Prop de mig centenar de jutges abandonen Catalunya durant el 2018, més del doble que el 2017

Un total de 48 jutges i magistrats han abandonat Catalunya en el que portem de 2018, una xifra molt superior als 21 que van marxar a la resta de l'Estat durant tot l'any 2017. Bona part d'aquestes marxes es deuen, molt probablement, a la situació política catalana, tot i que altres es deuen a motius econòmics i al fet que la majoria de nous jutges que arriben a Catalunya procedeixen d'altres llocs de l'estat. Les dades les ha donat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, en la seva intervenció a la comissió de justícia del Parlament per presentar la memòria del 2017. Durant la comissió, el diputat d'ERC Marc Sanglas ha demanat la dimissió de Barrientos per no parlar dels casos judicials contra independentistes catalans derivats de l'1-O.

Barrientos va comparèixer per últim cop al Parlament el 2016, per presentar la memòria del 2015, ja que l'any passat els esdeveniments polítics ho van impedir. En el document presentat ara, el TSJC calcula que a finals d'aquest 2018 s'hauran tramitat més de 921.000 assumptes, davant dels 898.467 del 2017 i després de quatre anys de reduccions. Durant els tres primers trimestres d'aquest any, els assumptes penals i contenciosos-administratius s'han mantingut en nivells similars a l'any anterior, els socials han baixat lleugerament, i els civils han augmentat de forma considerable.

La resolució va baixar un 0,02% i els assumptes en tràmit a finals d'any ha augmentat un 9,7%, també quatre anys després de baixades, ja que s'han resolt menys assumptes dels ingressats per primer cop des del 2013. La jurisdicció que més ha augmentat ha estat la civil, amb un 15% més d'assumptes, la penal i la social han pujat menys d'un 1%, i la contenciosa-administrativa ha baixat un 1,3%. De fet, la majoria de jutjats estan per sobre de la xifra màxima d'assumptes que recomana el CGPJ, fins i tot doblant la xifra. Només els jutjats de violència sobre la dona, els d'Instrucció, els de menors i els socials d'executòries estan per sota.

Per això, Barrientos ha demanat més jutges i jutjats, ja que des del 2015 no se n'aproven de nous, i encara no estan tots implantats. Però un altre problema és l'interinitat de molts treballadors dels jutjats, que arriba al 40%, i la marxa d'un alt percentatge de jutges. El 2017 van arribar 30 jutges, però 26 eren per destí forçós, és a dir, recent titulats que tenien el primer destí a Catalunya tot i ser d'altres llocs de l'estat. En van marxar 21, i es van jubilar nou, a més d'una mort. El 2018 han arribat 19 jutges, 16 dels quals amb destí forçós i que per tant probablement marxaran l'any que ve o els següents. En canvi, han marxat 48 jutges, alguns dels quals magistrats que ja havien fet carrera a Catalunya però les circumstàncies econòmiques, polítiques, socials o personals els convencen a marxar a altres destinacions. Barrientos ha demanat un complement retributiu als jutges que exerceixen a Catalunya.

Un altre dels motius pel col·lapse judicial és que la ràtio entre jutges i advocats col·legiats és d'1/25 aproximadament, una de les més altes d'Europa, ha dit Barrientos. Per a certs casos, com els de les clàusules sòl, i per tal d'evitar el col·lapse actual, ha dit que caldria una reforma legislativa per fer que alguns casos fossin "testimonis" per a altres idèntics i resoldre'ls automàticament.

Crítiques pel 17-A i l'1-O

En resposta a Barrientos, el diputat més dur ha estat Marc Sanglas, d'ERC, que ha dit que el TSJC va "fallar" en no activar el protocol de grans catàstrofes durant els atemptats del 17 d'agost del 2017, per tal de coordinar les actuacions dels diversos jutjats de guàrdia que van intervenir, facilitar la comunicació de les identitats de les víctimes i canalitzar la informació a través dels consolats. També ha criticat que Barrientos no hagi inclòs en la memòria cap referència a l'1-O, i per aquests dos motius li ha demanat la dimissió.

El diputat de JxCAT, Eusebi Campdepadrós, ha al·legat que les "limitacions pressupostàries" dificulten la inversió en jutjats i funcionaris. A més, ha estat molt crític amb la intendència judicial espanyola i ha assegurat que les manifestacions davant dels jutjats no es poden considerar una "amenaça". De fet, ha negat que jutges i fiscals a Catalunya siguin objecte d'amenaces o intimidacions.

També ha criticat Barrientos per no defensar la competència del TSJC a l'hora d'enjudiciar els polítics independentistes aforats, i que la causa acabés de forma "irregular" al Suprem. En un sentit similar, ha lamentat la inhibició del president del TSJC en les "irregularitats" de la fiscalia, la Guàrdia Civil i el Jutjat d'Instrucció número 13 en les causes contra l'1-O. Per això, ha equiparat l'actuació d'Espanya davant dels polítics presos i exiliats amb la de Turquia. "Les porres van fer mal, però les togues més", ha conclòs.

No obstant, ha criticat que diversos jutjats arxivin les causes de lesionats l'1-O sense ni tant sols fer diligències.

