El Suprem rebaixa 5 mesos la pena a Urdangarín, el condemna a 5 anys i 10 mesos i el deixa a un pas de la presó

El Tribunal Suprem ha condemnat l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarín, a 5 anys i 10 mesos de presó, 5 mesos menys que la pena imposada al febrer per l'Audiència de Palma pel cas 'Noos'. El Suprem el condemna per malversació, prevaricació, frau a l'administració, dos delictes fiscals i tràfic d'influències però l'absol del delicte de falsedat documental. El Suprem considera que va usar la seva "situació privilegiada" de membres de la Casa Reial com a "trampolí" per als seus negocis. La sentència ara ja és ferma però qui ha de decidir si Urdangarín entra a la presó és l'audiència balear. Actualment, Urdangarín està en llibertat provisional i ha de comparèixer un cop al mes davant un jutjat de Suïssa, on viu amb la família. Tot i això, l'exduc de Palma encara té alguna possibilitat d'evitar la presó: pot demanar l'indult o recórrer en empara al Tribunal Constitucional. Tanmateix, el TC no acostuma a paralitzar entrades a la presó de condemnats a més de 5 anys. Ho reconeix el mateix tribunal en la interlocutòria del cas dels feixistes que van atacar Blanquerna durant la diada del 2013 i que tenien condemnes fermes de fins a 4 anys. El TC va paralitzar l'entrada a la presó i apuntava que adoptava com a "directriu general" que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels 5 anys. A penes de més de 5 anys, recorda que el legislatiu els considera ja penes "greus" i, per tant, no pot aturar l'execució de la sentència.

La sentència del Tribunal Suprem, de 353 pàgines i amb Antonio del Moral com a ponent, ha trigat més dos mesos en redactar-se ja que la vista per estudiar els recursos es va fer el 21 de març. Els magistrats han rebaixat en 5 mesos la pena a Urdangarín per considerar que no va ser autor d'un delicte de frau documental. La resta de delictes, però, els manté i el condemna -de manera ferma- a 5 anys i 10 mesos i a pagar una multa de 512.553 euros (la mateixa imposada per Palma). També l'inhabilita de manera absoluta durant 7 anys i 6 mesos.

A més, estima el recurs de l'advocacia de l'Estat i incrementa en 70.000 euros les quanties defraudades a Hisenda en el pagament de l'IRPF. En total, estima que va defraudar 326.276 euros.

El Suprem, per tant, rebutja pràcticament la totalitat del recurs d'Urdangarín i només li accepta la part que fa referència al delicte de falsedat documental. En relació amb la malversació, diu que no es pot "qüestionar la naturalesa pública dels fons sostrets" i fixa la quantia en 445.000 euros. Uns diners que, segons el Suprem, es van pagar a Noos sense haver-se produït "la correlativa contraprestació". Sobre Urdangarín, afirma que va participar del delicte de malversació tant "en la inducció com en la cooperació necessària".

Usava la posició privilegiada com un "trampolí"

La sentència també recull que Urdangarín va fer valdre la seva posició "de privilegi" per "moure la voluntat" tant del que era director general d'Esports de la comunitat, José Luís Ballester, i també del propi president, Jaume Matas, per aconseguir que contractessin els serveis de l'institut Noos i celebrar la cimera del 2005.

En aquest sentit, el Suprem destaca que va usar la seva "situació privilegiada" com a "trampolí" no només per a la contractació, sinó també per saltar-se els passos legals per a contractar els serveis, obviant condicions, pressupostos i projectes que podien presentar altres empreses i fixant "casi unilateralment" les condicions.

També assenyala que l'expresident Jaume Matas tenia una "disciplinada actitud d'acatament" de tot allò que proposaven Urdangarín i el seu soci, acceptant els seus preus, les decisions que els imposaven "sense reparar en obstacles burocràtics". Segons els magistrats, "queda ben clar" que va existir un "subtil però patent i efectiu sotmetiment" davant la posició d'Urdangarín i Torres. Una actitud que, segons el Suprem, va "buscar i provocar deliberadament emparat per la seva notòria condició, combinada i reforçada per la seva amistat amb Ballester".

A un pas de la presó

La sentència del Suprem ja s'ha notificat a l'Audiència de Palma, que és qui l'ha d'executar. Per tant, el tribunal balear pot fixar per a Urdangarín un període d'ingrés voluntari a la presó.
L'exduc de Palma, però, pot intentar evitar entrar a un centre penitenciari. Per una banda, pot sol·licitar l'indult al govern espanyol o, per altra banda, recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional (TC), per sol·licitar que suspengui l'execució de la sentència i, per tant, l'entrada a la presó.

