Neguit abans de la pluja i més agressivitat quan fa molta calor: així ens afecten les condicions meteorològiques

El telèfon de la consulta del doctor Antoni Bulbena comença a rebre trucades de forma constant quan està a punt de ploure. Aquestes hores que precedeixen la pluja tenen un efecte neguitejat i algunes persones hi són especialment sensibles. Però quan arriba la pluja, l'efecte és d'alliberament. Bulbena, director de Docència del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, ha centrat part dels seus estudis en la relació entre les condicions meteorològiques i el comportament de les persones. Així, va documentar com els atacs de pànic atesos a l'Hospital del Mar es reduïen a la meitat en dies de pluja, mentre que eren tres vegades més comuns quan bufava vent de ponent. Quan les temperatures augmenten, l'agressivitat, també.

"La meteorologia –la pluja, la llum, el vent– ens afecta considerablement, no només en les malalties, sinó també en el funcionament habitual, però no a tothom de la mateixa manera. Hi ha persones que quasi bé no ho noten i d'altres que hi són molt sensibles. Hi ha qui nota molt els canvis de temps", assenyala aquest catedràtic de Psiquiatria en una entrevista, que afegeix: "És important estudiar aquesta influència per tenir eines per anticipar-nos-hi entre els pacients i evitar-ne els efectes negatius".

El doctor Bulbena destaca que aquesta influència del temps és una "eina molt poderosa" dels éssers vius, que conserven especialment els animals, per adaptar-nos a l'entorn i per a la supervivència. "És un avantatge molt important" , afirma, i rebla: "Es tracta de conèixer com la natura ens afecta i, a la vegada, respectar-la per no desequilibrar-la".

Vent, pluja i aparat elèctric

Bulbena explica que l'efecte directe del vent és en general crispant i les persones poden notar més neguit. En canvi, quan plou, es produeix un efecte d'alliberació, mentre que l'aparat elèctric, quan llampega, genera pors i també una mica d'irritació.

Des del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar es van fixar que hi havia dies en què rebien moltes trucades i consultes i d'altres en què baixaven notablement i van començar a estudiar al detall si aquesta variació coincidia amb canvis meteorològics.

L'estudi, realitzat per un equip liderat per Bulbena el 2002 i publicat el 2005 a la revista 'International Journal of Biometeorology', va registrar que els atacs de pànic eren tres vegades més freqüents quan bufava vent de ponent, mentre que es reduïen a la meitat quan plovia. A la tardor, eren més comuns que en les altres estacions. La investigació va aportar llum en la relació entre les condicions meteorològiques i els trastorns psiquiàtrics, "un tema d'especulació contínua a causa de troballes contradictòries", recull el resum de l'estudi.

Calor, agressivitat i canvi climàtic

Bulbena assenyala que, quan fa molta calor, l'agressivitat augmenta; una conducta, puntualitza, associada a molts factors. Durant l'onada de calor que va recórrer Europa l'estiu del 2003, el Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar va registrar més conductes agressives. El catedràtic destaca que un estudi va documentar que les guerres del segle XX de tots els continents s'havien declarat amb més freqüència quan havien augmentat les temperatures (en alguns llocs, també, quan hi havia pluges devastadores).

En aquest sentit, el doctor Bulbena alerta que el canvi climàtic pot comportar el "risc de modificar la conducta humana, amb més agressivitat" i lamenta que en les cimeres i fòrums sobre canvi climàtic, no es tingui en compte com l'escalfament global pot afectar la conducta de les persones i els grups. "Sembla un tema menys important, però ho és molt. No vol dir que si augmenta la temperatura tots serem més agressius, perquè és una conducta multifactorial, però s'hauria d'estudiar", subratlla.

Les estacions i el clima mediterrani

La tardor és quan els psiquiatres solen atendre més pacients. Es redueix la llum solar i, com que plou més, també hi ha més hores que precedeixen la pluja. Aquests canvis fan que els neurotransmissors es descompensin i algunes persones ho noten més.

En canvi, la dita popular 'la primavera la sang altera' no compta amb molta literatura científica que li doni suport pel que fa als canvis meteorològics i els estats d'ànim. "És com una tardor en petit. Es produeixen canvis, però en general afecta més la tardor", afirma Bulbena. D'altra banda, la llum solar té avantatges molt poderosos i quan es redueix, com passa a l'hivern, poden incrementar els quadres depressius. De fet, alguns tractaments per a depressions utilitzen làmpades.

I tenint en compte aquests efectes que poden tenir les condicions meteorològiques en la conducta de les persones, Bulbena ressalta que el clima mediterrani és "clarament" el més saludable, perquè té estacions, molta llum i també pluja, però amb dosis ponderades.