Un informe demana més formació psicològica als operadors jurídics que tracten amb víctimes de violència sexual

El Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans creu que els operadors jurídics encara no estan prou formats en matèria psicològica i criminalística per atendre adequadament les dones víctimes de violència sexual. Segons un informe sobre la violència institucional i la revictimització en el sistema judicial i de denúncia de les violències sexuals, jutges, fiscals, advocats i policies estan formats jurídicament, però encara valoren les víctimes com en qualsevol altre delicte, cosa que suposa obligar-les a demostrar la falta de consentiment. Per això, creuen que la llei s'ha de reformar, per acostar la societat i el sistema judicial.

L'informe és de caire qualitatiu i s'ha fet en base a 38 casos concrets de dones que van denunciar violència sexual. També es va parlar amb alguns operadors jurídics. Bona part de les dones van considerar que l'atenció rebuda a comissaria no va ser la que esperaven, però encara són més crítiques amb el seu pas pels jutjats, ja que consideren que no se les va escoltar suficientment, i van haver de respondre preguntes que qüestionaven la seva veracitat i credibilitat. Per això, les autores de l'informe consideren que ha de ser el denunciat qui hagi de demostrar que va tenir el consentiment de la víctima.

En aquest sentit, expliquen que en moltes ocasions, el xoc traumàtic que tenen les víctimes els impedeix explicar tots els detalls en la denúncia policial o fer un relat lineal, coherent i continu dels fets quan declaren en seu judicial. Això, basant-se en els criteris habituals de la jurisprudència, els fa perdre credibilitat davant dels jutges i fiscals. Però, en canvi, els psicòlegs diuen que això demostra la credibilitat de la seva versió, afectada pel trauma psicològic que suposa un abús o agressió sexual. En canvi, la versió del denunciat sol ser lineal, molt preparada amb el seu advocat, i per això se li dona més credibilitat al jutjat, mentre que els psicòlegs consideren que això demostraria justament la seva artificialitat.

L'advocada penalista especialitzada en violència contra la dona, la vilanovina Carla Vall, coordinadora de l'estudi i membre d'Irídia, ha explicat que mentre la revictimització és inherent al sistema judicial i culpa de la falta de mitjans i la lentitud de la justícia, la violència institucional són les decisions de certs operadors jurídics, com el tipus de preguntes que fan. Tots dos fenòmens es retroalimenten. Vall també ha demanat que les víctimes puguin explicar lliurement els seus sentiments durant les declaracions i que hi hagi més pèrits forenses que acreditin la veracitat de les declaracions de les dones.

L'advocada també ha recordat que la major part de la violència sexual és perpetrada en espais privats i per part d'homes coneguts per les víctimes.

Vall no sap els motius exactes del fet que a Catalunya es concedeixin menys ordres de protecció que a la resta de l'estat, però ho atribueix a un índex de risc fet pels Mossos que difereix del dels cossos estatals. En canvi, no s'han constatat grans diferències entre els jutjats ordinaris i els especialitzats en violència sobre la dona, o entre jutges i jutgesses o fiscals homes i fiscals dones.