Una de cada cinc dones pateix abusos a Internet a Espanya, segons Amnistia Internacional

Una de cada cinc dones pateix abusos a Internet a Espanya. Així ho indica un estudi que ha publicat aquest dimarts Amnistia Internacional a partir d'una enquesta, encarregada a Ipsos MORI, en què l'ONG analitza l'impacte que tenen en les dones els abusos i l'assetjament a la xarxa. L'enquesta s'ha realitzat aquest 2017 a 4.000 dones d'entre 18 i 55 anys de vuit països, de les quals 500 a Espanya. Entre el total de dones entrevistades a Espanya, el 19% (94 dones) han dit que havien experimentat abusos o assetjament a Internet almenys una vegada. De les 94 dones, 68 va patir els abusos a les xarxes socials, segons indica l'estudi.

L'enquesta s'ha realitzat a dones d'Espanya, Dinamarca, Itàlia, Regne Unit, Polònia, Suècia, els Estats Units i Nova Zelanda. Gairebé la quarta part (un total de 911 -el 23%-) de les dones entrevistades en aquests vuit països va dir que havia experimentat abusos o assetjament a Internet almenys una vegada, fluctuant entre el 19% a Espanya, el 16% a Itàlia i el 33% als Estats Units, segons indica Amnistia Internacional.

Segons l'estudi, el 41% de les dones que havien patit abusos o assetjament a Internet van dir que almenys en una ocasió aquestes experiències havien fet que sentissin la seva integritat física amenaçada.

Azmina Dhrodia, investigadora de Tecnologia i Drets Humans a Amnistia Internacional, considera que Internet "pot ser un lloc temible i tòxic per a les dones" i subratlla que "no és cap secret que la misogínia i els abusos prosperen a les plataformes de xarxes socials". Segons Dhrodia, "el perill especial dels abusos a Internet és la rapidesa amb la qual poden proliferar: un tuit insultant pot convertir-se en minuts en un al·luvió d'odi focalitzat" i defensa que "les empreses de xarxes socials han de començar a prendre's de debò realment aquest problema".

L'enquesta revela que en tots els països, una mica menys de la meitat, concretament el 46% -el 49% a Espanya-, de les enquestades que havien patit abusos o assetjament a les xarxa van manifestar que aquests eren de naturalesa misògina o sexista i entre una cinquena part -el 19% a Itàlia-, el 27% a Espanya, i una quarta part de les dones que havien patit abusos o assetjament van assegurar que aquests havien inclòs amenaces d'agressió física o sexual.

Així mateix, el 58% -el 64% a Espanya- de les participants de tots els països que havien estat víctimes d'abusos o assetjament van assenyalar que aquests havien inclòs racisme, sexisme, homofòbia o transfòbia.

L'estudi també indica que el 26% de les dones, la mateixa xifra a Espanya, víctimes d'abusos o assetjament en tots els països enquestats van dir que havien difós a la xarxa dades personals o que les identificaven i més de la meitat, el 59%, de les dones van assenyalar que els abusos procedien de persones completament desconegudes.

Conseqüències dels abusos

Amnistia destaca en el seu estudi l'impacte psicològic dels abusos a Internet i, en aquest sentit, indica que en tots els països, el 61% de les dones -en el cas d'Espanya el 52%- afectades per abusos o assetjament a la xarxa van dir que com a conseqüència tenien l'autoestima més baixa o havien perdut confiança en si mateixes. Així mateix, més de la meitat -el 55%, el 51% a Espanya- va dir que havia experimentat estrès, ansietat o atacs de pànic després de patir els abusos.

L'ONG defensa que les empreses de xarxes socials "han de garantir" que les persones encarregades de moderar les comunitats tinguin formació per identificar les amenaces i els abusos relacionats amb el gènere i altres aspectes de la identitat que es produeixin a les seves plataformes. L'entitat també reclama als governs que garanteixin l'existència de "lleis, polítiques, pràctiques i formació" adequades per prevenir la violència i els abusos contra les dones a Internet però puntualitza que "no s'imposin restriccions o penalitzacions indegudes a l'exercici legítim de la llibertat d'expressió" perquè, segons apunta, "abordar la violència i els abusos a Internet no s'ha d'utilitzar com a excusa per reduir el gaudi de la llibertat d'expressió".