L'escola Ítaca de Vilanova podria perdre una línia de P3 el proper curs, segons alerta la FaPaC

La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) ha denunciat aquest dilluns que el curs vinent es poden perdre fins a 15 línies de P3 de 12 municipis diferents, segons les informacions que han rebut els mateixos centres a través dels serveis territorials d'Ensenyament. La FaPaC considera que la davallada demogràfica amb què el Departament justifica aquesta reducció de grups afecta únicament a l'escola pública i l'acusa de fer una mala planificació amb la voluntat de traspassar alumnat dels centres públics als concertats. En una roda de premsa, la presidenta de l'entitat, Belén Tascón, ha assegurat que a la Secundària, l'escola concertada ofereix més grups dels que caldrien, mentre que a la pública no s'han cobert les necessitats. D'aquesta manera, per Tascón ''la sobreoferta'' a la concertada, ''incentiva'' les famílies a aposta per la concertada.

Segons la informació recollida per la FaPaC, les escoles Malagrida d'Olot, Riu d'Or de Santpedor, Saltells de Cerdanyola del Vallès, Castell Ciuró de Molins de Rei, Pinetons de Ripollet, Itaca de Vilanova i la Geltrú, Joan Rebull i Isabel Besora de Reus, Sant Cristòfol de Premià de Mar, Tomàs Viñas, Germans Bartomeu i Antonio Machado de Mataró, Jaume Balmes de Corbera de Llobregat i Àngels Alemany de Lloret de Mar i Virolet de Sabadell.

En total són 15 centres de 12 municipis que perdran aquesta línia de P3 el curs vinent a causa de la davallada de la natalitat que ha anat patint Catalunya els darrers anys. I és que les dades mostren que entre el 2011 i el 2018, han nascut 1.743 nens menys. Tot i això, la FaPaC alerta que els possibles tancaments es duen a terme en poblacions on també hi ha escola concertada i denuncia que, en canvi, no deixa d'oferir els grups.

Segons ha fet públic l'entitat aquest dilluns, del total de grups que s'oferien durant la preinscripció, els tancaments han afectat en 8 de cada 10 casos l'escola pública. Així, des de la FaPaC calculen que dels 675 de grups que s'han produït, 551 han afectat l'escola pública i en canvi, només 124 l'escola concertada. Segons la presidenta, Belén Tascón, aquestes dades demostren que mentre la natalitat ha caigut un 19,5%, els grups de P3 públics han disminuït en un 20,7% mentre que els de la concertada només un 11,16%. Per Tascón, les dades de preinscripció dels darrers anys demostren que les famílies cada vegada aposten més per la pública i per tant, acusen al Departament d'Ensenyament d'una mala planificació que afavoreix ''intencionadament'' el traspàs d'alumnes a la concertada, ja que les variacions de grups i centres afecten majoritàriament la pública a favor de la concertada.

Per la FaPaC, l'argument del Departament per justificar el tancament de línies, que es basa en aprofitar la davallada demogràfica per aportar els recursos necessaris a la secundària tampoc és real, ja que consideren que amb els recursos econòmics que s'estalviaran amb el tancament de línies, no es poden traslladar a la secundària. La federació recorda que les infraestructures són diferents i cada etapa té unes necessitats concretes. També alerten que tenir aules buides no evita el cost de manteniment de centres, i que els mestres, funcionaris, no poden ser professors de secundària i per tant, no és possible acomiadar aquests mestres funcionaris per contractar professorat a secundària.

Mala planificació també a secundària

Des de la FaPaC es critica que l'augment de població escolar que registra actualment la secundària deixava 9 anys de marge per planificar i que en canvi no s'ha produït un augment suficient de places a la pública. Així, segons les dades recollides per l'entitat, els 51.783 alumnes que van començar P3 el 2007-2008 feien preveure 1.811 grups de 1r d'ESO, en canvi, el curs 2016-2017 només se'n van oferir 1.797, és a dir, 14 menys dels que s'haguessin hagut d'organitzar; i que va permetre reduir a 51.058 el nombre d'alumnes a la pública. En canvi, 23.888 alumnes que van començar P3 a la concertada feien preveure 835 grups a 1r d'ESO i, per contra, se'n van oferir 959, és a dir, 124 més, generant un augment fins als 28.068.

Tascón considera que ''la sobreoferta'' de la concertada, que no pateix el tancament previ a la preinscripció sinó que pot tornar a oferir tots els grups possibles encara que el curs anterior no hagi omplert, fa canviar la tendència de les famílies que van a ''cavall guanyador'' quan veuen perillar la seva primera opció a la pública i per tant, a 6è, deixen l'escola pública per anar a la concertada. Per la presidenta de FaPaC, aquesta no planificació respon a una voluntat de ''privatització'' el sistema educatiu fruit de la ''ideologia neoliberal'' per aconseguir fer de l'educació ''un bé de mercat''.

De cara a les promocions futures, la FaPaC augura que, amb la renovació dels concerts per als anys 2018-2022, la concertada podria arribar a oferir 40 grups més respecte a la modificació d'enguany, un fet que consideren que mostra que la concertada ''s'està preparant'' per assumir els alumnes que hauria d'assumir l'educació pública. Per això, Tascón creu que els augments de línies és un fet ''molt greu'' que posa de relleu ''la falta de voluntat'' de proveir el sistema públic de les places necessàries per poder donar resposta a les necessitats d'escolarització.

Més pressupost a la concertada

Des de FaPaC també alerten que el pressupost públic destinat a centres privats concertats el 2017 va ser d'1.075,5 MEUR, una partida que s'iguala i inclús supera el pressupost del 2010, any en què es va començar a retallar el pressupost en educació pública. Des de la FaPaC també alerten que l'any passat, finalment, se'n van executar 1.153,07 MEUR a la privada, per tant, un 7,2% d'increment addicional que, segons Tascón, suposa un benefici per a l'escola concertada.

Falta de transparència

Tascón també ha denunciat manca de transparència per part del Departament d'Ensenyament en no facilitar les dades que la FaPaC va demanar el genera passat, que es referia al nombre d'unitats i alumnes de totes les etapes educatius, per nivell i centre educatiu, independentment de la titularitat. La presidenta de l'entitat ha explicat que Ensenyament va inadmetre la demanda per no disposar de la informació, un tràmit que s'ha repetit recentment, dies abans de començar el període de preinscripció.