SOS Racisme atén 213 casos nous el 2017, un 76% més que l'any anterior

SOS Racisme va atendre 213 casos nous el 2017, un 76% més que el 2016, quan en va rebre 121. Un total de 122 persones (57% dels casos nous) van decidir no interposar cap denúncia, sobretot per la por o la desconfiança en el sistema a l'hora d'afrontar-se al procés que suposa, mentre que 91 sí que van denunciar el cas de racisme que havien patit. Les presumptes agressions i abusos per part de cossos de seguretat pública es mantenen com la tipologia més freqüent, amb 26 casos dels 91 que es van denunciar. Les agressions i discriminacions entre particulars es troben en el segon lloc, amb un total de 21. Aquestes són algunes de les principals dades de l'informe del 2017 'InVisibles. L'estat del racisme a Catalunya', que l'entitat ha presentat aquest dimecres, coincidint amb el Dia Internacional per l'Eradicació de la Discriminació Racial.

El testimoni de Nadia Ebrahim, que va portar el seu cas a SOS Racisme el 2014, ha tingut un pes especial en la presentació. Ebrahim ha relatat l'"infern" que ella i la seva família han viscut pels insults, amenaces i coaccions racistes del seu oncle cap al seu marit, d'origen senegalès, i els seus fills; un calvari que la van portar a denunciar-lo després d'"intentar-ho tot". Per a SOS Racisme, aquest cas és un exemple del llarg recorregut que implica la via penal i de la dificultat de solucionar el problema subjacent. I sobretot també és un reflex de la "situació d'indefensió i frustració flagrant" de moltes persones que pateixen racisme, segons ha destacat la directora de l'entitat, Alba Cuevas.

El Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme (SAiD) va atendre 485 persones el 2017 i, d'aquestes, 327 s'hi van adreçar per primera vegada. Aquestes persones van rebre informació i assessorament i es van derivar a altres serveis en funció de les necessitats. Entre les noves demandes, es van identificar 213 casos de racisme.

Dels 91 casos nous que es van denunciar, 26 corresponen a presumptes abusos i agressions de cossos de seguretat pública: el 34% a la Guàrdia Urbana de Barcelona; el 30% a Mossos d'Esquadra; el 15% a la policia espanyola en l'àmbit del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE); l'11% a la policia espanyola i també hi ha un cas a la Guàrdia Civil i un d'una policia local.

Els segueixen els 21 casos d'agressions i discriminacions entre particulars; els 16 de discriminació en serveis privats; els 9 de discurs d'odi –tipologia que s'ha introduït aquest any per donar-li visibilitat, sobretot a les xarxes socials–; els 7 casos de discriminació en l'accés als drets socials i els 7 de discriminació laboral; els 4 d'agressions i abusos de seguretat privada i, finalment, es va denunciar un cas d'agressió de l'extrema dreta.

Dificultats per denunciar

"El racisme no es denuncia. El 57% de les situacions noves no es van denunciar i penseu que els casos que arriben al nostre servei són de persones que ja han decidit venir i posar-se en contacte amb nosaltres", ha destacat Cuevas com un dels escenaris en què es manifesta la "indefensió" de les persones que pateixen el racisme. En el 45% dels casos, el motiu principal per no denunciar va ser el desinterès de la víctima provocat per por o per desconfiança en el sistema jurídic, policial o governamental. En la resta de casos, l'entitat no hi va poder intervenir per diversos motius, com la impossibilitat de localitzar la víctima o perquè es va derivar la persona a altres serveis per atendre necessitats prioritàries.

SOS Racisme apunta a un altre escenari d'indefensió, que és l'"atzucac" en què moltes vegades es troba la denúncia i que "comporta que la persona afectada no vegi restituïts els seus drets i que no pugui desenvolupar un procés de reparació". L'entitat denuncia que les principals traves amb què es troba, per exemple, són, en el cas de les agressions i discriminacions entre particulars, que el 44% es donen al carrer, amb les dificultats que comporta localitzar una de les parts.

L'entitat també alerta d'un tercer escenari, en què "els papers s'inverteixen i les víctimes són les acusades". SOS Racisme assenyala que aquesta situació es dona sobretot en la tipologia d'abusos i agressions per part dels cossos policials. "Són situacions en què l'administració no només no protegeix les víctimes, sinó que les exposa. En aquests casos generalment no podem acusar els perpetradors que vulneren els drets de la víctima, sinó que defensem la víctima de les acusacions dels perpetradors”, manifesta SOS Racisme, que alerta que el "el cas de racisme no es denuncia".

