La sentència del 'cas Palau' condemna Millet a 9 anys i 8 mesos de presó, Montull a 7 anys i mig i Osàcar a 4 anys i 5 mesos

9 anys i 8 mesos de presó per a Fèlix Millet i 7 anys i mig per a Jordi Montull. Són les penes imposades als dos exmàxims responsables del Palau de la Música en la sentència del 'cas Palau' que l'Audiència de Barcelona ha notificat aquest dilluns. L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar ha estat condemnat a 4 anys i 5 mesos de presó, mentre que la formació política haurà de retornar 6,6 MEUR. L'exdirectora financera Gemma Montull ha estat condemnada a 4 anys i mig de presó, per sobre del que demanava la Fiscalia, mentre que l'exdirectora general Rosa Garicano i els dos dirigents de Ferrovial que estaven acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, han quedat absolts. La sentència del 'cas Palau' conclou que Millet i els Montull van desviar 23 MEUR de la institució cultural.

La sentència, de 549 pàgines, ha estat dictada per la secció 10a de l'Audiència de Barcelona, integrada per la magistrada-presidenta Montserrat Comas, i els magistrats José Antonio Lagares i Julio Hernández. El judici del 'cas Palau' es va celebrar de l'1 de març al 16 de juny del 2017 en una cinquantena de sessions, però la instrucció del cas va començar el juliol del 2009 arran d'una querella de la Fiscalia. En total, 16 acusats van anar a judici. La sentència es pot recórrer davant del Suprem.

Segons recull la resolució judicial, Fèlix Millet i Jordi Montull, amb la "indispensable contribució" de Gemma Montull des del desembre del 2003, "van posar en pràctica una estratègia encaminada a disposar, il·lícitament, de nombrosos fons" de l'Associació Orfeó Català, la Fundació Palau de la Música i el Consorci del Palau, "per aplicar-los, ja sigui a despeses particulars d'ells o de les seves famílies, o a finalitats desconegudes, però en tot cas alienes per complet a les finalitats i interessos propis dels ens als que aquests fons pertanyien".

El total de disposicions de fons en efectiu efectuades entre els anys 2000 i 2009 per ordre de Millet i Montull, amb càrrec als comptes bancaris de la Fundació i de l'Orfeó, ascendeixen a poc més de 23 MEUR. En el relat de fets provats es recull que, amb fons de la Fundació, l'Orfeó i el Consorci, Millet i Montull van fer front a importants despeses particulars, provocant-se un enriquiment injust. Entre aquestes despeses hi ha els enllaços matrimonials de les filles de Millet els anys 2000 i 2002, que van ascendir a 164.269,93 euros. Mentrestant, 648.021,85 euros es van destinar a l'abonament de viatges privats i més d'un milió d'euros a obres en habitatges particulars.

La sentència també inclou que Millet i Montull van abonar, irregularment, una quantitat mensual a determinades persones que feien unes col·laboracions amb les activitats del Palau de la Música no concretades, pagaments que ascendien a 719.758,45 euros. A més, un total de 778.428,85 es van destinar a pagar factures de viatges privats de Millet i Montull amb els seus familiars.

Un total de 3.741.898,82 euros van ser entregats a tercers en pagament d'adjudicacions d'obra pública en la que ells van mediar. Per aquest mediació, Millet i Montull van percebre comissions per un import total de 3.453.288,19 euros, que es van repartir al 80-20% i que van obtenir en la seva pràctica totalitat mitjançant el cobrament de xecs.

La quantitat de fons en efectiu que van sostreure dels comptes de la Fundació i de l'Associació entre el 2002 i el 2009 per aplicar-los a finalitats externes a Palau, integrant-los en el seu patrimoni o en el de tercers, puja a 14.366.555,46 euros. D'aquest import, Millet en va incorporar al seu patrimoni almenys 7 MEUR, mentre que Montull ho va fer com a mínim amb 1,3 MEUR. Es desconeix la destinació final de la resta de fons, que arriben a 6.026.966,85 euros, i en quina proporció van sortir del comptes de la Fundació i l'Associació. En tot cas, s'ha donat per acreditat que aquestes diners no es van destinar a nodrir els fons de cap de les entitats del Palau, ni als seus comptes de caixa ni al compliment de les finalitats socials pròpies de l'entitat cultural.

Comissions a CDC

La sentència també recull el sistema a través del qual Ferrovial aconseguia adjudicació d'obra pública pagant comissions a CDC mitjançant el Palau. Millet i Montull van mediar per a l'establiment, el manteniment i el funcionament d'un sistema pel qual Ferrovial obtenia l'adjudicació de determinats concursos i licitació d'obra pública mitjançant el pagament de comissions a CDC.

Segons afirma el tribunal, Millet i Montull van pactar amb l'extresorer de CDC Carles Torrent que Ferrovial entregaria diners a CDC a canvi que aquesta garantís l'adjudicació d'un determinat volum econòmic d'obra pública de forma anual. El tribunal no exclou la participació d'altres persones de la formació que no han pogut ser completament identificades o de qui la seva responsabilitat penal ha quedat declarada prescrita.

