FIANCHETTO

El fianchetto és un esquema bàsic en la defensa siciliana, una de les estratègies més conegudes en el món del popularíssim joc o esport dels escacs. Essencialment consisteix en enrocar el rei, és a dir, protegir-lo en la part inferior dreta del tauler amb la torre i els peons, però amb el peó de davant del rei avançat una casella i amb l’alfil col·locat en el seu lloc. L’alfil, d’aquest manera esdevé un protector més del monarca i permet capturar qualsevol peça rival que es posi en el seu camp d’acció. És un esquema molt popular entre els jugadors d’escacs de tot el món ja que permet una defensa ferrenya i numantina però a la vegada potencia opcions clares de contraatac per les ràpides possibilitats de desplegament de les pròpies peces.

En el món de la política, existeix un exemple més clar de paral·lelisme amb aquesta celebèrrima defensa que la que esgrimeix el govern de l’estat i el Partit Popular? L’enrocament de les posicions en una mena de gest heroic del tipus “Guzmán el Bueno” o “El Alcázar no se rinde” resulta a aquestes alçades patètica i propicia un canvi de escenari polític en el que només els ultramontans defensors de la “sagrada unidad de la patria”, militants fins a la creació d’Alianza Popular de partits d’extrema dreta sustenten en aquest moment al govern que en les properes eleccions de març podrien quedar atrinxerats i sols en la seva estratègia. Serà capaç el PSOE de jugar una basa diferent de la dels ultraconservadors i oferir a l’electorat una idea diferent d’Espanya que no sigui la del cafè per a tothom?. Captaran vots els socialistes d’un electorat centrista que decideix a última hora el sentit del vot cap a un cantó o cap a l’altre? Pel que sembla l’estratègia del PP serà la de comparar al PSOE amb Ibarretxe i Carod-Rovira, els dos blancs mòbils de la Brunete mediàtica i posar l’èmfasi en que ells són els únics garants de la unitat de la pàtria. Serà suficient aquest plantejament per aconseguir una altra majoria absoluta o tindrem finalment un govern de coalició entre el PSOE i Izquierda Unida?. El partit del govern, que ha fet de l’immobilisme un valor polític i de la rigidesa un plantejament electoral pot veure’s ara desbordat per la seva manca de cintura. Les enquestes, encarregades pels diaris afectes ja no li donen majoria suficient per governar sols. L’oposició té temps encara de girar la truita, d’evitar una nova victòria dels hereus del franquisme, d’acabar a la fi amb un període d’atacs a la democràcia i a les llibertats individuals que no s’havia vist des dels temps de la transició.