Només el 50% dels antibiòtics que es consumeixen s'utilitzen correctament

La resistència als antimicrobians-la capacitat dels microorganismes de resistir tractaments antibiòtics-, és una seriosa amenaça mundial per a la salut que afecta múltiples sectors, com la salut humana, el medi ambient i les produccions agroalimentàries.

Cada any, les infeccions provocades per bacteris resistents causen la mort de 25.000 persones a la Unió Europea i d’unes 700.000 al món. Si aquest fenomen no s’atura, s’estima que, cap a l’any 2050, cada any moriran 392.000 persones a la Unió Europea i uns 10 milions a escala mundial. Considerant que cada any 8,5 milions moren per càncer al món, aquestes dades parlen d’una problemàtica que, en pocs anys, pot provocar més morts que una de les malalties que més preocupació desperta en la societat.

Què podem fer?

L’ús prudent dels antibiòtics en la medicina humana i veterinària és extremadament important per fer front al repte que suposa la resistència als antimicrobians. Fins al punt que cal tenir present que cada vegada que s’utilitza un antibiòtic es consumeix una part de la seva utilitat futura per tractar noves infeccions bacterianes.

Intervencions com el trasplantament d’òrgans o la cirurgia major (les cesàries o operacions de pròtesis de maluc) es poden arribar a convertir en procediments d’elevat risc si es continua fent un ús imprudent dels antibiòtics. De fet, les conseqüències del mal ús d’aquests fàrmacs ja són visibles actualment: els antibiòtics tradicionals ja no funcionen per tractar algunes malalties en alguns països.

Per tant, tothom és responsable de garantir que els antibiòtics continuen funcionant i de revertir algunes estimacions com la que afirma que, globalment, només el 50% dels antibiòtics que es consumeixen s’utilitzen correctament.

En aquest sentit, cada persona pot prendre mesures al respecte:

Prendre antibiòtics només quan un professional de la salut els recepti i no automedicar-se. Cal recordar que els antibiòtics no serveixen per tractar virus -com els que causen grips i refredats- ni s’han de fer servir com a promotors del creixement en ramaderia. Com a resultat d’aquests usos inadequats, els medicaments es tornen ineficaços i les infeccions persisteixen en l’organisme.
Acabar sempre el tractament prescrit (en temps i dosi); no s’ha de deixar encara que la persona es trobi millor abans d’acabar-lo.
Portar els antibiòtics sobrants a la farmàcia; no llançar-los a les escombraries evita contaminar el medi ambient.
Rentar-se les mans amb freqüència per a prevenir infeccions, extremant la higiene en el contacte amb malalts.
Mantenir les vacunes al dia.

El consum a Catalunya només baixa un 1%

A Catalunya s’estan impulsant totes les línies de treball de les estratègies internacionals en la matèria: la vigilància, la comunicació, el control, la formació, la prevenció i la investigació, juntament amb sistemes d’enllaç entre institucions.

El consum d’antibiòtics a Catalunya es manté estable en els darrers anys. En concret, l’any passat es van consumir gairebé 4,3 milions d’envasos, només un 1% menys que al 2013. Per regió sanitària, en aquest temps s’ha experimentat un descens a Lleida (-6%, amb 210.784 envasos consumits al 2017), a Terres de l’Ebre (-8%,119.027 envasos), a Catalunya Central (-6%, 299.543 envasos) i a l’Alt Pirineu i Aran (-5%, 47.297 envasos); al Camp de Tarragona només s’ha reduït el consum un 1% (386.601 envasos), mentre que a Barcelona i a Girona s’ha mantingut (2,7 milions i 446.849, respectivament).