La diputada de Cs María Valle ha dit que el Govern "lluny de tenir com a prioritat fonamental la qualitat de la justícia, té com a prioritat evitar-la perquè fets greus quedin impunes", en referència als polítics independentistes investigats. També ha criticat que es gastessin 90.000 euros en inspectors que havien de revisar la quantitat de feina dels jutjats. També ha lamentat els "escratxes, assetjaments i pressions a jutges i fiscals, i les pintades, excrements i manifestacions amb polítics davant dels jutjats". El seu company Manuel Rodríguez ha lamentat el deteriorament de certes instal·lacions judicials.

Rosa Maria Ibarra, del PSC, ha dit que caldria millorar les retribucions de molts jutges per compensar el nivell de vida a Catalunya i facilitar que romanguin aquí.

El diputat del PP Xavier Garcia Albiol també s'ha mostrat preocupat per la marxa de jutges, que ha atribuït més a la situació política que a les retribucions econòmiques. També ha criticat certa "impunitat" de les persones que ocupen habitatges.

En resposta als diputats, Barrientos ha dit que ell ha presentat una memòria judicial, no pas política ni policial, i per això no ha volgut entrar en certes valoracions. Sobre el protocol no activat el 17 d'agost del 2017, ha dit que ningú va demanar-lo i que ell va estar en contacte permanent amb l'aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, per agilitzar les identificacions. En tot cas, ha elogiat la feina dels funcionaris, forenses i jutges de guàrdia.

Violència de gènere

Pel que fa a les dones mortes, de gener a setembre d'aquest any van morir tres dones a Catalunya, davant les set de l'any passat. En el mateix període, les denúncies han baixat un 0,6%, situant-se en 17.405, una ràtio de 23,4 denúncies per cada 10.000 habitants i 45,8 per cada 10.000 dones. Les ordres de protecció incoades han baixat un 5,5%, amb poc menys de 4.000, i se n'han acceptat el 50%, una proporció més alta que en anys anteriors però encara la més baixa de tot l'estat. Barrientos no li sap trobar el motiu.

El 2017 es van rebre prop de 23.000 denúncies, un 17,4% més que l'any anterior, cosa que va augmentar la taxa de denúncia per cada 10.000 dones de 51,4 a 60,4. No obstant, en més de 2.500 casos la víctima va renunciar a declarar contra el suposat agressor. En total es van seguir 29.911 procediments penals, un 2,3% més que el 2016. Per tipus de delicte, els delictes d'homicidi van pujar de 16 a 19. De les 10 dones mortes el 2017, només dues tenien ordres de protecció. Van augmentar un 60% els delictes contra l'honor, passant de 92 a 148, i van baixar un 35% els delictes contra la integritat moral, passant de 513 a 331. Els més habituals van ser les lesions i els maltractaments, amb més de 16.500 casos, més que el 2016. Els delictes lleus, com injúries i vexacions injustes han baixat un 1,5%, i s'han situat per sota dels 1.000.

En total es van sol·licitar prop de 5.500 ordres de protecció, de les quals es van adoptar 2.611, un 47,8%, 20 punts per sota de la mitjana estatal, que és del 67,6%. Contra els encausats per aquests delictes, es van ordenar 4.926 mesures cautelars, com presó preventiva, ordres d'allunyament o prohibició de comunicació, entre altres.

En el 37% dels casos víctima i agressor eren exparella, el 29% eren parella afectiva, el 22% eren matrimoni i el 12% eren divorciats. La immensa majoria d'encausats eren de nacionalitat espanyola.

Crisi econòmica

Pel que fa als assumptes més vinculats a la crisi econòmica, els procediments concursals van baixar el 2017 un 3,2% i es van quedar amb 1.067, mentre que el 2013 van ser 2.114. Els concursos de creditors han baixat a Barcelona i Tarragona i han augmentat a Girona i Lleida.

Els procediments laborals d'acomiadament han pujat prop d'un 2%, amb 18.275 en total, però lluny dels 24.770 del 2013. L'única demarcació on han baixat ha estat a Lleida. Els procediments socials de reclamació de quantitat han augmentat un 2,3%, amb 14.318, també lluny dels 18.124 de l'any 2013. Els procediments monitoris han pujat un 2,1%, i van arribar als 72.428. Durant els tres primers trimestres del 2018, els procediments concursals presentats per empreses als jutjats mercantils han augmentat un 34,5%, amb més de 1.000 en total, sobretot a Tarragona, ja que han passat de 37 a 79. Els concursos de persones físiques presentats als jutjats civils han crescut encara més, un 41,2%. Mentre a Tarragona han baixat de 46 a 37, a Lleida han passat de 3 a 24, mentre que el total a Catalunya és de 808.

Els procediments laborals per acomiadaments han pujat un 0,6% durant els tres primers trimestres d'aquest 2018, passant de 13.941 a 14.028, creixent a Barcelona i Tarragona, i baixant a Lleida i sobretot a Girona.

Els procediments hipotecaris han seguit baixant, com els últims quatre anys, i s'han quedat en 4.635, la meitat que el 2016 i molt lluny del 2013, amb 18.341. Els desnonaments han baixat un 2% i s'han situat en 27.169. La majoria, el 64% són per lloguers i el 31% per hipoteques.

En els primers nou mesos del 2018 els procediments hipotecaris han crescut un 18,6%, arribant als 4.248. Als partits judicials més petits, els jutjats de primera instància han tramitat 10.500 llançaments, un 6% més que en el mateix període del 2017, amb increments del 20% a Lleida i Tarragona, i del 3% a Barcelona i Girona.