Vilanova aprova un ajut d'emergència a la població refugiada i migrant de Veneçuela

El 5% de la partida pressupostària en matèria de Cooperació de l'Ajuntament de VNG es destina a campanyes d'emergència humanitària. Ara el govern ha aprovat aportar 1.500 euros a la campanya d'emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en favor dels desplaçats de Veneçuela cap als camps de refugiats instal·lats en països veïns.
Segons dades de l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), des de l'any 2015, uns 1,6 milions de persones han marxat de Veneçuela, i calcula que 1,8 milions de persones hauran deixat el país l'any 2018.

Les dades d'ACNUR i de la Regional Inter-Agency Coordination, plataforma per a refugiats i migrants de Veneçuela, mostren que el nombre de peticions d'asil ha augmentat el darrer any. Entre els anys 2014 i 2018, 346.000 veneçolans han sol·licitat asil a països veïns (sobretot al Perú, que en aquests moments és el principal país d'acollida). A banda, entre el 2015 i el setembre de 2018, la ciutadania veneçolana ha sol·licitat més de 966.000 peticions de visats temporals o permanents i altres mecanismes de regularització. Colòmbia, amb el suport d'ACNUR i l'OIM, ha registrat 442.462 persones veneçolanes, el 98,8% de les quals no tenen accés al sistema de salut, i només un 48,7% dels infants estan escolaritzats. Segons les oficines de migració colombianes, 935.593 veneçolans han entrat a Colòmbia durant el 2018, gairebé el doble dels que van entrar-hi el 2017 (470.000). El Brasil ha reubicat 527 veneçolans de les zones frontereres, que pateixen una gran pressió, a ciutats com São Paulo, Manaus i Cuiabá. Més de 340.000 veneçolans han entrat a l'Equador des de principis de 2018, amb una tendència creixent en comparació amb els 287.000 registrats per tot l'any 2017. Els governs del Brasil, l'Equador i el Perú han declarat l'estat d'emergència als punts d'entrada, on han endegat operatius per respondre a necessitats humanitàries urgents, salut pública i protecció.

ACNUR ha instat els països de la regió a brindar asil i protecció a la població veneçolana desplaçada. Les respostes, sustentades en acords vigents, han d'estar guiades pel principi que brindar protecció internacional és un acte humanitari i no polític.

La situació és altament alarmant. S'ha incrementat el grau de vulnerabilitat de les persones refugiades i migrants de Veneçuela, que afecta de manera especial els infants i les dones en les rutes de trànsit. Hi ha una necessitat d'assistència humanitària urgent, així com en aspectes de protecció, per preveure altres riscos com violència basada en gènere, tràfic humà i xenofòbia.

En aquest context, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament identificarà la resposta d'emergència directament amb les entitats humanitàries que estan treballant sobre el terreny als països veïns esmentats. És per això que ha fet una crida als ajuntaments i institucions supramunicipals a sumar-se a aquest procés de suport d'emergència a la població desplaçada.