Més de 4.000 conductors van perdre el 2017 tots els punts del permís de conduir i per al 15% no era el primer cop

"En realitat sou uns afortunats. El dia que el mosso us va aturar, vau tenir molta sort. Perquè esteu aquí sencers, amb les vostres cames i els vostres braços". Imma Gonzalo, de l'autoescola Goncal de Cornellà de Llobregat, es dirigeix als alumnes del curs per recuperar el permís. Són conductors que han comès infraccions greus –excés de velocitat, consum d'alcohol o drogues i, cada vegada més, ús del mòbil- i que han perdut el permís després d'esgotar tots els punts o per sentència judicial. Els cursos per recuperar el permís no són un mer tràmit per poder tornar a conduir, sinó que són de sensibilització i reeducació i volen sacsejar consciències per canviar conductes de molt risc. Un dels moments més colpidors és quan una persona que ha perdut un familiar en accident de trànsit els explica la seva història. Els parla del dolor, de com l'accident s'hauria pogut evitar si un conductor no hagués decidit drogar-se o jugar amb l'accelerador. El permís per punts funciona, assenyalen des del Servei Català de Trànsit, però una de les principals resistències amb què es topa són els conductors reincidents. Un total de 4.388 conductors van perdre el 2017 a Catalunya tots els punts del permís per conduir i 669 no era la primera vegada que els passava, un 15%, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) facilitades a l'ACN.

El fill de Lilo tenia 20 anys quan el 2017 va perdre la vida en un accident de trànsit. Un conductor que s'havia drogat va envestir la motocicleta del seu fill. "Un accident que s'hauria pogut evitar es va endur la seva vida", diu el pare. "El que més dol és tot el que s'està perdent. Tenia 20 anys, s'estava especialitzant en soldadura marina i ja tenia ofertes de treball que li feien molta il·lusió", afirma. "I amb la vida del meu fill, n'hi ha tantes altres, de destrossades. La meva, la de la mare, la de la germana, la de la nòvia amb qui sortia des dels 15 anys. Els amics, també. Les relacions ja no són iguals. Ja mai més res torna a ser igual", sentencia el pare. També pensa en la família del conductor que va causar l'accident: "Imagino que deu estar destrossada. I suposo que ell".

És el relat d'un pare que ha perdut el fill i que ha decidit compartir-lo en cursos per recuperar el permís de conduir i també en presons, on hi ha persones que compleixen condemnes per delictes del trànsit. Diu que explicar la seva història és també una mena de teràpia davant del dol, però sobretot espera que ajudi a evitar altres accidents. Quan acaba, un dels alumnes li pregunta si el pot abraçar. El soroll dels cossos ressona en una aula que s'ha quedat totalment muda.

La formadora, Montse Gonzalo, intervé: "En aquesta aula hi ha tres zones. La meva, que faig aquesta feia perquè me la crec. La del Lilo. Segur que ningú voldria seure on està ell. I la vostra. Podríem dir que esteu asseguts en la cadira de l'oportunitat. Tantes vegades fent-ho malament i esteu aquí asseguts. La vida us dona una segona oportunitat, us envia senyals".

"Una bufetada de realitat"

La cap de Processos Formatius de Mobilitat Segura del Servei Català de Trànsit, Farners de Cruz, explica que els cursos tenen com a principal objectiu "un canvi d'actitud" i es basen en la dinàmica de grup per revisar bons i mals hàbits i compartir emocions per després integrar-les. Els cursos de 24 hores –per a qui ha perdut tots els punts o la vigència per sentència judicial– acaben amb un examen de la DGT, però a part de preparar-lo, els formadors insisteix molt en la sensibilització. "La persona que assisteix al curs ve obligat, però n'acaba veient la utilitat", assenyala De Cruz.

"L'objectiu de l'alumne és recuperar el carnet de conduir, però els cursos són de sensibilització i reeducació i els formadors busquem un canvi de consciència. L'alumne entra d'una manera tibant, amb reticència a l'hora d'escoltar, però a poc a poc es va obrint", coincideix Imma Gonzalo, formadora dels cursos de sensibilització i reeducació viària des que es va implantar la normativa del permís per punts el 2006, a l'autoescola Goncal Formació - RACC.

"El moment culminant és quan el familiar d'una víctima d'accident explica la seva vivència i les seves conseqüències. A l'alumne, li toca les emocions i moltes vegades queda molt impactat i afectat", diu Gonzalo. "No es tracta dels coneixements que un té, per exemple, sobre alcoholèmia, sinó de veure'n les conseqüències", afegeix de Cruz. "Ha estat una bufetada de realitat", constata un dels alumnes que assisteix al curs, després d'escoltar la història de Lilo. "M'ha despertat moltes emocions", reconeix un altre. (Els alumnes accedeixen a parlar però prefereixen no donar el seu nom i demanen que no se'ls gravi. Només tres cedeixen els drets d'imatge per al reportatge). Una altra part crucial del curs és quan els alumnes assumeixen un compromís: per escrit, prometen un canvi d'actitud al volant. És el moment de més transcendència.

Addiccions, velocitat i mòbil

Gonzalo assenyala que la majoria dels alumnes són homes –a la classe en què ha assistit l'ACN hi ha divuit homes i cap dona– però el perfil és molt variat. Les infraccions més freqüents que han comès les persones que han perdut el permís són el consum d'alcohol i drogues, l'excés de velocitat i, en els darrers anys, l'ús del mòbil. "Cada vegada hi ha més gent enganxada al mòbil i no poden evitar agafar el telèfon malgrat que estiguin conduint i sigui una actitud arriscada i irresponsable", lamenta Gonzalo.

