El 40% de les famílies no se senten satisfetes amb la informació i l'acompanyament de l'escola als seus fills

Un 20% de les famílies estan satisfetes amb la informació que reben de l'escola i les orientacions que els planteja al centre de cara a l'escolarització dels seus fills, i un 20% en fa una valoració mediocre. Per tant, quatre de cada deu famílies voldria que l'escola els donés més informació i més acompanyament en l'educació dels seus fills. És un dels resultats del darrer Edubaròmetre de la Fundació Jaume Bofill, amb dades de gairebé 10.000 famílies que al voltant de l'atenció personalitzada i a la diversitat dels centres educatius. La insatisfacció rau principalment en famílies amb un nivell baix d'estudis o famílies d'alumnes amb dificultats que se senten ''abandonades''.

Així ho ha expressat Mònica Nadal, directora de l'àrea de recerca de la Fundació Bofill, que creu que malgrat que les escoles estan fent una bona atenció, els tutors estan disponibles i moltes famílies confien en l'acompanyament del centre als seus fills, és ''insuficient'' per a les famílies que més ho necessiten, ja sigui perquè no se senten ''tan competents'' (principalment perquè tenen un nivell d'estudis baixos) o perquè els seus fills tenen dificultats.

L'Edubaròmetre de la Fundació Bofill destaca doncs, aquest 40% de famílies que no en té prou amb la informació i l'assessorament que rep de l'escola actualment i que té un nivell ''d'exigència més alt''. Per Ismael Palacín, director de l'entitat, la mateixa enquesta 30 anys enrere hagués demostrat que aquestes famílies que necessiten més acompanyament es ''conformaven'' amb el que els donava l'escola i que per contra, actualment, volen ''més''. Per Palacín, és una mostra del canvi de paradigma que s'està imposant perquè s'ha ''redefinit'' el dret a l'educació'' i l'expectativa ''d'èxit'' de les famílies ha incrementat.

Per això, Palacín valora que l'escola hagi deixat la funció de només instruir per incorporar funcions de ''valor afegit'' com és la personalització i la tutorització dels alumnes per millorar la seva orientació. Pel director de la Fundació Bofill, aquest canvi és imprescindible tenint en compte que els joves estan com a mínim fins als 16 anys a l'escola, i que es considera ''fracàs'' abandonar els estudis abans dels 18.

Per això, i en base a aquesta enquesta, des de la Fundació Bofill es precisa la necessitat de potenciar la figura del tutor i el rol de l'acompanyament a totes les escoles i instituts del país, una tasca que actualment està limitada per qüestions de temps, principalment. De fet, l'Edubaròmetre posa de manifest que la informació a les famílies és més satisfactòries en les primeres etapes de l'escolarització, a la bressol i a l'educació infantil, però que va perdent pes a mesura que l'infant guanya autonomia. Així, el 64,6% dels pares d'infantils es troben amb el tutor sempre que cal, un percentatge que es redueix al 54,9% a Primària i que a l'ESO és del 41,6%.

De l'enquesta de la Fundació Bofill també se'n desprèn que fins a un 17.8% de les famílies no confia en la capacitat dels docents per afrontar un possible problema que desenvolupin els escolars. De fet, només la meitat de les famílies confia en la capacitat del centre en donar resposta a les necessitats del fill i fins a un 22% no creuen que els docents sàpiguen ''motivar'' ni facin escorços per acompanyar els estudiants. En una mateixa línia, fins a un 28,8% dels enquestats manifesta que no confia en poder pagar ''uns bons estudis o suports per a l'estudi'' als fills. Tot i això, fins a un 79,6% creu que té els coneixements necessaris per fer-ho.

Per Palacín ha destacat que aquesta enquesta és un punt de partida per valorar aquesta tutorització cada vegada més necessària i que no es vegi ''com un plus''. Pel director de la Fundació Bofill, si antigament atendre la diversitat era ''l'excepció'', ara s'ha d'entendre com ''la norma'' i cal que les escoles siguin capaces de fer-ho.

Per aquest motiu, Palacín valora molt positivament les recomanacions que s'ha fet al Govern per part del programa MIF per millorar la formació inicial dels mestres i sobretot, l'entrada al sistema educatiu a nivell laboral, ja que considera que els primers anys d'exercici professional són els més transcendents. Per això, considera que l'acompanyament també ena quests futurs mestres per part de docents ''sèniors'' seran ''determinants'' per, entre altres coses, transmetre la importància de la tutorització.