La violència de gènere és la causa del 90% de sentències on apareix l'ús de les noves tecnologies

Un informe de l'Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress) ha analitzat més de 2.100 sentències on apareix l'ús de les noves tecnologies per a cometre el delicte i conclou que en un 87% dels casos, els delictes tenen relació amb la violència de gènere , és a dir, amb el ciberassetjament. Meritxell Campmajó, una de les autores de l'estudi, que precisament el telèfon és una eina ''molt accessible'' i no ajuda a controlar els impulsos. Per això, proposa mesures penals alternatives, de caire formatiu, i a la vegada treballs de sensibilització perquè la societat prengui consciència dels perills del ''nou mitjà per dur a terme el control de la parella'', tal com ho defineix l'altra autora de l'informa, Núria Iturbe.

Per l'anàlisi d'aquestes sentències, les autores partien de la hipòtesi que en la major part de delictes comesos amb l'ús de les noves tecnologies serien a víctimes desconegudes i en canvi, van descobrir que en un 94% dels casos d'assetjament, la víctima del delicte era l'exparella, el 77%, o la parella actual, en un 17%. Per aquest motiu, Iturbe ho justifica per l'aparició d'un ''nou mitjà'' per continuar duent a terme el ''control a la parella''. Per Iturbe és important constatar que a través de la xarxa, ''hi ha una manca d'empatia'' ja que no es té la víctima davant i per tant, és ''més fàcil''. Per part de la víctima, a distància, se sent ''més vulnerable'' perquè està disponible per ser assetjada o controlada les 24 hores del dia.

Així, les noves tecnologies estaven present en un 17% de les sentències analitzades i d'aquestes, un 84% s'havia utilitzat el telèfon mòbil, amb una prevalença més gran d'aplicacions com WhatsApp. I és que per Campmajó, el telèfon mòbil Es porta ''pràcticament sempre'' al damunt i per tant és molt accessible, una situació que minva el control d'impulsos de la persona agressora. Per aquest motiu, les autores de l'informe proposen mesures penals alternatives encarades a la formació i al treball de l'empatia que desapareix en l'ús d'aquestes noves tecnologies per assetjar. Per les autores, han de ser programes per ajudar a l'individu a reconèixer els seus patrons agressius i violents, milloren l'empatia i l'autocontrol, i podrien incloure també, continguts específics per propiciar un bon ús de les tecnologies.

A la vegada, aposten per millorar la conscienciació social del problema. Per aquest motiu, Intress engega una campanya que posa de manifest la diferent tipologia de delicte que es pot produir a la xarxa i ha editat un pòster explicant les diferents possibilitats de delinquir en l'ús d'aquestes xarxes. En aquest sentit, l'estudi no ha detectat que aquest tipus de delicte es generi més en la població jove, però són conscients que realment és el col·lectiu que més utilitza les noves tecnologies i que per tant, se'n poden donar més casos si no es treballa el bon ús d'aquests dispositius mòbils. Per això, la campanya també posa en circulació polseres amb el missatge ''A la xarxa, no també és no''.