Les llistes d'espera per operar-se es redueixen un 10,4% l'últim any

Les llistes d'espera per operar-se a Catalunya s'han reduït un 10,4% l'últim any. En concret, s'ha passat de 179.264 pacients en espera l'abril del 2017 als 160.585 l'abril d'aquest any, segons dades que ha fet públiques aquest dimecres el Departament de Salut. Durant aquest mateix període, s'han fet 373.950 intervencions quirúrgiques, un 8,1% més. De fet, s'ha passat d'operar una mitjana de 1.390 persones a 1.500 cada dia, un centenar més. L'increment ha estat major en els 10 procediments quirúrgics prioritzats. Segons Salut, des de la posada en marxa del Pla integral de millora de llistes d'espera el 2016, l'augment de l'activitat quirúrgica supera en un 22,1% la realitzada l'any 2011, quan la crisi econòmica va frenar-la.

Així doncs, les llistes d'espera quirúrgiques s'han aconseguit reduir en els objectius fixats pel Departament el 2016, que preveien no fer créixer aquest numero, tenint en compte que el pla integral provocaria més indicació d'operacions en facilitar l'accés a l'especialista, on la llista d'espera s'ha reduït en un 8%, i també en l'accés a les proves diagnòstiques, on la s'ha reduït en un 15%. La directora d'Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut, Cristina Nadal, ha destacat en declaracions a l'ACN que s'hagi reduït aquesta llista ''tot i que el pla de xoc ha fet que hi hagués més activitat a consultes externes i proves diagnòstiques''.

La reducció de les llistes d'espera per a operar-se, s'ha reduït sobretot en els procediments que es consideraven ''més endarrerits'', ja fos per l'alt volum de pacients com pel temps que feia que s'esperaven. El pla va delimitar 10 procediments prioritaris que són els que han millorat ''molt més que la mitjana''.

Així, segons les dades de Salut, des de desembre de 2016 fins abril d’enguany s’ha reduït un 46,5% el nombre de pacients que estan fora de termini per a ser operats. Si llavors hi havia 16.081 persones en aquesta situació, ara en són 8.601; i si llavors hi havia dins de termini el 90,2%, ara en són un 94,6%. Així doncs, la majoria de persones que esperen per ser operades al sistema sanitari públic de Catalunya no superen el temps establert per llei per a la intervenció quirúrgica a la quan s’han de sotmetre. De fet, es garanteix que gairebé ningú espera més del màxim establert en determinades operacions, com per exemple en cirurgia cardíaca –on més del 99% dels pacients esperen 90 dies o menys-, intervencions oncològiques –on el 98% dels pacients estan dins del termini- o cataractes, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc -el 96%-.

L'increment de l'activitat quirúrgica global doncs, ha estat del 8,1%, respecte l'any anterior, però en els 10 procediments prioritzats ha estat molt més alt, com és el cas del 12,7% més en operacions com la pròtesi de genoll, hèrnies inguinals o reparacions articulars o cirurgia d'esquena. Per aquests procediments, s'ha aconseguit disminuir la llista en 6.006 pacients, que representen un 15% menys que el 2017. També s'ha reduït a la meitat el nombre de pacients fora de termini.

En obesitat mòrbida, l'activitat ha crescut pràcticament un 37%, el cirurgia d'esquena un 31'1% i la cirurgia maxil·lofacial un 30%, fent reduir en més d'un 25%, un 43% i un 87% respectivament, cada llista d'espera. La pròtesi de genoll és el que aconsegueix una millora més destacada amb un 83,6% dels pacients dins del termini front del 67,7 del 207.

El balanç del primer any de pla de xoc de llistes d'espera és en global, positiu per part del Departament. Nadal considera que ''pràcticament'' s'han complert els objectius fixats que eren ''molt ambiciosos'' i fixaven reduir en un 50% el temps d'espera a l'especialista i també el temps d'espera per prova diagnòstica. En el primer cas s'ha passat de 152 dies a 86, per a les visites als especialistes, i en el segon cas, les proves diagnòstiques, de 85 dies a 51. Per tant, s'ha aconseguit una reducció del 43,4% i del 40% respectivament.

Pel que fa a les consultes externes, Nadal ha destacat que tot i comptar amb una injecció hi ha àmbits que ''no sempre és posar diners'' ja que en algunes especialitats poden faltar professionals, per exemple. Així, tot i que no hi es pot considerar que falten especialistes, oftalmologia, traumatologia o dermatologia són algunes de les especialitats on la mitjana d'espera costa més de reduir perquè ''a ningú no se li escapa que són especialitats que la majoria de la població consulta'' i per tant, molt demandades. En altres casos, com ara l'anestesiologia, si que hi ha una manca d'especialistes ja que se'n formen molt pocs i per tant, el pas per aquest professional es pot convertir, segons Nadal, ''en un coll d'ampolla''.

Tot i això, Nadal defensa un Defensa noves formes de gestionar o organitzar els recursos i per exemple, ha explicat que s'està treballant amb la ''consulta virtual amb l'especialista'' almenys per a visites successives, de manera que s'alliberaria temps per a primeres visites al professional.