El desplegament policial de l'Estat a Catalunya per l'1-O va costar 87 MEUR amb un operatiu estable de 4.500 agents

El cost del desplegament policial a Catalunya per l'1-O va tenir un cost de 87 MEUR i va mobilitzar, de manera estable, 4.500 guàrdies civils i policies estatals, que els dies 30 de setembre, 1 i 2 octubre van arribar a ser 6.000. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha desvetllat aquestes xifres a la comissió d'Interior del Senat, on compareix per donar explicacions per les càrregues policials. Zoido ha justificat que l'ús de la força va ser "mínim i proporcionat" i ha repetit en diverses ocasions que actuaven manats per la justícia. També ha acusat els Mossos "d'absoluta passivitat i de poca col·laboració" i ha afirmat que "si tots haguessin complert amb la seva obligació, els fets que tant lamentem no haurien passat". També ha justificat que els policies van actuar davant "actituds violentes" dels votants, entre els quals assegura que hi havia "radicals infiltrats". Tot i "lamentar com el que més" els ferits, ha eximit de responsabilitat els policies i ha dit que "els responsables són els que van tenir un comportament il·legal i van generar crispació".

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha comparegut davant la comissió d'Interior al Senat per donar explicacions de l'operatiu de l'1-O. Ha fet una extensa intervenció de més d'una hora i ha repassat, una a una, les instruccions donades per la fiscalia superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya als Mossos, Guàrdia Civil i policia estatal per evitar la celebració del referèndum.

Ha remarcat en nombroses ocasions que les forces i cossos de seguretat de l'Estat actuaven sempre sota ordres judicials i ha defensat que la seva actuació va ser "legítima, professional i proporcionada". "El Govern va incomplir les lleis, desobeir les sentències, i va rebel·lar els carrers per simular la legitimitat democràtica", ha manifestat.

87 MEUR

El ministre ha desvetllat una de les xifres que, fins ara, s'havia mantingut en secret. El cost de l'operació 'Copèrnic' ha ascendit a 87 MEUR, amb un desplegament estable de 4.500 efectius que, en el cas dels dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre, va arribar als 6.000. Zoido ha dit que els agents, a banda de l'1-O, van estar protegint edificis oficials de l'estat, van custodiar seus de partits i "infraestructures sensibles". "Són uns diners que haurem de pagar tots els espanyols per l'actuació d'un Govern irresponsable", valora.

Ha afegit que, a banda d'aquests 87 MEUR, el "desafiament independentista" ha tingut un cost en d'altres àmbits i ha assenyalat 1.000 MEUR en l'impacte en la desacceleració econòmica o el descens del 35% de les reserves hoteleres.

A més, ha criticat "l'assetjament" a policies allotjats a hotels i ha assegurat que eren "organitzats i consentits" i els ha qualificat "d'episodis d'odi animats pels sectors independentistes".

Crítica als Mossos

Aixi mateix, ha assegurat que l'ús de la força va ser "mínim i proporcionat" i que ha justificat que Guàrdia Civil i policia estatal van haver d'actuar davant "l'absoluta passivitat i la falta de col·laboració" dels Mossos.

Ha acusat la policia catalana de no complir amb l'ordre judicial de no permetre que es constituïssin les meses i retirar el material electoral. Segons afirma, hi va haver "inacció" de moltes patrulles i això va "obligar" actuar les forces de seguretat estatals. A més, ha assegurat que, en alguns casos, la policia catalana va requisar les urnes quan ja s'havia acabat la jornada electoral.

Tot i això, ha dit que no li correspon al ministre jutjar el comportaments dels Mossos, ha recordat que el seu major, Josep Lluís Trapero, està investigat per sedició i apartat del cos pel 155 però ha afegit que si tots haguessin "complert amb l'obligació", els fets que es van produir l'1-O "no haurien passat".

El ministre ha lamentat els fets de l'1-O però ha assegurat que "les forces de seguretat no podien eludir responsabilitats i mirar cap a una altra banda". "Aquell dia era absolutament necessari actuar", ha justificat.