Per últim, SOS Racisme critica que la lectura majoritària del delicte d'odi és "molt restrictiva i es redueix a uns articles concrets, recollits sota el paraigües de drets fonamentals". L'entitat considera que la popularitat dels últims mesos del concepte de 'delicte d'odi' és "contraproduent" per a les víctimes de racisme. "S'oblida que es tracta d'una eina específica que hauria d'estar enfocada a la protecció dels col·lectius que pateixen discriminació", argumenten.

Cuevas, acompanyada per la coordinadora del SAiD, Alícia Rodríguez, ha lamentat que cada any arriben a la "mateixa conclusió": "Les administracions no estan desenvolupant ni el marc normatiu per condemnar les accions racistes ni el sistema de protecció que necessiten les persones que pateixen discriminacions racistes. Aquest tema no és a l'agenda i els canvis són molt petits". "Fins que no s'escolti que el racisme afecta les persones i minva la convivència i la democràcia no aconseguirem avenços. El racisme no s'eradica perquè el poder no vol i perquè perpetua un sistema de desigualtat", ha reblat.

El cas de Nadia Ebrahim

"Formo part d'una família mixta, de pare egipci i mare catalana, i en l'edat adulta he format una família biracial i multicultural i multireligiosa. El meu company és del Senegal, tinc un fill fruit de l'adopció, de Mali, de cinc anys i una filla biològica que ara en farà dos”, s'ha presentat Nadia Ebrahim, que va posar-se en contacte amb SOS Racisme el 2014 per les situacions racistes que pateix per part del seu oncle matern. Actualment estan esperant la data de judici per un delicte contra la integritat moral.

Tot i que Ebrahim ja va viure quan era petita situacions racistes pel seu primer cognom, els atacs es van agreujar quan es va casar i va tenir els fills: "Tinc una família 'negra'". Ebrahim ha enumerat alguns comentaris que ha rebut de persones del seu entorn, que li han arribat a demanar "per què ha triat una parella negra" i "si no tenia capacitat d'escollir-ne un d'aquí". També ha explicat com li van denegar un pis de lloguer quan van veure els seus fills.

Però els atacs racistes més greus els ha rebut del seu oncle matern, quan Ebrahim i la seva família van passar a ser els seus veïns: "Primer només atacava el meu company o a mi però després va passar al meu fill. Al principi el vaig intentar justificar, dient que era una persona gran, i això em va comportar problemes de parella", ha recordat. Ebrahim ha relatat que l'oncle va començar amb insults, com per exemple dir que la seva parella feia pudor, o amb gestos de goril·la. Després va passar a referir-se al seu company com a 'mono' i al seu fill, com a 'mico'.

A l'ampli repertori d'insults i vexacions, hi va afegir atacs com escopits, ratllades al cotxe o amenaces com el gest d'apuntar-los amb una arma. Quan Ebrahim sortia de treballar de matinada, la seguia durant els 100 metres que separen la porta de casa del cotxe. Fins i tot en una ocasió va arribar a enterrar un porc al jardí, sabent que el seu company és musulmà. "Tot això sempre, les 24 hores. Va monopolitzar el nostre espai de convivència", ha lamentat.

Les dues famílies van intentar mediar, però no van obtenir cap resultat. Ebrahim fins i tot es va mostrar disposada a tolerar aquestes agressions amb la condició que la resta de la seva família els donés suport i en desautoritzessin els insults. Tampoc. Quan la situació va esdevenir insostenible, Ebrahim va decidir denunciar el seu oncle. Segons ha explicat, la secretària judicial li va suggerir que potser no valia la pena interposar la denúncia perquè era difícil que tingués recorregut, "ja que era el mateix ficar-se amb un negre que amb un 'gordo' o un nen amb ulleres", recorda que li va dir.

Tot i això, Ebrahim va decidir tirar endavant. Va enregistrar els atacs racistes que patien amb unes ulleres amb càmera que es va comprar -si ho intentava amb el mòbil es comportava diferent- i va aconseguir 16 vídeos, que li van servir per interposar quinze denúncies, i va reunir nou testimonis. Ebrahim i la seva família han aconseguit una ordre de no comunicació com a mesura cautelar, però l'oncle la va trencar. Tot i que actualment la compleix, la situació continua sent difícil amb la família del seu oncle i per això han decidit marxar de casa.

"Que la justícia sigui lenta, a part que nosaltres ens crea ansietat i més por, a ell, el fa més fort. Ha hagut de marxar de casa seva però continua fent i desfent i se n'acaba sortint. És bastant frustrant”, ha afirmat Ebrahim, que ha decidit explicar públicament el seu cas per visibiltzar el racisme i, sobretot, per demostrar als seus fills que continuen lluitant.