Vilanova elabora la seva primera diagnosi de salut comunitària

L'Ajuntament i els Centres d'Atenció Primària de Vilanova i la Geltrú, l'Agència de Salut Pública i el Servei Català de la Salut han elaborat conjuntament un Diagnòstic de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, emmarcat al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. S'han recollit dades sobre l'estat de salut i les característiques socials i demogràfiques de la població, els recursos sanitaris disponibles i, a través de grups focals poblacionals i professionals, s'han identificat les necessitats de la gent del municipi que afecten a la seva salut, així com els actius i recursos de què disposen i les propostes de millora. Podeu consultar el Diagnòstic de Salut Comunitària de Vilanova i la Geltrú aquí

Un cop presentat el document, el següent pas és prioritzar les necessitats sobre les quals es treballarà juntament amb la comunitat. Per tal d'identificar i implementar les intervencions comunitàries que millor responguin a les necessitats detectades i que siguin possibles amb els recursos disponibles, aquest dijous s'ha celebrat a la biblioteca Armand Cardona i Torrandell una Jornada de Priorització en la qual han participat una cinquantena de persones, entre professionals dels àmbits relacionats amb la salut, i representants de les entitats i la ciutadania.
 
La regidora de Salut, Blanca Albà, recorda que és molt important tenir una diagnosi de salut en la que s'han pogut detectar les necessitats de la ciutat. "Fins ara teníem els indicadors de salut publica, VNG Inclusió també va treballar els indicadors socials, però ara tenim un instrument molt complert que ens permetrà dissenyar actuacions. És una radiografia, en la que veiem que no ens diferenciem gaire de la resta de Catalunya, i on veiem què tenim en positiu i en negatiu. A partir de les mancances, sabrem què hem de treballar".

En la presentació de la Diagnosi l'alcaldessa Neus Lloveras ha parlat d'establir prioritats sobre els aspectes en els quals es pot incidir des del municipi, que han de quedar reflectides properament en un Pla de Salut de Vilanova i la Geltrú.

Oriol Huguet, director del CAPI Baix-a-Mar i integrant del grup motor que ha fet el document diagnòstic, destaca la importància d'aquest estudi quantitatiu i qualitatiu en el que s'ha treballat intensament durant dos anys i mig. "S'ha obtingut una fotografia de l'estat de salut de la ciutat, i les conclusions són que es tracta d'una ciutat molt viva, amb moltes entitats i molts espais, però que ha crescut molt, i amb ella també han crescut els col·lectius en situació de vulnerabilitat, com en els casos de la xarxa periurbana, els immigrants que poden no sentir-se acollits, les dones víctimes de violència de gènere, els joves sense estudis, amb precarietat laboral i dificultats per accedir a un habitatge, els infants en situació de vulnerabilitat econòmica o la gent gran que viu sola o que té un difícil accés als serveis de salut".

De la Jornada de Priorització en van sortir un total de 39 propostes, de les quals se'n van triar 11: millorar l'ús dels serveis d'urgències i comunicació amb els serveis hospitalaris; augmentar els recursos sanitaris: llits d'hospital, nou hospital; augmentar les places de llits residencials; facilitar la comunicació de la gent gran que viu en zones periurbanes i/o sola; facilitar l'accés a l'habitatge; educar en igualtat de gènere per evitar conductes masclistes; promoure una alimentació saludable; incrementar els ajuts a infants amb problemàtiques específiques; millorar l'atenció a les persones amb trastorn mental i les seves famílies; millorar l'atenció a les dones de col·lectius específics; i millorar l'atenció a les persones amb dependència i/o discapacitat.

Les dades

L’Ajuntament i els Centres d’Atenció Primària de Vilanova i la Geltrú, l’Agència de Salut Pública i el Servei Català de la Salut han elaborat conjuntament un Diagnòstic de Salut Comunitària a Vilanova i la Geltrú, emmarcat al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. S’ha recollit dades sobre l’estat de Salut i les característiques socials i demogràfiques de la població, els recursos sanitaris disponibles i, a través, de grups focals poblacionals i professionals, s’han identificat les necessitats de la gent del municipi que afecten a la seva salut, així com els actius i recursos de què disposen i les propostes de millora.

Respecte al diagnòstic quantitatiu, s’han pogut determinar les següents dades. A Vilanova i la Geltrú hi viuen 65.972 persones -Idescat, 2016-, el 51,5% de les quals són dones; aquesta proporció augmenta amb l’edat i té una distribució semblant al Garraf i a Catalunya. Pel que fa a l’índex d’envelliment ([> 64 anys / < 15 anys] × 100) de la ciutat (117), és superior al del Garraf (104) i no té diferències amb el de Catalunya (116). L’índex de sobreenvelliment ([> 85 anys / > 64 anys] × 100), és de 14,3, superior al del Garraf -13,48- i discretament inferior al de Catalunya -15,99-, però sense diferències substancials entre els tres territoris d’agregació.

D’altra banda, les dades de l’Idescat del 2016 indiquen que un 13,9% de la població que viu a Vilanova i la Geltrú és de nacionalitat estrangera, una proporció semblant a la del Garraf -14,5%- i a la de Catalunya -13,6%-. Per sexes i grups d’edat, els homes i les dones de 15-64 anys són els més nombrosos en proporció de població estrangera. Quant a la nacionalitat d’aquests estrangers que viuen a la ciutat, el Marroc és el país d’origen més freqüent -24,8%-, seguit de la Xina -3,66%-. Pel que fa als països de la Unió Europea, destaquen Romania -17%- i Itàlia -5,94%-. La gran majoria d’estrangers viuen al barri de Mar, amb un 17%, i al barri del Tacó, amb un 19%. En canvi, la proporció disminueix –és inferior al 3%- als barris de la Collada, Els sis camins, l’Aragai, Santa Maria o d’en Fondo Somella.

