Vilanova posa en marxa un protocol per lluitar contra el maltractament a la gent gran

Conscienciar la ciutadania per prevenir el maltractament envers la gent gran i establir les bases per protegir-la d'una manera eficaç són dos dels objectius del protocol impulsat per l'Ajuntament de Vilanova, que s'ha presentat aquest dijous a la Plataforma Centre Multiserveis. La invisibilitat d'aquest tipus de situacions, tenint en compte que habitualment les persones que maltracten són familiars i/o cuidadors/es, és una de les dificultats que cal superar; per això, el protocol persegueix implicar al màxim la societat perquè els casos de maltractrament surtin a la llum i per poder actuar-hi amb la coordinació dels professionals de l'àmbit dels serveis socials, la salut i els cossos de seguretat. La regidoria de Serveis socials ha liderat el treball, exposat aquest dijous al col·lectiu de professionals, si bé la intenció és difondre el protocol a tota la població els propers mesos. La presentació coincideix amb la celebració del Dia mundial de la presa de consciència de l'abús i el maltractrament envers les persones grans que es celebra aquest divendres 15 de juny.

Abusos econòmics i abandonament

Maltractament psicològic, abusos econòmics, o situacions d'abandonament són alguns dels casos més habituals de vexacions cap a la gent gran. El protocol recorda que, segons dades de l’enquesta de la Seguretat Pública de Catalunya (2015) sobre les persones grans realitzada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya de novembre de 2013 a novembre de 2014 es va detectar que 10.500 persones grans havien estat maltractades i unes 27.500 persones estaven en una situació de risc caracteritzada per manca d’ajuda quan ho necessiten o per l’existència de relacions personals conflictives amb el seu entorn. Aquell mateix any es van presentar 1.080 denúncies per violència domèstica cap a la gent gran. “De vegades el maltractament es dóna per desconeixement”, ha apuntat durant la presentació la treballadora social de l'Ajuntament de Vilanova, Mireia Ferret, a més d'assegurar que “hi ha cuidadors molt esgotats” que també poden acabar maltractant la gent gran tot i no ser-ne conscients.

La prevenció, bàsica

El protocol considera essencial el treball de prevenció per tal de canviar el concepte negatiu que molta gent té sobre el col·lectiu. “Cal anar sensibilitzant, mentalitzant. Se li ha de donar un valor, no són una càrrega, hem d'empoderar la gent gran”, ha assegurat la regidora de Serveis socials i Gent gran, Blanca Albà. La regidora ha apuntat que “el maltractament a la gent gran sempre ha quedat amagat a casa, en el mateix entorn” i per això “ara toca abordar-lo” i informar el col·lectiu sobre “a qui es pot adreçar” en qualsevol cas de tracte inadequat.

El document dóna especial importància a la implicació de les persones que envolten la gent gran a l'hora de treure a la llum un cas de maltractament. Així, el primer estadi d'atenció és la sospita, que pot provenir tant de la pròpia persona maltractada com dels professionals de recursos socials, sanitaris, jurídics i de seguretat; també poden advertir aquest tipus de situacions familiars, veïnat o serveis no públics com entitats socials, farmàcies, parròquies, entitats bancàries, etc., a les que l'Ajuntament vol implicar i conscienciar per poder detectar els maltractaments.

Professionals especialitzats

El protocol estableix que els professionals especialitzats en la detecció són els Mossos d’esquadra i la Policia Local, els Serveis socials, les tres àrees bàsiques de salut de la ciutat, el Consorci sanitari del Garraf, els tècnics de teleassistència, el Centre de Salut Mental del Garraf, Equitat, aixi com el  Servei d’ Atenció a domicili, les treballadores familiars, PADES, el programa d’ atenció domiciliària, o el Casal de gent gran i la Xarxa de centres cívics. Adreçant-se a aquests agents es podrà iniciar el procés de valoració del maltractament, que estarà liderat per un equip de referència de la persona gran, integrat per professionals de servei d'atenció primària de salut i de serveis socials; l'equip podrà treballar amb altres agents com els cossos de seguretat, el centre sociosanitari o l'oficina d'equitat, entre d'altres, a més de rebre l'acompanyament del Grup de treball de casos, una comissió permanent que assessorarà els i les professionals al llarg de tot el procés de detecció i valoració del maltractament i de com abordar-lo en funció de la seva gravetat i de les circumstàncies de la víctima.

La dificultat de “posar límits”

Un dels problemes a l'hora de detectar els abusos és el fet que a la persona gran “li resulta molt difícil posar límits”, tenint en compte que sovint el maltractador és un familiar o cuidador/a de qui depèn, segons ha explicat la treballadora social Mireia Ferret. Per això és essencial que la població “pugui alertar” en cas que detecti un deteriorament de la persona gran associat a un possible cas de maltractament. “A la persona gran denunciar-ho li costa moltíssim”, ha explicat Ferret, que també s'ha referit a la necessitat de “treballar amb celeritat” a l'hora de detectar i valorar un cas d'abús però també de fer-ho amb la màxima cura per evitar que algunes situacions empitjorin i acabin afectant negativament la víctima.

La presentació del protocol ha comptat amb la presència de l'advocat Jordi Muñoz, president de l'associació EIMA, dedicada a la investigació del maltractament a les persones grans. Muñoz ha lamentat “l'escàs interès” de la societat per aquest tipus de situacions discriminatòries arran l'edat. “Segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada deu persones grans ha patit maltractament i només es denuncia un de cada 24 casos”, ha assegurat l'advocat., que també ha apuntat que “difícilment el maltractador reconeix que està maltractant, i fins i tot de vegades no n'és conscient”. Jordi Muñoz també ha incidir en la importància de “demanar assessorament als cossos de seguretat” atès que “moltes vegades la seva presència fa disminuir els maltractaments”.