Els Mossos admeten preocupació per l'actitud violenta d'una minoria en les últimes mobilitzacions independentistes

Els Mossos d'Esquadra admeten preocupació per l'actitud violenta d'una minoria en les mobilitzacions independentistes dels últims dies, amb especial referència a les de divendres i diumenge a les proximitats de la delegació del govern espanyol a Barcelona. És la hostilitat d'uns grups molt reduïts, situats a les primeres línies de les concentracions i davant del cordó policial, que trenca, però, amb les proclames pacífiques de les manifestacions independentistes dels darrers anys, tal com han apuntat fonts del cos policial. Els Mossos assenyalen que quan actituds violentes porten una mobilització al límit, han d'actuar, i demanen a la ciutadania que, quan s'arriba a aquest punt, se n'allunyin per no prendre mal i per no ser "part segrestada d'aquests violents que es refugien en la massa de la gent que no té res a veure amb el que està succeint", assenyala un sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, especialista en ordre públic i mediació.

Tot i els enfrontaments dels darrers dies entre manifestants i policies, els Mossos consideren que les tensions es troben lluny d'altres conflictes, com els que es van desfermar en la vaga general del 2012 o en les protestes pel desallotjament de Can Vies, el 2014.

"Quan la contenció ja és màxima i extrema, hi ha persones lesionades i s'està posant en greu perill la seguretat de persones i béns és quan es decideix actuar, amb autoritzacions del cap de dispositiu", explica l'especialista en ordre públic i mediació, que insisteix: "S'aguanten moltes hores i es fa un ús gradual de mitjans fins que s'arriba a aquest punt".

Sobre les furgonetes de la Brigada Mòbil (Brimo) dirigint-se cap als manifestats en les mobilitzacions de diumenge –imatges que han tingut impacte en l'opinió pública–, el sotsinsector afirma que l'objectiu és la dispersió i assegura que s'opta per utilitzar el mitjà menys lesiu. "S'utilitzen els vehicles per evitar que aquestes persones es reagrupin i segueixin delinquint en el gruix d'una manifestació", diu el sotsinspector.

En aquesta gradació de mitjans d'ordre públic a què fa referència l'especialista dels Mossos, hi ha des de la imatge utilitzada amb un objectiu intimidatori –canvi de la boina pel casc, ostentació de les escopetes– fins a projectils de foam o gas lacrimogen, reservats per a situacions de violència elevada, entre altres. En les manifestacions dels últims dies, s'han utilitzat salves –descàrregues sense projectil per intimidar–; les defenses conegudes com a porres; el canó acústic i la conducció de furgonetes per dispersar els manifestants.

També hi ha un altre element en què els Mossos cada vegada confien més. Són les càmeres del Grup d'Obtenció i Assegurament de la Prova (GOAP), que serveixen per enregistrar les persones que estan actuant de forma violenta i creant aldarulls. "No són lesives i són molt efectives", apunten fonts policials. Per utilitzar les càmeres, s'ha de seguir un protocol per no violar drets fonamentals i es necessita una autorització judicial –en casos d'urgència es comunica a posteriori–. Les càmeres s'han d'utilitzar davant de la comissió de delictes i les imatges enregistrades no poden ser manipulades. Aquestes imatges són la base per identificar i detenir persones que haurien estat causant aldarulls, desordres públics o cometent altres delictes.

Mediació

Com en la majoria de mobilitzacions de tot tipus, la mediació també ha estat una de les estratègies a què han recorregut els Mossos d'Esquadra en les últimes manifestacions independentistes. Els convocants de les protestes, els grups anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), s'han creat fa pocs mesos, mentre que la clau de la mediació rau en els vincles de confiança entre els interlocutors i que, bàsicament, es forgen al llarg del temps.