Ángeles Ruiz, entre falles que fallen i cops de pilota, fa sis anys que té els vidres dels locals trencats

A vegades costa raonar sobre la mala sort, sobre el fet purament atzarós que ens fa anar malament. Però és curiós com un fet fortuït, però calamitós, genera tot un encadenament de successos fatals. Aquí tenim el cas d’Ángeles Ruiz, la propietària de dos locals comercials de la plaça Pep Jai del Vendrell, que sembla que estigui destinada a tenir els vidres trencats.

Aquesta història de mala sort comença el juliol del 2010, durant les festes del Pa Beneït. Com ve sent tradicional, el barri de la plaça Nova planta la falla a la plaça Pep Jai. Les estructures de cartó de la falla s’encenen amb l’esclat d’una traca que es posa a l’interior. Però aquell any la falla va fallar; va esclatar en un sol tro. La gran ona expansiva que va trencar els vidres dels baixos dels edificis de la plaça, entre els quals els dos de propietat d’Ángeles Ruiz. Llavors no hi va haver ferits, però el 1997, quan van mal esclatar els morterets de la plaça Vella hi van haver deu ferits. El 2013 va haver-hi un altre incident, a la plaça Francesc Macià, de menys impacte i sense ferits.

Segurament molts d’aquests successos s’hagueren pogut evitar. Des de l'any 2014 les falles són enceses obligatòriament per personal qualificat, concretament per personal que disposa del carnet d'expert segons el Reial Decret 989/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria.  A més a més, des de llavors a totes les falles hi ha un equip de primera intervenció en prevenció i extinció d'incendis.

Sigui com sigui, els vidres dels locals d’Ángeles Ruiz estaven trencats. El cas és que la propietària va voler fer una reclamació, però a qui? Perquè les entitats que organitzen les festes de barri no estan constituïdes i manquen de personalitat jurídica. Llavors va denunciar a l’Ajuntament com a subjecte passiu en tenir responsabilitat de l’espai públic, a qui li reclamava 5.650 euros de reparació dels vidres trencats. Oberta la lenta via jurídica, per postres la crisi estava en el seu pic més alt. El 2010 era completament impossible que algú llogués locals i encara menys amb els vidres trencats. Ángeles Ruiz no ho podia fer, no tenia diners, ni tan sols per pagar la quota de la comunitat de veïns. Un altre judici va donar la raó a la comunitat. La propietària va haver de fer front a un embargament per pagar els deutes. Però la mala sort no acaba aquí. L’assegurança que tenia contractada pels locals no va poder fer-se efectiva perquè hi va haver una confusió amb la data de pagament que havia de realitzar el seu corredor. Ángeles sí que li havia pagat al corredor però l’impàs d’aquest va provocar que l’assegurança no tingués validesa.

El judici no es va produir fins al setembre del 2013. Llavors als 5.650 euros es van afegir els diners de tots els mesos d’indemnització que no va poder llogar els locals, en total uns 8.000 euros. Per sorpresa de tots, el jutge va sentenciar que l’Ajuntament havia de pagar 3.087 euros, que al final només va fer front a 1.322,30 euros i la resta a càrrec de la seva assegurança. Ángeles va recórrer aquesta sentència, però incomprensiblement el pèrit va valorar els diners a la mateixa quantia. Això va donar lloc a què el jutge denegués la reclamació i a sobre li fes pagar a Ángeles 500 euros per les despeses de l’advocat de l’altra part.

“Amb tots els anys que porto d’advocacia no havia vist un cas semblant. Ningú li va pagar els diners de la indemnització, la reparació es compta a la baixa i a sobre li fan pagar la reclamació”, diu Lluís Fuster, l’advocat que ha defensat a Ángeles.

La propietària explica que durant tots aquests anys no ha aixecat el cap, “jo no tinc cap culpa que es trenquessin els vidres. Són pràcticament sis anys perduts en judicis i sense poder llogar els locals. A sobre que no ingresso els diners del lloguer dels locals haig de pagar el recurs per reclamar”.

A aquesta història encara hi manca un altre element. L’any passat per fi va poder obrir els locals havent reparat els vidres. Però ara en un any ha hagut de fer front a sis reparacions perquè la canalla que juga a la plaça Pep Jai li trenca els vidres a cops de pilota. “Abans hi havia un cartell que deia que estava prohibit jugar a pilota. Ara ja no hi és. He recollit signatures de veïns de suport, la Policia Local hi fa poca cosa. Ara a qui reclamo? Es pregunta desconsolada Ángeles Ruiz.