com una mesura inclusiva que ajudaria al col·lectiu a sortir de la sensació de la marginalitat que pateixen.

Segons ha explicat Pere Bonet, president del Clúster Salut Mental Catalunya, en declaracions a l'ACN, la legislació actual no permet aquesta situació però defensa que s'ha de treballar en aquesta línia per aconseguir-ho. Bonet considera que després d'una baixa prolongada, una persona amb una malaltia mental no pot incorporar-se al mateix ritme que abans de patir la malaltia però amb una incorporació progressiva, el seu retorn al mercat laboral seria més satisfactori. Posa d'exemple, iniciar l'activitat amb jornades de 2 hores i considera que ja hi ha registres potents per garantir-ho i fer-ho bé. Aquesta aposta inclouria també, un horari adaptat a les necessitats de la persona o jornades més curtes.

Per Bonet, l'important és considerar que la feina és un factor terapèutic més del pla de tractament, i per tant, l'àmbit laboral no es pot deixar de banda amb una baixa, tot i que pugui ser necessària en algun moment del procés. Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, comparteix aquesta opinió, ja que considera que la feina és un element ''cabdal'' per a les persones que tenen alguna malaltia i reclama un canvi, que mica en mica es va imposant, en l'atenció als pacients, centrat en les persones desplegant polítiques que propiciïn la recuperació de la persona més enllà del tractament i la curació mèdica.

Aquestes mesures, que formen part del pla integral de salut mental, pel president del Clúster Salut Mental Catalunya, són compatibles amb les eines actuals dels centres especials de treball i els serveis prelaborals que ajuden a adquirir habilitats al col·lectiu per poder trobar ocupació. Per Poll, cal que totes les polítiques fomentin la integració i l'acompanyament de les persones malaltes, alhora que és imprescindible una major sensibilització per part dels empresaris i directius.

Des del sector, la injecció de pressupost que el Departament de Salut ha fet el darrer any per a la contractació de serveis relacionats amb la salut mental és una molt ''bona notícia'' que tot i que encara no s'ha pogut començar a percebre perquè l'efecte no és immediat, ajudarà a tenir més iniciatives per a la lluita contra l'estigma del col·lectiu, ja que, des de l'entitat es proposa dedicar-los a l'atenció comunitària per ajudar a la integració de les persones.

Es calcula que 1 de cada 4 persones patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida, i de fet, una de les dades que preocupen als professionals és l'increment de la incidència d'aquestes malalties en la població més joves. Els centres de salut mental infanto-juvenil han detectat un increment del 25% dels casos de malalties mentals els últims 5 anys. Per això, Poll també posa el focus en l'entorn escolar, per a què els infants diagnosticats a Primària o Secundària tingui els suports adients i no ''quedar-nos a mitges''.

Actes de commemoració suspesos

Cada any, la federació d'associacions de pacients, familiars i professionals agrupades a Salut Mental Catalunya realitza un acte festiu per recollir les seves reivindicacions. Programat per aquest dissabte a Girona, l'entitat va decidir suspendre'l a causa dels fets de l'1 d'octubre. En un comunicat, Salut Mental Catalunya ha explicat que consideren que la societat catalana ha estat víctima d'una ''vulneració indiscriminada'' d'alguns drets fonamentals i per tant, no han cregut oportú celebrar la conquesta de drets per part de les persones amb problema de salut mental pocs dies després que fossin vulnerats els de la societat catalana.

El Fòrum d'iniciatives assistencials i de gestió en salut mental i addicions a Catalunya també va anular, divendres passat, la celebració que cada any du a terme a la plaça Universitat.