Viure al mar

Una parella de Vilanova ho deixa tot i emprèn l’aventura de viure en un veler

L’Adriana, directora general a una empresa, i el David, enginyer del món de l’automoció, han deixat les seves feines i el seu pis per fer realitat el seu projecte de vida

Adriana Alias Alemany i David Collatuzzo ho deixen tot i emprenen l’aventura de viure en un veler. Marta González

Adriana Alias Alemany i David Collatuzzo ho deixen tot i emprenen l’aventura de viure en un veler. Marta González

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Estem acostumats a viure a “terra” a un pis o una casa, anant a treballar i somiant amb què fer en el temps lliure: descansar, llegir, anar de vacances, descobrir món… S’imaginen que poguessin fer això cada dia de la seva vida sense haver de pensar en quan tornar a la rutina?

L’Adriana Alias Alemany (48 anys) i el David Collatuzzo (45 anys) estan disposats a provar-ho i per això han estat un any sencer reformant un veler de 13 metres d’eslora, que ara és casa seva. L’Adriana, directora general a una empresa, i el David, enginyer del món de l’automoció, van decidir un dia deixar les seves respectives feines i el pis on vivien per fer realitat el seu projecte de vida: viatjar pel món amb el seu vaixell, sense un destí concret i sense una data fixa per tornar a Vilanova i la Geltrú. “Teníem la sensació d’estar treballant pel somni d’un altre, patint molt estrès i sense viure la vida que volíem. Aquesta serà una vida molt més senzilla amb una sensació de contacte total amb la naturalesa” comenta l’Adriana.

Així, el novembre de 2017 van anar a viure al port de Vilanova on van començar a reparar el seu vaixell, Dama de Mar, per acostumar-se a viure en un espai tan reduït i també per adaptar-lo com a vivenda. “L’estructura ja hi era, però és un vaixell antic de 1973 i aleshores hem hagut de fer molts canvis perquè normalment la gent té un vaixell per les vacances o el cap de setmana, no està preparat per viure-hi indefinidament” explica l’Adriana. Aquestes reformes han passat per instal·lar electrònica de la qual no disposava el veler, fer prestatgeries, un vestidor per a la roba, etc.“Tot està pensat per poder sortir a navegar sense la necessitat de moure res, tot té el seu lloc però està pensat perquè sigui fàcil de posar i treure en cas que es necessiti” destaca l’Adriana.

Ara, després de 10 mesos d’adaptació surten a navegar. “Navegar vol dir que ho deixem tot, deixem l’amarrament que tenim al port i sortim a navegar pel món sense fixar dates”, explica l’Adriana. La seva intenció és anar ara cap al sud, direcció Illes Canàries o el Marroc i tenen clar que volen navegar tant com sigui possible: mar Mediterrània, l’oceà Atlàntic, oceà Pacífic, el Carib, la Polinèsia Francesa i la costa asiàtica són els seus destins prioritaris, però això no significa que no passin per molts altres llocs. “Per exemple, per creuar l’Atlàntic els mesos bons per no trobar-te tifons ni huracans són desembre, gener i febrer. Si en aquell moment ens trobem a gust al lloc on siguem i no volem creuar, ens esperarem al proper any. L’objectiu del viatge no és marcar-nos una ruta, és gaudir del viatge i viure d’una manera diferent” explica l’Adriana.

Viure en un veler

La navegació i, en aquest cas, la seva vida quotidiana a partir del dia 17 de Setembre serà de  formes diverses: la travessia i el fondeig; i l’amarrament a port.

Les travessies les faran quan estiguin navegant d’un punt a un altre. Una de les més llargues és la de l’Atlàntic que dura 15 dies, aproximadament. Durant les nits es fan guàrdies on mentre un dorm, l’altre és qui està navegant pendent que no hi hagi cap col·lisió amb altres vaixells. “Una nit a alta mar es preveu mirant el temps. Els sistemes meteorològics d’avui dia són molt precisos i el risc, aleshores, està molt ben calculat” explica el David.

La seva idea és combinar tant fondeig com passar nits a port. “Hi ha llocs on es pot fondejar i llocs on no. Si hi ha cales on arribem, ens quedarem fondejant, si no anirem a port. D’igual forma, si és hivern o trobem previsió de mal temps anirem a passar la nit a port”. destaca el David.

En una nit d’hivern, fer travessia o estar fondejant és arriscar-se a passar molt fred. “La nostra idea és passar-ho bé i sense patir. Amb el que tenim estalviat podem permetre’ns anar a ports, viure de manera còmoda però tampoc excedir-nos amb grans luxes” comenta el David.
Pel que fa a l’assistència mèdica, hi ha un llibre d’assistència a mar i tenen la possibilitat de trucar a algú perquè els hi doni instruccions sobre els passos a seguir. El David diu que “Tampoc passarem tantes nits a alta mar, però en cas que fos necessari tenim el telèfon satèl·lit i si fos un fet de vida o mort també comptem amb la possibilitat que ens vinguin a buscar amb helicòpter o un vaixell de càrrega”.

Treballar al mar

Quan no es trobin a alta mar i tinguin connexió a Internet, l’Adriana podrà seguir treballant. Fa un temps que es coach i aquesta feina és la que els permetrà poder seguir viatjant durant més o menys temps. “Puc seguir fent la feina perquè les sessions les farem per videotrucada. A més a més, també tindrem un bloc on anirem fent com un diari de ruta on explicaré les experiències que estem vivint” explica l’Adriana.

Pel que fa al David, ara, el seu projecte és estar pendent del vaixell ja que requereix molta atenció i cuidats. “Qui té un vaixell, té un amic” bromeja el David. Més endavant, quan ja tingui tot el vaixell llest pensarà en quin nou projecte engegar. Però mentre, volen viure el que creuen com la seva vertadera llibertat. “Quan sortim per la bocana del port no sabem on anirem, anirem a buscar calor i seguirem els vents, les nostres emocions. La llibertat més pura és aquesta, anar on et porta el vent” reflexiona el David.

Aquesta nova vida que inicien l’assimilen al poema d’Ítaca on el més important no és arribar al destí sinó gaudir del camí d’aquest viatge.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local