Justícia alerta que la situació del català als jutjats

L'any 2017 l’ús del català en les sentències judicials va ser d’un 8,2%, lleugerament inferior a l'any 2016, que va ser d'un 8,4%. Les dades dels últims anys indiquen que l’ús del català a l’administració de justícia cau. La solució, segons la Conselleria de Justícia, passaria per una reforma legislativa per tal que el coneixement del català sigui un requisit i no un mèrit, com fins ara, per al personal judicial que vulgui exercir a Catalunya.

Per demarcacions, el territori amb un ús més alt segueix sent Girona, amb un 16% de les sentències en català. Després ve Lleida, amb un 9%, on hi hagut un clar descens respecte el 2016, que estava en un 12,5%, a causa, principalment, de canvis en el jutges que ocupen plaça a Lleida. Les dades d'ús del català als jutjats i tribunals de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, i de comarques barcelonines es mantenen constants, al voltant del 7,5% i el 8%, i finalment, a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre és on hi ha un ús més baix del català, amb un 3,6% i 3,8% respectivament.

En aquesta línia, la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Patrícia Gomà, ha assegurat que “només amb una reforma legislativa es podran garantir els drets lingüístics de tots els catalans”.

Gomà ha recordat també que els jutges i tribunals són els qui han de garantir els drets lingüístics dels ciutadans dins de les actuacions judicials. Així ho estableix la Llei de política lingüística i el mateix Estatut d’Autonomia. No obstant això, tal com han advertit reiteradament els informes del Comitè d'Experts --que segueix el compliment de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries-- i les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, les mesures adoptades són "insuficients" per garantir els drets lingüístics. Aquest mateixos informes indiquen la necessitat d’augmentar el nombre de jutges i fiscals que puguin utilitzar el català com a llengua de treball.

Diverses iniciatives han intentat modificar aquest marc legal, com ara la Proposició de Llei orgànica de modificació de la Llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes, en matèria de drets lingüístics en l'àmbit de la justícia, presentada pel Parlament de Catalunya el 2013 i rebutjada el 2015, o, més recentment, la Proposició de llei orgànica de protecció, promoció i declaració d'oficialitat de les llengües espanyoles diferents del castellà, presentada el 2018 pel grup parlamentari d'ERC i no presa en consideració per oposició del govern de l'estat. Així mateix, el mateix Departament de Justícia ha demanat reiteradament la valoració del català com a requisit per accedir a les places judicials a Catalunya.

El Departament de Justícia facilita cursos de català i de llenguatge jurídic, eines per afavorir l’ús del català en l’activitat professional, cercadors terminològics en línia i formularis, entre altres recursos. Actualment, hi ha publicades 199 lleis en català, que poden ser consultades en línia. Destaquen mesures com ara que els serveis jurídics de la Generalitat demanin la tramitació del procediment judicial en català, el certificat de coneixements de llenguatge jurídic (nivell J), l'acord entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els col·legis professionals del món del judicial per fomentar l'ús del català en determinades actuacions professionals o el mòdul pràctic de treball en català en el jutjat.

No obstant això, en algunes ocasions els propis advocats de la Generalitat no usen el català durant els judicis orals, encara que la resta de la sala el comprengui, com es va poder veure en les tres sessions del judici de fa uns dies a l'Audiència de Barcelona contra cinc mossos d'Esquadra per una actuació en les manifestacions de Can Vies.

L’any passat es va implementar un incentiu econòmic per als escrits presentats en català per part dels advocats del torn d’ofici i l’assistència jurídica gratuïta, que gestionen els col·legis d’advocats. En aquest sentit, Gomà ha assenyalat que “malgrat els esforços que fa el Departament, aquest any no s'ha pogut consolidar per la situació política”.

Gomà insisteix, però, que sense un marc jurídic general que permeti situar el català en una certa posició d'ús habitual, les mesures que pot adoptar la Generalitat tenen un resultat minse pel que fa a les dades d'ús.