A més, ha qüestionat que els Mossos no mobilitzessin prou efectius per complir amb les ordres judicials l'1-O. Segons apunta, mentre que el 21 de desembre durant les eleccions van intervenir 11.565 mossos, l'1-O van ser 7.850 davant uns 10.000 policies estatals i guàrdies civils.

"Radicals i violents" infiltrats

El ministre ha reiterat en diverses ocasions que "en cap cas" l'operatiu tenia com a objectiu els votants sinó que l'ordre era accedir als locals de votació per endur-se urnes i paperetes. Ara bé, assegura que quan els agents arribaven als punts de votació es trobaven "concentracions organitzades amb centenars de persones exercint resistència passiva i tractant d'impedir l'accés dels agents".

Ha assegurat que els agents van apartar "un a un" els que estaven "parapetats" als col·legis electorals i van fer que la "intervenció policial fos més laboriosa i lenta". A més, ha assegurat que "entre molts ciutadans pacífics hi havia radicals infiltrats perfectament organitzats" que van exercir violència contra la policia, especialment quan els agents es replegaven per marxar. Per això, Zoido justifica que la policia va haver "d'usar la força mínima imprescindible" per poder abandonar alguns punts després de requisar material i que només en un cas es van disparar pilotes de goma.

També ha assegurat que es van "usar menors" a les activitats prèvies a l'1-O per mantenir oberts els locals de votació. "És una temeritat i una responsabilitat usar menors per impedir que les forces de seguretat puguin complir amb la seva obligació", ha remarcat. També ha mostrat una imatge de dos nens asseguts a una carretera tallada en una de les vagues posteriors a l'1-O.

Zoido també ha apuntat directament cap als Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), acusant-los d'estar al darrera de la "resistència passiva", de seguir actuant més enllà de l'1-O organitzant els talls de carretera i mobilitzacions posteriors al referèndum i, fins i tot, distribuir material per explicar a la ciutadania com "resistir" davant la presència policial.

Ferits i manipulació

Zoido ha assenyalat que hi va haver ferits entre els ciutadans i les forces i cossos de seguretat i ha acusat la Generalitat "de manipular" dades. Tanmateix, ha dit que lamenta "com el que més" que hi hagués ferits però ha eximit de responsabilitat els policies. "Els responsables són aquells que, amb un comportament il·legal, van generar un clima de crispació i van desobeir", ha manifestat. També ha afirmat que s'han usat 'fake news' i imatges "falses" per "manipular" i per "atacar" les actuacions de la policia.

Crítiques de Podem, ERC i PDeCAT

La intervenció de Zoido ha generat crítiques airades a les files de Podem, ERC i PDeCAT. El senador Josep Lluís Cleries (PDeCAT) ha criticat que hagi volgut fer veure que la violència la van exercir els votants i ha mostrat la "indignació" per "l'actuació desproporcionada de la policia". Tant ell com d'altres forces han retret que no s'hagi adreçat als ferits, especialment a Roger Español que va perdre un ull per una pilota de goma (prohibides a Catalunya pel Parlament).

Cleries també ha retret que molts fets sobre l'1-O s'han declarat "secrets" i ha preguntat a Zoido si és perquè "van actuar tan malament que no volen que se sàpiga". Així mateix, ha fet referència als "presos polítics" i ha defensat l'actuació pacífica de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per part d'ERC, el senador Xavier Castellana ha criticat que Zoido "s'escudi" en que complien ordres judicials i ha culpat el govern espanyol d'estar "obstinat" amb respondre de manera "violenta i amb intimidació als drets civils dels catalans". També li ha reclamat que depuri responsabilitats dins el seu ministeri.

Joan Comorera, del grup de Podem, ha exigit que es depurin responsabilitats dins d'Interior, li ha retret que no hagi fet autocrítica i també ha condemnat l'ús de pilotes de goma. Ha acusat el govern espanyol "d'incompetència i desídia" per la "falta de coneixement" en matèria de seguretat l'1-O. "Ni van impedir el referèndum ni van garantir la convivència", ha declarat.