Milers de musulmans catalans comencen el Ramadà, el mes sagrat del dejuni

Al voltant de 400.00 musulmans de Catalunya han d'haver començat entre aquest dimarts i aquest dijous el Ramadà, el mes de dejuni dels fidels de l'Islam, que durarà entre 29 i 30 dies, fins a mitjans de juny. El Ramadà se celebra durant el novè mes del calendari islàmic, que es basa en la Lluna i retrocedeix cada any entre 11 i 14 dies. És un dels cinc pilars bàsics de la fe musulmana, juntament amb la professió de fe, la pregària, l'almoina i el pelegrinatge a la Meca, i consisteix en l'abstinència total de beguda, menjar i relacions sexuals entre l'alba i la posta del sol. Per a l'Islam, el Ramadà significa el descans de l'estómac, una purificació del cos que el permet funcionar millor. Aquest dejuni l'han de fer obligatòriament tots els adults sans, excepte les dones amb la menstruació, les embarassades o les lactants.

Però, a més, són jornades d'espiritualitat més intensa, de reflexió individual i col·lectiva, amb celebracions, àpats familiars i pregàries nocturnes. Així, destaquen les trobades col·lectives per a les oracions, sobretot a la nit (salat Ishaa) o els diferents menjars especials tradicionals segons el país d'origen. Una de les últimes deu nits del Ramadà és la del Destí, 'Lailat al-Qadr', i no es coneix ben bé quina és fins que no està molt a prop, per saber la posició exacta de la Lluna. Durant tota la nit es resa en llocs grans com parcs o espais esportius, llogant-los als ajuntaments. La festa final del Ramadà és la 'Eid el Fitr', i es fa una oració col·lectiva multitudinària en parcs o llocs públics, cap a les 9 del matí, i és costum visitar familiars i donar alguns diners als nens.

Un altre element del Ramadà és la caritat obligatòria que donen els musulmans en aquesta època i que, segons l'Alcorà, són tres quilos de l'aliment més bàsic del país, i que suposa un mínim de cinc euros.

Segons la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, el Ramadà és una oportunitat per als musulmans de Catalunya d'experimentar situacions que no són habituals, com la fam, però la dimensió del Ramadà no es limita només a experimentar la fam sinó tot el que l'acompanya. El Ramadà és l'esforç que fa el musulmà durant el dia no només de no menjar ni beure sinó de no cometre cap pecat gran o petit, de parar atenció als més necessitats, de compartir el poc que es té, de portar a terme oracions que apropen a Al·là, de reflexionar tant interior com exteriorment sobre les seves obres, el que un ha fet malament i bé, de tornar a plantejar de nou el seu projecte de vida perquè quan acabi el Ramadà es trobi amb una persona amb nous projectes, noves perspectives i sobretot amb nova voluntat de viure la vida d'una altra manera o des d'una altra perspectiva.

Tot i els canvis en el calendari, segons el Consell Islàmic de Catalunya, el dejuni no suposa més dificultats si és durant les vacances o en època laboral. De fet, el Ramadà serveix per trencar la monotonia del dia a dia i suposa canvis dràstics. Segons alguns estudis científics, el dejuni aporta beneficis físics.

Segons la Sharia, la llei musulmana, el dejuni durant el Ramadà és obligatori per a tots els musulmans, homes o dones, majors d'edat que estiguin en plenes facultats físiques i mentals. Les úniques excepcions són els nens, els ancians, els malalts i les dones amb la menstruació, embarassades o que donen el pit als seus fills. També poden excusar-se de dejunar els que viatgen, els que pateixen maltractaments físics o una imminent amenaça de mort.

Durant el Ramadà també cal evitar les paraules grolleres, els insults, les mentides, les baralles i discussions i en general els actes incorrectes.

El dejuni, a més, és obligatori per complir alguna promesa personal o per a l'expiació de faltes. També hi ha la possibilitat de fer dejuni voluntàriament durant els sis dies del mes de Shawwal, els dies d'Arafat i d'Ashura, els dilluns i dijous de cada setmana, els dies 13, 14 i 15 de cada mes lunar i altres establerts per la tradició del profeta Mahoma. En canvi, està prohibit fer el dejuni durant els dies de les festes anuals dels dos Eid, els tres dies següents a la festa del xai, i altres.

Per a qui trenca el dejuni de forma indeguda, l'Islam preveu una expiació que pot consistir en alliberar un esclau, dejunar dos mesos seguits o donar de menjar a 60 persones necessitades.