De Cruz destaca que el contingut dels cursos es revisa de forma constant per adaptar-se a la realitat dels conductors que han perdut els punts i, en general, de la societat. "Els professors detecten els canvis i s'hi adapten", subratlla amb referència al telèfon mòbil i al consum d'altres substàncies més enllà de l'alcohol.

Permís per punts i reincidència

La cap de Processos Formatius de Mobilitat Segura de Trànsit afirma que el permís per punts, que es va implementar el 2006, ha estat "molt eficaç", sobretot per aquesta part de la sanció que s'ha d'invertir en la formació. De Cruz apunta que es produeix una "reducció molt important" de les infraccions per part dels alumnes que han assistit als cursos i insisteix: "Constatar els riscos que suposen els incompliments i veure les conseqüències que han patit les víctimes canvia les persones. Són moltes les que han millorat". Gonzalo també considera que el permís per punts "funciona molt bé perquè els cursos sensibilitzen".

Ara bé, hi ha alumnes que tornen als cursos. Han tornat a perdre els punts o la vigència del permís per sentència judicial."Se senten afectats i es pregunten com és que tornen a estar a l'aula si ja sabien com funcionava allò. Tenen un sentiment de penediment", ressalta Gonzalo. Molts d'aquests conductors reincidents pateixen una addició a l'alcohol o a les drogues. En el curs els poden orientar per buscar tractament, però no els podran ajudar a superar l'addicció perquè calen programes específics. "No és que no siguin sensibles a la formació, però és que tenen un altre problema", puntualitza De Cruz.

"Ens agradaria que hi hagués la possibilitat de separar persones que amb un curs poden millorar i altres que s'haurien de derivar a altres programes. El curs sempre és positiu, però no tracta directament el problema", assenyala De Cruz, ja que considera que en casos reincidència, hi hauria d'haver "altres mesures", com programes o tractaments específics, segons les necessitats de cada persona.

El 15% dels conductors que van perdre els punts del permís el 2017 a Catalunya no era la primera vegada que els esgotaven, un total de 669 (el 2016 n'havien estat 443). Segons dades de la DGT, un total de 4.388 van perdre els punts el 2017, més que el 2016, quan n'havien estat 3.390 (2.953 el 2015; 4.223 el 2014). Els conductors que van perdre la vigència del permís per sentència judicial van ser 357 el 2017. D'aquests, l'11%, un total de 40, no era la primera vegada que la perdien per sentència judicial.

176.887 conductors sancionats amb la pèrdua de punts

Un total de 176.887 van ser sancionats el 2017 amb la pèrdua de punts, una xifra lleugerament inferior a la del 2016, quan ho van ser 189.327, segons dades de la DGT. Això significa que el 4% del cens de conductors amb domicili a Catalunya van perdre algun punt del permís i que, per tant, els van enxampar cometent una infracció greu o molt greu.

Dels conductors castigats amb pèrdua de punts, 13.840 van cometre alguna de les infraccions més greus, que suposen la pèrdua de sis punts, com conduir amb una taxa d'alcohol superior a 0,50 mg/l en aire expirat (professionals i novells més de 0,30); havent consumit drogues o circular de forma temerària, en sentit contrari o fent curses, entre altres. És una xifra similar a la de l'any anterior, amb 13.568 que van cometre una d'aquestes infraccions que suposa la detracció de sis punts. Entre el 2015 i el 2016 es va registrar un salt notable en la comissió d'aquestes infraccions més greus. El 2015, 10.616 conductors havien estat sancionats amb la pèrdua de sis punts i el 2014, 10.453.

Salvadora de vides

Per a Gonzalo, la frase més important dels cursos de sensibilització és que els accidents de trànsit es poden evitar. "Prémer a fons l'accelerador, anar drogat, anar begut, contestar al mòbil que t'has posat entre les cames per notar de seguida qualsevol comunicació. Tot això es pot evitar", deixa clar. Entre els alumnes, algú apunta que hi poden haver fallades mecàniques. És cert. Però aquesta és la causa menys freqüent i, en tot cas, si el vehicle circula amb les condicions adequades i ben revisat, el risc que pateixi un error mecànic baixa notablement. "Ningú quan agafa el cotxe té la intenció de fer mal, sinó que condueix per desplaçar-se, però segons les decisions que prenguis al volant, pots acabar convertint-te en allò que no ets", adverteix.

Gonzalo avisa que la societat "s'ha acostumat als accidents de trànsit, la gent s'ha insensibilitzat i ja no reacciona davant una notícia que surt constantment als mitjans de comunicació", però "hi ha persones que viuen un calvari per haver perdut un familiar en accident de trànsit, les conseqüències són terribles i la gent n'hauria de prendre consciència”. Per això advoca amb convenciment que l'educació viària hauria de tenir molta més importància i impartir-se a les aules amb infants i adolescents, que seran els futurs conductors.

Quan es va treure la titulació dels cursos de sensibilització, el formador els va dir que es convertirien en salvadors de vides. Gonzalo no ho va entendre, però l'experiència ha acabat donant sentit a les paraules del professor: "Amb els anys m'he adonat que és una gran tasca. En el fons crec que salvo vides. Alguns alumnes em donen les gràcies i m'abracen al final del curs i em diuen que em tindran present. El testimoni i a mi. Diuen que els he obert els ulls davant d'allò a què havien perdut el respecte, la conducció".