Les dones ocupen només un de cada set càrrecs directius a Catalunya i cobren un 18% menys que els homes

Les dones ocupen només un de cada set càrrecs directius a Catalunya -un 13,8% del total- i cobren un 18,1% menys que els homes. Són dades del dotzè informe anual 'Diferències salarials i quota de presència femenina' d' ICSA i EADA, presentat aquest dijous. En l'àmbit de l'estat espanyol, les dones ocupen un 15,4% dels càrrecs directius i la bretxa salarial és menor: Se situa en el 16,9%. Així doncs, mentre un home cobra de mitjana 79.545 euros anuals, la dona 68.072 per fer la mateixa feina. Segons ha explicat la responsable de l'estudi, Indry Canchila, com menys presència femenina en posicions directives, més elevada és la diferència entre salaris. D'altra banda, Canchila també ha apuntat que els darrers tres anys de recuperació econòmica no han comportat una millora substancial d'aquests indicadors amb la qual cosa ha conclòs que la desigualtat salarial està "cronificada". També ha constatat que la presència femenina disminueix com més alt és el càrrec. En aquest sentit, la professora d'EADA Business School, Aline Masuda, també ha apuntat que les posicions directives no estan preparades per conciliar vida familiar i laboral i ha afirmat que cal més "flexibilitat", trencar estereotips i millorar la legislació, entre d'altres.

Segons l'estudi, a Catalunya, un home directiu cobra 18,1 euros més per cada 100 euros que guanya la dona. La diferència es redueix a mida que baixa el nivell de responsabilitat. Els càrrecs intermedis femenins són el 30,6% del total amb una bretxa salarial del 9,3%. En relació als empleats, gairebé la meitat són dones -un 47,6%- amb una bretxa salarial que torna a enfilar-se fins al 14,9%. Tant Canchila com Masuda han afirmat que és "important" augmentar la presència femenina en càrrecs directius per reduir-la.

Ambdues han lamentat que actualment els càrrecs de responsabilitat no faciliten poder compatibilitzar la vida familiar i laboral, amb la qual cosa són més les dones que hi renuncien perquè encara són elles les que majoritàriament assumeixen la càrrega familiar. "És una qüestió cultural" i no de capacitats, han remarcat, i han assegurat que cal fer canvis "de fons" en educació, "vèncer estereotips" i "aprofitar els canvis tecnològics".

En aquest sentit, Canchila ha afirmat que amb models directius menys "presencials" i enfocats en el "compliment d'objectius i projectes", més dones s'engrescarien a assumir responsabilitats. Masuda també ha fet referència a l'àmbit legislatiu i ha demanat polítiques d'igualtat més concretes. Entre les mesures, ha destacat que cal donar permisos de paternitat "més llargs i obligatoris" per assolir la "coresponsabilitat" o una reforma horària per adaptar els horaris de l'estat espanyol als d'altres països europeus.

Entre les dones que sí assoleixen càrrecs directius, han apuntat que n'hi ha més en càrrecs de l'àmbit de recursos humans (32% són dones), i menys de l'àmbit de producció (un 5,4%). A més, també n'hi ha més en empreses més petites (un 54,8% del total de dones directives) o a 'start ups', que en grans empreses (només un 15,5%). Segons Masuda, es dóna el cas que hi ha dones que decideixen crear la seva pròpia empresa per poder gestionar elles mateixes com organitzar-se davant la impossibilitat de conciliar la vida familiar en una empresa tradicional.

Evolució lenta i desigual

D'altra banda, han apuntat que les dades han millorat lleugerament en relació als primers anys de crisi econòmica. Mentre que el 2009 només hi havia un 12,8% de dones en càrrecs directius a l'estat espanyol, el 2018 n'hi ha un 15,4%. En canvi, les dades de diferència salarial s'han mantingut estables, fa 10 anys la bretxa salarial era del 17% i enguany del 16,9%. Les dades encara estan lluny dels anys previs a la crisi, quan eren millors: El 2008, la bretxa era de l'11,9% i la presència femenina augmentava fins al 19,5%.

Canchila ha puntualitzat que la crisi va tenir un impacte més fort en les dones, que van patir més l'expulsió del mercat de treball. Tot i això ha matisat que es tracta d'un problema "estructural" que la crisi només va fer més evident. També ha remarcat el contrast entre Espanya i altres països com França i Itàlia, en els quals hi ha menys dones en càrrecs directius però hi ha menys bretxa salarial i ha animat a fer canvis a l'estat espanyol contra aquesta xacra. L'estudi s'ha fet a través d'enquestes directes a empreses amb una mostra de 80.000 dades salarials d'arreu de l'estat espanyol.