Identifiquen un fàrmac per tractar de forma coordinada un dels principals tipus de càncer de pulmó

Un equip d'investigació internacional, que ha comptat amb la participació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), ha identificat un nou fàrmac per tractar un dels principals tipus de càncer de pulmó, l'anomenat el de cèl·lula no petita (NSCLC). L’ús dels models 'in vivo' avançats de càncer de pulmó que han desenvolupat en els darrers anys els doctors Alberto Villanueva i Ernest Nadal, investigadors de l’Ibidell i del programa ProCure de l'ICO han resultat una peça crucial en l’elaboració de l’estudi, recentment publicat a la revista 'Nature Medicine', segons ha indicat l'Ibidell.

Els investigadors han demostrat que la inhibició de la proteïna SHP2/PTPN11 amb el fàrmac SHP099, en ratolins amb tumors humans de càncer de pulmó i mutació en el gen K-ras, és efectiva. L'SHP2 té un paper d’enllaç entre els receptors tirosina-cinasa -receptors del factor de creixement epidèrmic, EGFR- de la membrana cel·lular i la via de senyalització RAS-RAF-MEK-ERK, de gran importància en el desenvolupament dels tumors.

Així, l’estudi demostra, en el subtipus de càncer de pulmó NSCLC estudiat, que l’ús d’aquest nou inhibidor potencia, en els models animals desenvolupats a l’Ibidell, l’efecte dels inhibidors de la proteïna MEK, ja usats avui dia en el tractament de pacients de càncer de pulmó avançat.

Combinats, els dos tractaments aconsegueixen potenciar la inducció de senescència a les cèl·lules tumorals. Segons els investigadors, aquesta realitat obre un futur prometedor per a una teràpia combinada que resulti efectiva per a l’important grup de pacients de càncer de pulmó que són portadors de mutacions en la proteïna K-ras i que, aproximadament, representen el 25–30 % dels pacients amb càncer de pulmó.

L'Ibidell ha subratllat la rellevància dels xenoempelts ortotòpics desenvolupats a l’institut com a eines fonamentals per identificar nous tractaments i s’afegeix als èxits del model experimental, ja aconseguits en altres tipus tumorals. El mètode, que consisteix en la implantació ortotòpica de mostres de tumor humanes en òrgans de ratolins immunosuprimits, ha estat reconegut internacionalment com un dels models de recerca translacional més avançats i fiables per a l’estudi de noves teràpies contra el càncer.