Investigadors del Vall d'Hebron troben una via per aturar la progressió de la malaltia de Parkinson

Un estudi liderat pel grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca ha trobat una via per aturar la progressió de la malaltia de Parkinson i revertir els seus símptomes. Els investigadors han constatat per primera vegada que la sobreexpressió del factor de transcripció TFEB en neurones dopaminèrgiques té un efecte neurotròfic i neuroprotector en un model de ratolins amb Parkinson. L’estudi, que ha estat publicat a la revista 'Molecular Therapy', s'ha donat a conèixer coincidint amb el Dia Mundial del Parkinson.

L’efecte neurotròfic comporta el creixement neuronal, l’activació de les vies de supervivència que confereixen neuroprotecció i el restabliment de les neurones afectades. “Aquest efecte neurotròfic no només és capaç de prevenir la mort neuronal sinó que també és capaç de rescatar neurones que han quedat afectades per la malaltia”, afirma el doctor Jordi Bové, investigador principal del grup de recerca en Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca que lidera el doctor Miquel Vila.

Segons Bové, les neurones que pateixen una disfunció, una atròfia, amb la sobreexpressió de TFEB recuperen la seva mida normal i la seva funcionalitat. I això, “sumat a què la sobreexpressió de TEFB és capaç d'incrementar els nivells de dopamina, tenim un efecte triple: neuroprotector, de neurorescat i de restabliment dels nivells de dopamina”, afegeix el doctor.

La malaltia de Parkinson cursa amb un dèficit lisosomal i una acumulació d'agregats proteics com és el cas dels cossos de Lewy. Coneixent que TFEB coordina l'expressió de proteïnes involucrades en els lisosomes i en la degradació d'autofàgia, els investigadors van testar aquesta estratègia descobrint que l'efecte neuroprotector de TFEB va més enllà de l'efecte d'activació del sistema autofàgic lisosomal. D’aquesta manera, van comprovar que “la sobreexpressió de TFEB en neurones dopaminèrgiques comportava un efecte neurotròfic, és a dir, un efecte a nivell de creixement neuronal, de l’activació de vies de supervivència i dels mecanismes antiapoptòpics”, assenyala Bové.

En relació amb aquest efecte neurotròfic, els investigadors van comprovar que l’efecte era el mateix que ja s’havia descrit amb altres factors neurotròfics. Aquests factors s'han testat en assaigs clínics i, segons apunten els investigadors, una de les possibles explicacions del fracàs en la malaltia de Parkinson és que el fet que podia haver-hi una disminució en la regulació dels receptors pels quals actuen el que faria que no tinguessin efecte. Segons assenyalen, el que permet la sobrexpressió de TEFB és activar els mecanismes de supervivència intrínsecs, de dins de la cèl·lula, sense necessitat de receptors i evitant el fracàs.

A més d'aquest increment de les vies de supervivència que confereixen neuroprotecció, un altre aspecte important que conté aquest estudi és la capacitat de modular el metabolisme de la dopamina. “Hem vist que TFEB no només incrementa els enzims involucrats en la síntesi de la dopamina, sinó que també augmenta la quantitat de dopamina que es pot alliberar”, apunta Bové, que puntualitza que es tracta d'una estratègia neuroprotectora i també d’una estratègia per restablir els nivells de dopamina.

La malaltia de Parkinson es caracteritza per la mort de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra pars compacta que implica una disminució dels nivells de dopamina a l'estriat. Els investigadors apunten que es veuen afectades altres zones del cervell però la principal simptomatologia, segons diuen, sobretot a nivell motor és a causa d'aquesta mort de les neurones dopaminèrgiques.

Avui dia encara es desconeix la causa exacta per la qual moren les neurones i el tractament farmacològic es basa en el restabliment dels nivells de dopamina. Tot i que aquest tractament permet revertir inicialment la simptomatologia (disminució dels moviments, inestabilitat postural i tremolor en repòs) arriba un moment en què deixa de funcionar i apareixen altres complicacions. Per tant, “és molt important establir estratègies neuroprotectores que aturin la progressió de la malaltia”, afirma Bové.

En aquest sentit, els investigadors plantegen la sobreexpressió de TFEB com una estratègia que es pot translacionar a la clínica perquè, segons indica Bové, funciona en un model de Parkinson en ratolins. "La proposem com una alternativa als factors neurotròfics, ja que podrien evitar els motius pels quals aquests fracassen. Tot i que no és descartable la teràpia gènica per aconseguir la sobreexpressió de TFEB, nosaltres apostem per l’activació farmacològica”, conclou.