Millet i Montull van contribuir a la creació d'aquest entramat i posteriorment, juntament amb Gemma Montull, "al seu desenvolupament, perfeccionament i manteniment". "Aquests van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, perquè aquests poguessin ocultar el pagament i cobrament, respectivament, de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota la de convenis de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons", recull la sentència.

Es considera provat que la comissió que Ferrovial i CDC van pactar que pagaria la constructora era del 4% de l'import total de les adjudicacions obtingudes i que aquesta quantitat es repartiria entre CDC per una banda i Millet i Montull per l'altra, en un percentatge de 2,5% per al partit i 1,5% per als dos exmàxims dirigents del Palau. Al seu temps, Millet i Montull es repartien el percentatge que els corresponia en un 80% per al primer i un 20% per al segon. Aquest "acord criminal" es va mantenir ininterrompudament des d'abans del 1999 al 2009, cessant arran de l'entrada dels Mossos d'Esquadra al Palau de la Música.

Les comissions il·lícites pactades pels dirigents de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, amb Millet, Montull i els extresorers de CDC Carles Torrent i Daniel Osàcar, amb destinació al partit, es feia arribar a la formació de forma emmascarada, servint-se d'una estructura jurídico-financera del Palau que Millet, Montull i Gemma Montull posaven a la seva disposició.

La sentència conclou que, des de principis del 1999 i fins al juliol del 2009, el total de comissions satisfetes per Ferrovial a CDC va ascendir almenys a 6.676.105,58 euros. I el total de comissions satisfetes per Ferrovial a Millet i Montull per la seva "mediació" va ser almenys de 3.505.895,37 euros.

Condemnes amb multes milionàries

Fèlix Millet ha estat condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per delicte continuat de malversació i apropiació indeguda, en concurs amb falsificació en document mercantil comès per funcionari públic, delicte continuat de tràfic i un altre de falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública. També se'l condemna a una multa total de 4,1 MEUR.

Per Jordi Montull, el tribunal li imposa una pena de set anys i sis mesos de presó per malversació de diners públics, en concurs amb falsedat en document mercantil comès per funcionari públic, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i un delicte contra la Hisenda Pública. A més, se'l condemna a una multa de 2,9 MEUR.

A tots dos se'ls condemna a abonar solidàriament diverses quantitats de diners a diferents entitats del Palau de la Música per un import total de més de 23 MEUR.

A Gemma Montull se la condemna a quatre anys, sis mesos i 22 dies de presó per delicte continuat de malversació de diners públics i apropiació indeguda en concurs amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per funcionari públic i un delicte de falsedat comptable, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. A més, se la condemna a una multa de 2,6 MEUR. També haurà d'abonar quantitats per valor de 1,5 MEUR a entitats del Palau de la Música solidàriament amb el seu pare i Fèlix Millet. En canvi, se l'ha absolt del delicte de frau fiscal.

Per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar la pena imposada és de quatre anys i cinc mesos de presó per tràfic d'influències, blanqueig de capitals en concurs amb un delicte de falsedat en document mercantil i falsedat comptable. A més, se li imposa una multa de 3,7 MEUR.

A més, el tribunal acorda el decomís dels guanys obtinguts per CDC, Millet i Montull en la comissió de tràfic d'influències. Aquestes quantitats ascendeixen, respectivament, a 6,6 MEUR, 2,8 MEUR i poc més de 700.00 euros. Aquestes quantitats hauran de ser lliurades per ells o fetes efectives sobre el seu patrimoni.

D'altra banda, els exassessors jurídics del Palau Raimon Bergós i Santiago Llopart han estat condemnat a dos anys de presó i una multa de 7.500 euros per un delicte de falsedat en document mercantil, i a un any i nou mesos de presó i una multa de 2.700 euros respectivament.

Els empresaris Miguel Giménez-Salinas i Juan Manuel Parra han estat condemnat a vuit mesos de presó i 900 euros de multa per falsedat en documenta mercantil comès per particular. Els també empresaris Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz i Juan Antonio Menchén han estat condemnats a un any i nou mesos de presó i una multa de 2.700 euros. Finalment, a Edmundo Quintana se l'ha condemnat a vuit mesos de presó i una multa de més de 274.000 euros, la meitat de l'import defraudat.

Quatre absolucions, tres per prescripció

La sentència també recull quatre absolucions, entre elles la de l'exdirectora general del Palau, Rosa Garicano, per qui la Fiscalia demanava 3,5 anys de presó. Els altres tres absolts són els dos dirigents de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, i el publicista Marc Martí. L'absolució d'aquests tres es produeix perquè els fets dels que se'ls acusa han prescrit.

El tribunal també fa responsables civils directes a les dones Millet i Montull i una de les filles de Millet, com a "partícips a títol lucratiu", i de diverses societats.