Tots els CAPs disposaran d'un equip especialitzat en salut mental aquest 2018

El Departament de Salut continua estenent el nou model comunitari d'atenció a la salut mental i a les addiccions i ho fa amb la contractació de 650 nous professionals que s'incorporaran a diversos programes per poder millorar la detecció i el tractament de les persones que estan afectades per algun tipus de trastorn. 200 d'aquests professionals, psiquiatres, psicòlegs o infermers, permetran que des d'aquest any tots els CAPs catalans disposin d'un equip d'atenció a la salut mental, per als casos més lleus. 175 professionals més s'han contractat per a l'atenció dels trastorns més greus mentre que la resta atendran altres programes o iniciatives de caire comunitari. L'objectiu d'aquest canvi de model, que recupera els plans del 2007, és poder detectar precoçment qualsevol inici de trastorn, reduir la medicalització i evitar hospitalitzacions.

El Departament de Salut reforça aquest 2018 els equips professionals especialistes amb salut mental que treballen des dels Centres d'Atenció Primària. Dels 100 professionals que hi ha actualment, aquest 2018, s'arribarà als 300, de manera que tots els centres d'atenció primària de Catalunya podran donar aquest servei, que té per objectiu millorar l'atenció dels trastorns més lleus, com poden ser la depressió o l'ansietat, i fer detecció precoç d'altres patologies que poden empitjorar el diagnòstic si no s'agafen a temps.

Aquests 200 nous professionals formen part dels 650 que ha contractat salut aquest any per impulsar i reforçar aquest nou model d'atenció comunitària per a la salut mental, recuperant els projectes que, per culpa de la crisi econòmica, van quedar aturats des del 2007. Així, 175 professionals més, se sumaran als equips especialitzats que treballen des dels Centres de Salut Mental d'Adults o d'Infants i Joves, i que tracten sobretot trastorns greus. Els 275 restants són personal que s''ha integrat o s'integrarà en programes concrets destinats també a l'atenció comunitària i la prescripció social per fomentar una prevenció de la salut mental integral.

El secretari general del departament en funcions i director del CatSalut, David Elvira, ha defensat aquest dijous que Catalunya és ''un referent '' en el model d'atenció comunitària i que cal seguir-hi apostant per millorar l'atenció de la salut mental, tenint en compte que 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn al llarg de la seva vida. Elvira ha recordat que la salut mental va rebre un impuls de 70 MEUR de pressupost el 2017 i que s'intentava solucionar així el dèficit històric en aquest àmbit.

Elvira també ha destacat que les darreres dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA) demostren que la salut mental també té un gradient econòmic important i que, per tant, en els entorns més desfavorits es donen més trastorns mentals, un fet que corrobora que les persones amb ingressos molt baixos consulten la primària per un problema d'aquest tipus 2,2 vegades més que la resta de la població. A més, la probabilitat de patir trastorns en les persones de classe baixa és doble. Tot i això, es calcula que el 6,2% de la població major de 14 anys pot patir ansietat o depressió, i un 5,1% dels infants d'entre 4 i 14 anys, pot patir un problema de salut mental. Els infants de pares amb estudis primaris o sense estudis també tenen més possibilitats de patir un trastorn, un risc encara més gran, en el cas de les nenes. Durant el 2016, els centres d'atenció primària van atendre 1,4 milions de persones per un problema de salut mental, i per tant, van ser el 24% del total de persones que van visitar-se aquell any.

Aquest model d'atenció ja s'ha implantat en algunes zones com ara Girona, que ha constatat que l'estratègia dona bons resultats. Elvira ha explicat que davant el 40% de reingressos que es donen de mitjana, Girona ha reduït aquest fenomen fins al 18%.

L'impuls a l'atenció comunitària sobretot des de la Primària vol ajudar a reduir la medicalització d'aquestes persones, la detecció precoç, l'apoderament dels pacients i la seva participació en els tractaments, així com garantir una atenció totalment integral a la persona. Així ho defineix la directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, que creu que és un dels reptes de Catalunya, ja que les persones amb problemes de salut mentals greus viuen de mitjana uns 15 anys menys que la resta de la població.

El 2017, la salut mental va ser dotada amb el seu màxim pressupost que va créixer en 70 MEUR, elevant-lo a 440 MEUR. El 62% d'aquest pressupost es destina a programes d'atenció comunitària per superar l'objectiu fixat per a l'any 2020, que és del 60%.