De fet, el novembre passat el TC va suspendre cautelarment l'ingrés a presó dels condemnats (ja també amb sentència ferma) per l'atac feixista a la seu del Govern a Madrid durant la Diada de 2013. En aquella interlocutòria, apuntava que adoptava com a "directriu general" que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels 5 anys. A penes de més de 5 anys, recorda que el legislatiu els considera ja penes "greus" i, per tant, no pot aturar l'execució de la sentència.

Seguint aquest criteri del tribunal, i davant una condemna a Urdangarín que supera els 5 anys, el TC no hauria d'aturar el seu ingrés a la presó.

Rebaixa de pena a Diego Torres

En el cas del soci d'Urdangarín, Diego Torres, el Suprem rebaixa la pena de 8 anys i 6 mesos fins als 5 anys i 8 mesos. El tribunal el condemna per malversació, prevaricació i frau a l'administració. L'absol del delicte de tràfic d'influències, blanqueig i falsedat documental. Per aquest últim delicte, com en el cas d'Urdangarín, els magistrats consideren que no queda provada la seva intervenció. El Suprem rebaixa també substancialment la multa que ha de pagar: dels 1.723.843,10 euros imposats per l'audiència balear als 775.247,85 euros.

Rebaixa la responsabilitat civil a la infanta

Pel que fa la infanta Cristina i a la dona de Torres, Ana María Tejeiro, també manté la responsabilitat civil com a partícips a títol lucratiu en els delictes de malversació i frau dels seus marits, però no per als delictes fiscals.

Pel que fa a la germana del rei Felip VI, l'Audiència de Palma l'havia condemnat a pagar solidàriament amb Urdangarín 265.088 euros. Ara, amb la sentència del Suprem, se li rebaixa la quantia fins als 136.950 euros perquè anul·la la responsabilitat civil pels delictes contra l'Hisenda pública. La quantitat rebaixada l'haurà d'afrontar el seu marit.

El mateix passa amb la dona de Torres, a qui l'Audiència de Palma li exigia 344.934 euros però ara, amb la retirada del delicte contra la hisenda pública, queda rebaixada fins als 172.550 euros. La resta, ho haurà d'assumir també el seu home. En el cas de Torres i Tejeiro, aquests diners ja s'han consignat.

Condemnes ratificades

En canvi, ratifica la resta de condemnes imposades per l'Audiència de Palma, entre elles la de l'expresident balear Jaume Matas, condemnat a 3 anys i 8 mesos per un delicte continuat de prevaricació –amb l'atenuant de confessió-, falsedat de document públic i malversació (amb atenuant per haver tornat els diners). En el cas de l'expresident, confirma també 7 anys d'inhabilitació.

El Suprem també manté les condemnes de 15 mesos a l'exdirector general d'Esports de la comunitat, José Luís Ballester, 15 mesos a l'exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal, 1 any a l'exdirigent de l'Institut Balear de Turisme, Juan Carlos Alía, i 1 any de presó per a l'exasesor jurídic del mateix institut, Miguel Ángel Bonet. També es confirmen les absolucions dictades per l'Audiència de Palma. Als quatre últims, se'ls substitueix la pena de presó per una multa perquè se'ls aplica l'atenuant de col·laboració i reparació del dany.

Recursos rebutjats

El Suprem, a més, desestima el recurs del Ministeri Fiscal. En el judici a Palma, la Fiscalia havia sol·licitat fins a 19 anys de presó i, per això, va presentar un recurs al Suprem demanant que s'elevés la condemna d'Urdangarín fins als 14 anys i 6 mesos.

La sala d'apel·lacions també tomba el recurs de l'acusació popular, Manos Limpias, que va recórrer al Suprem per evitar haver de pagar les despeses judicials causades a la infanta Cristina, ja que va mantenir l'acusació contra ella però va ser absolta per tribunal balear.

La sentència és crítica amb l'actuació del sindicat en aquest procediment, que considera que està "presidida per consideracions lligades més aviat a escenaris extraprocessals que en el legítim procés de convèncer a una tribuna que la condemna era justa".

Recorda la sentència que Manos Limpias sol·licitava 8 anys de presó per a la infanta Cristina i considera que es fa "difícil de pensar" que "un professional del dret" demani aquesta pena per delictes contra la hisenda pública "dels quals no era autora". Per això, acusa al sindicat de "absència de prudència i de ponderació" i "d'absoluta i aparentment deliberada impermeabilitat a qualsevol element que pogués afavorir-los".