Sobre les condicions de vida a Vilanova i la Geltrú, trobem diversos resultats. El nivell d’educació a la ciutat presenta poques diferències entre el municipi, la comarca i Catalunya. Cal esmentar que la població del Garraf té un nivell d’estudis lleugerament superior respecte a Vilanova i la Geltrú. Relacionat amb aquest tema trobem que la taxa d’analfabetisme -persones que no llegeixen, no escriuen o ho fan amb molta dificultat- a la ciutat presenta una mitjana d’1,5% -a Catalunya és de l’1,7%-. Si es desagrega aquesta dada per barris, hi ha diferències destacables: els barris de Prat de Vilanova, Ribes Roges i Fondo Somella tenen una taxa de menys de l’1%, i al barri de Tacó la taxa és del 3,7%. 

Quant a la mitjana de la taxa d’atur del 2016 al municipi, va ser d’un 16,21%, un 2% per sobre de la comarca del Garraf -14,29%-, un 2,5% per sobre de Catalunya -13,73%- i lleugerament inferior a la del global de l’Estat espanyol -18,04%-. L’atur a Vilanova i la Geltrú afecta principalment les dones -55,44%- de més de 44 anys -55%-, del sector de serveis -72%- i amb estudis bàsics -EGB 59%-. Les condicions de treball i l’estabilitat dels contractes laborals, s’estima que al tercer trimestre del 2016, al Garraf, la relació entre contractes temporals amb relació a la contractació total era del 91%, i a Vilanova i la Geltrú, del 89%. Això vol dir que nou de cada deu contractes laborals eren temporals.

Per un costat, la prevalença del consum de tabac de la població de més de 14 anys l’any 2016, segons les dades registrades a les històries clíniques de les ABS, va ser del 21% a l’ABS 1, el 20% a l’ABS 2 i el 12% a l’ABS 3. Pel que fa al consum de tabac entre els joves -enquesta als alumnes de quart d’ESO el curs 2015-2016-, el 49% refereixen haver fumat alguna vegada, i la proporció és més elevada en noies que en nois -57% i 43%, respectivament-. Per un altre, la prevalença de persones amb consum d’alcohol perjudicial, segons el registre d’històries clíniques de la població atesa a les ABS 1 i 2 l’any 2016, va ser del 37,8% i el 39,3%, respectivament, i gairebé el 60% dels pacients es consideren abstemis. Quant als joves, el 79% dels joves han consumit almenys un got de beguda alcohòlica a la seva vida. Pel que fa al consum d’altres substàncies adictives, el 43% dels joves expliquen que n’han consumit alguna vegada.

Un altre punt és les conductes relacionades amb la salut. Respecte a la salut sexual i reproductiva, l’any 2015 hi va haver 534 naixements al municipi. La taxa de natalitat a Vilanova i la Geltrú és de 8,16 per 1.000 dones en edat reproductiva, i a Catalunya és de 9,47. Segons l’edat, les franges amb un nombre més alt de naixements són els grups de dones d’entre 30 i 39 anys -65,3%-, seguides de les dones de 25 a 29 anys -20,2%-. La proporció de naixements en mares estrangeres és superior a Catalunya respecte al del municipi i respecte al Garraf -25,5%, 21,3% i 20,3%, respectivament-. S’observa que el grup d’edat de la mare on hi ha més naixements en aquests casos és el de 25 a 29 anys -30,7%-.

Quant als hàbits de salut dels joves -enquesta als alumnes de quart d’ESO el curs 2015-2016-, el 83% esmorzen abans de sortir de casa; ho fan menys les noies -un 78% respecte a un 87%-. En el tipus d’esmorzar, un 30% diuen que mengen “pastes”, percentatge superior al total de Barcelona, que és d’un 14%. Respecte al tipus d’aliment de consum diari, el 28% prenen refrescos i un 18% diuen que consumeixen verdures i  nois que les noies -83% i 72%, respectivament-. I només el 30% fan activitat física cada dia.

Finalment s’analitzen les dades sobre els serveis sanitaris i socials de la capital del Garraf. Pel que fa a l’atenció de serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, durant el 2016 es van obrir 39.232 expedients, que es referien a 7.033 persones i que representa un 10,66% de la població del municipi. El principal problema treballat ha estat el sociosanitari -un 31% de total-, seguit dels de la xarxa relacional -24%- i les necessitats econòmiques -20%-.

Per una banda, la taxa d’ingressos hospitalaris és molt semblant -al voltant del 10%- a Catalunya, al Garraf i a les tres ABS de Vilanova i la Geltrú, mentre que la taxa de contacte amb els dispositius d’urgències hospitalàries és molt superior a les ABS 1 i 2 de la ciutat -74% i 81%- respecte a l’ABS 3 -64%- i el Garraf -64%-. Tanmateix, en tots els casos la taxa és superior a la de Catalunya -42%-. Per un altre, la taxa de contactes d’atenció en salut mental és molt semblant a tots els territoris -al voltant del 14-15%-, amb una proporció més elevada a l’ABS 2 -17%-.