El consum continuat de cafeïna té efectes negatius en la malaltia d'Alzheimer

L'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha coordinat un estudi en col·laboració amb l'Institut Karolinska de Suècia (KI) que constata que un consum continuat de cafeïna té efectes negatius en la malaltia d'Alzheimer. Segons els investigadors, provoca l'empitjorament dels símptomes neuropsiquiàtrics que pateixen la major part dels afectats, especialment en les variables relacionades amb la por a la novetat –neofòbia-, les conductes associades a l'ansietat i la capacitat d'adaptació enfront emocions i situacions diverses.

La cafeïna ha estat proposada com un agent cognitiu beneficiós en la malaltia per la seva acció en el bloqueig d'unes molècules que provoquen disfuncions i malalties en la vellesa. Tot i això, hi ha estudis que suggereixen que pot exercir l'efecte contrari un cop desenvolupats els símptomes cognitius i els Símptomes Conductuals i Psicològics de la Demència (BPSD), que comprenen ansietat, apatia, depressió, al·lucinacions, paranoia i síndrome del capvespre, entre d'altres.

Els investigadors han decidit dur a terme aquest estudi en ratolins d'envelliment normal i en models d'Alzheimer familiar per esbrinar quins són els efectes d'aquesta substància, ja que "aquests ratolins desenvolupen la malaltia de manera molt semblant als humans", explica Raquel Baeta-Corral, primera autora de la recerca.

Els resultats de la investigació han indicat que la cafeïna altera el comportament dels animals sans i empitjora els símptomes neuropsiquiàtrics en els animals amb Alzheimer. En aquests últims, han observat l'augment de la neofòbia i l'agreujament dels BPSD amb les conductes d'ansietat. A més, han descobert que la cafeïna tampoc no els beneficia en l'aprenentatge i la memòria, al ser dos aspectes molt influenciats per l'ansietat.

Aquest estudi, publicat a la revista Frontiers in Pharmacology, es va realitzar des dels estadis inicials de la malaltia fins a les fases més avançades.

Els resultats formen part de la tesi doctoral de Raquel Baeta-Corral i són producte d'una d’una recerca liderada per Lydia Giménez-Llort, directora de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal i investigadora de l’INc, junt amb Björn Johansson, investigador del Departament de Medicina Molecular i Cirurgia de l’IK i del Departament de Geriatria de l’Hospital Universitari Karolinska, sota el marc d'un projecte Fons de Recerca en Salut de l'Instituto de Salud Carlos III.