Salut incorpora la prova d'ADN fetal en sang materna per a les dones amb alt risc

A partir del mes de setembre, les dones embarassades que en el cribratge combinat, el popularment conegut com a triple screening, presentin un risc alt d'anomalies cromosòmiques, Salut els oferirà fer la prova de l'ADN fetal amb sang materna. Es calcula que d'aquesta manera, es podran estalviar fins a 1.000 biòpsies de còrion i unes 200 amniocentesis, i es reduirà la taxa de falsos negatius que dona aquesta prova, del 4%. Aquesta és la principal novetat de la revisió del protocol de seguiment de l'embaràs que posa en marxa el Departament de Salut i que també inclou un cribratge sistemàtic per detectar estats depressius i ansiosos entre les gestants, a més d'una millora del protocol de detecció de violència masclista.

La implantació d'aquesta prova per detectar anomalies cromosòmiques al fetus es farà en dues fases. La primera, que començarà al setembre, inclourà la prova d'ADN fetal en sang materna per a les dones que en el primer cribratge, en què s'utilitza el plec nucal en ecografia, l'edat de la mare i un anàlisi de sang, dona coma resultat un risc alt d'entre 1 de cada 10 casos i 1 de cada 250. Si el resultat és positiu en alguna de les trisomies 21, 18 i 13 (síndrome de down, de Patau o d'Edwards), es farà la comprovació amb l'amniocentesi. En les dones que aquest risc, en el triple screening, sigui d'entre 1 de cada 2 i 1 de cada 9, és a dir, sigui molt alt, directament es farà l'amniocentesi. En una segona fase, sense data determinada, es preveu que s'ofereixi l aprova d'ADN fetal a les dones també de risc baix, en què la primera prova hagi conclòs que el risc és d'enter 1 de 251 i 1 de 1.100 casos.

La mesura tindrà un impacte econòmic de 330.000 euros a l'any però es calcula que s'estalviaran unes 1.000 biòpsies de còrion i unes 200 amniocentesis i per tant, també s'estalviaran molts falsos positius, ja que aqueta darrera prova té aquest inconvenient. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat precisament aquest ''estalvi'' a les dones de sotmetre's a una prova invasiva, i la presidenta de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia, Elena Carreras, ha recordat que és una prova que provoca un elevat nombre d'avortaments i per això ho ha qualificat ''d'avenç important''. Carreras creu que el cribratge actual ja es fa molt bé, però que aquesta millora tècnica, redueix tot tipus de riscos.

Cribratge per detectar depressions i ansietat

El nou protocol incorpora per primera vegada un cribratge sistemàtic per detectar estat depressius i ansiosos i per tant, detectar possibles problemes de salut mental entre les dones d'embarassades. Així, i en diferents moments de l'embaràs, la llevadora sotmetrà la pacient a unes preguntes, el test de Wholey, i depenent del resultat es podrà continuar amb el test d'Edimburg i les consegüents derivacions. S'estima que una de cada quatre embarassades podria patir un problema de salut mental i una de cada deu, una depressió postpart.

Cribratge de violència domèstica

La revisió de les mesures de seguiment dels embarassos a Catalunya ha volgut també potenciar la detecció precoç de possibles situacions de violència masclista. Així, en un espai de confidencialitat amb la dona, els professionals, que també rebran formació, hauran de passar un qüestionari a l'embarassada per detectar aquestes possibles situacions i donar-hi suport .

Altres canvis

El nou protocol també avança la primera visita de l'embaràs de les 12 a les 10 setmanes de gestació i es redistribueixen les ecografies especificant les característiques dels ecògrafs, els ecografistes i el temps mínim que ha de passar-s'hi cada professional. S'eliminen exploracions innecessàries com la mamària i el tacte vagina. La visita a l'hospital, en canvi s'apropa més al moment del part i es deixa entre les 36 i 38 setmanes, quan fins ara es feia a les 34 o 36. També es potencia el pla de naixement per a què les dones puguin detallar les seves preferències durant el part.

Entre les proves de l'embaràs també canvia l'anomenada prova del sucre, el cribratge de la diabetis que s'avança al primer trimestre de gestació en el cas de les dones amb factors de risc, és a dir, obesitat, antecedents familiars de diabetis o que hagin tingut un fill molt gran. En aquest supòsit, es fa un test de cribratge de glucèmia basal en les primeres visites de l'embaràs amb l'objectiu de detectar hiperglucèmies greus.

El protocol també incorpora millores en la detecció i actuació de casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues i es vol posar en relleu el període de gestació com a un període per promocionar hàbits saludables. De fet, el 55% de les dones fumadores deixen de fumar durant l'embaràs. El documenta també recull actualitzacions de cribratges de malalties emergents com la del virus Zika o la malalta de Chagas, i s'elimina el cribratge universal en algunes determinacions com a la toxoplasmosi, per a les quals no hi ha evidència i es pot insistir en recomanacions dietètiques i higièniques per prevenir-la.

També es vol reforçar el paper de la parella en el procés d'embaràs i criança i la recomanació de les vacunacions contra la tos ferina i la grip.

Menys nadons

Durant el 2017, a Catalunya hi van néixer 67-118 nadons, un 20% menys que fa 10 anys. El 2016, el nombre de dones que tenien fills amb més de 34 anys se situava al voltant del 40%. Un 27.4% de parts acaben en cesària. Des de Salut també s'ha detectat que s'ha disminuït en un 25% la taxa d'embarassos en les adolescents, que ha passat d'un 22,8 per mil el 2013, al 16,7 per mil el 2016.