Pla obert on es pot veure una monitora servint menjar al plat al menjador escolar de l'Escola Maria Mercè Marçal de Tàrrega. ACN
ACN/ Elisenda Rosanas |
Barcelona
07-10-2018 09:36
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Individus de diferents organitzacions de la comunitat educativa, com poden ser AMPAs, sindicats o altres associacions, han començat a treballar les bases del que volen que sigui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que permeti modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i considerar lectiu l'espai del migdia en què es dona el servei de menjador. Més enllà de l'oposició al nou decret de menjadors que ha fet públic el Departament d'Ensenyament per no garantir la gestió d'aquest servei a les AMPAs, el col·lectiu vol tenir més incidència en el que consideren un temps fonamental per a l'educació dels nens i nenes de Catalunya amb una alta ''potencialitat pedagògica''.
En declaracions a l'ACN, un dels impulsors del grup motor, Jordi Estarlich, ha explicat que la intenció no és discutir amb el Departament sobre la gestió dels serveis de menjadors escolars i la seva licitació a grans empreses, sinó plantejar qüestions pedagògiques sobre aquest temps que suposa fins a un terç de la jornada dels escolars.
Per Estarlich, el temps del migdia s'hauria d'equiparar al temps lectiu i per aconseguir-ho caldria modificar la llei i legislar que estigui sota control de les direccions dels centres, de la inspecció, dels consells escolars i en última instància, del mateix Departament; i per tant, els monitors també dependrien de l'administració, com ho fan els mestres. Per poder tirar-ho endavant, un grup de juristes està redactant el què seran les bases d'una ILP per poder incidir a la LEC.
Des del grup motor de SOS Menjadors es defensa en aquests moments ''el més prudent'' seria aturar la tramitació del decret de menjadors del Departament i poder continuar treballant amb la comunitat educativa per debatre com ha de ser aquest espai del migdia. Critiquen que el text proposat per Bargalló ''poca cosa diu de pedagogia'' i lamenta que la gestió de les AMPAs es limiti a formar part de la comissió de menjador o de la redacció dels plecs dels concursos, i ho qualifica ''d'engany''.
Segons Estarlich, el canvi cap a un model ''universal i gratuït'' podria vetllar per qüestions de salut i no només externalitzar els serveis o repartir ''el pastís'' entre les grans empreses proveïdors. Així, creu que permetria potenciar la prevenció d'aspectes de salut com ara l'obesitat infantil, problemes cardiovasculars o la diabetis, però també tenir en compte el servei des d'un punt de vista de la multiculturalitat, tenint en compte les intoleràncies i la inclusivitat. En aquest sentit, el grup motor posa en relleu la idoneïtat que els alumnes amb necessitats educatives especials disposin de vetllador també en aquestes hores, un fet que ara no sempre està garantit. També defensa incloure en aquest temps valors democràtics i qualitat alimentària, potenciant els productes de temporada i de proximitat entre els escolars. Per Estarlich, el termini podria ser arribar al nou model en 10 anys de manera gradual començant pels centres d'alta complexitat.
De moment, SOS Menjadors han convocat una assemblea a Girona el proper 20 d'octubre per decidir el format amb què es constitueix la iniciativa. A partir d'aquí, obren la porta a reunions amb el Departament d'Ensenyament per exposar les seves prioritats. Durant aquest mes d'octubre però, també portaran en ajuntaments i consells comarcals una moció que insta al Departament d'Ensenyament a treballar per un nou marc regulatiu del temps del migdia i a buscar la fórmula per garantir la gestió de les AMPA que vulguin continuar gestionant el seu servei. La primer moció es presentarà justament aquest dilluns al ple de Vilanova i la Geltrú. Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Calldetenes, podrien ser els propers consistoris que portin a votació aquest text a favor d'un canvi de model en el servei de menjador.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!