Identifiquen un gen que augmenta el risc de càncer de pàncrees i controla la inflamació de teixit

Un grup d'investigadors del Centre Nacional d'Investigadors Oncològiques (CNIO) ha descobert el vincle entre l'augment del risc de desenvolupar càncer de pàncrees que provoca un gen i la seva capacitat per controlar la inflamació en el teixit normal. Segons un dels investigadors, Paco Real, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, és un ''canvi conceptual important'' perquè ajuda a entendre l'origen dels tumors i suggereix noves estratègies per millorar la prevenció del càncer de pàncrees. La inflamació es considera una resposta defensiva a una agressió externa però els investigadors la veuen ara com un mecanisme de defensa la cèl·lula manté inactivat fins que li fa falta.

Amb aquest treball, s'ha descobert també que, almenys en el pàncrees, els mecanismes moleculars implicats en les funcions normals del teixit sa, com la diferenciació cel·lular, són també els que suprimeixen la inflamació. Per tant, mantenir la inflamació sota clau és habitual i es porta a terme mitjançant mecanismes moleculars implicats en el funcionament normal de la cèl·lula.

Els resultats del treball ajuden a entendre altres treballs previs dels mateixos investigadors en què amb models de ratoó, s'havia observa t que quan s'elimina el mecanisme que suprimeix la inflamació en les cèl·lules pancreàtiques, el teixit es torna més propens a desenvolupar un càncer induït per mutacions en el gen KRAS, clau en els tumors de pàncrees.

Real explica que quan les cèl·lules no es diferencien correctament es produeix ''pre-inflamació'', un context que els fa estar més sensibles a mutacions. ''És com si les cèl·lules es col·loquessin en una graella de sortida per a la inflamació i el càncer, detalla l'investigador.

Amb aquestes dades, els investigadors recorden que el càncer de pàncrees es dona amb freqüència en pacients amb predisposició genètica, mutacions en el gen KRAS i amb pancreatitis, inflamació del pàncrees.

Per això, s'obren noves vies d'investigació. La primera és determinar si l'existència d'un vincle genètic entre inflamació i càncer es dona també en altres òrgans, a més del pàncrees; l'altra és tractar d'aplicar el nou coneixement a la prevenció del càncer de pàncrees, un dels que tenen pitjor pronòstic actualment, perquè es diagnostica tard. Els investigadors creuen que detectar els estadis inicials de la inflamació premeria disposar de senyals d'alerta útil i caldria poder-ho fer amb una simple anàlisi de sang.

El treball es publica a la revista 'Nature' aquest dijous.