Més de 34.000 malalts de càncer o familiars van necessitar atenció psicològica i no la van tenir o va ser insuficient

La delegació a Catalunya de l'Associació Espanyola Contra el Càncer ha alertat aquest dilluns que 37.441 persones afectades pel càncer, malalts o familiars, van necessitar tractament psicològic especialitzat durant el 2018. D'aquests, 2.930 van ser atesos per l'AECC-Catalunya. La resta, diu l'entitat, o no va rebre atenció d'aquest tipus o va ser insuficient. En aquesta xifra s'inclouen els casos nous, els supervivents, els malalts avançats o els que es troben en la fase final de la vida. En total, 124.085 persones conviuen amb la malaltia. L'associació reclama garantir el tractament psicològic a través del sistema públic o amb els recursos d'entitats sense ànim de lucre com l'AECC.

Són dades de l'informe sobre l'atenció psicològica a pacients de càncer i familiars a Espanya, que exposa les característiques de l'impacte psicològic del càncer en les persones afectades per la malaltia, les diferències entre suport emocional i atenció psicològica especialitzada, el perfil dels pacients i familiars que demanen aquest tipus de servei a l'AECC i la situació de l'atenció psicològica especialitzada en el Sistema Nacional de Salut dintre de l'àmbit hospitalari.

S'estima que en el 30% dels casos diagnosticats les persones afectades desenvoluparan algun tipus de trastorn piscopatològic que necessitaria tractament especialitzat, un total de gairebé 236.000 persones a tot Espanya. Hi ha quatre comunitats que no tenen un pla de càncer. A Catalunya sí que és vigent. Pel que fa als hospitals públics, el 48% no dona aquest tipus d'atenció, i a la resta és insuficient.

L'AECC-Catalunya demana un model d'atenció integral i multidisciplinari on el tractament psicològic estigui integrat en la cura habitual com un element més de qualitat assistencial a les persones afectades pel càncer. Segons un estudi, només el 21,3% dels professionals de l'oncologia mèdica i el 31,4% dels infermers i infermeres asseguren oferir i derivar al servei d'atenció psicològica de manera rutinària.

L'entitat reclama que el malestar emocional sigui considerat el sisè signe vital després de la temperatura, la pressió arterial, el pols, la freqüència respiratòria i el dolor, incorporant-se a la història clínica tant del pacient com del familiar que acompanya habitualment el malalt.

També demana la derivació a l'atenció psicològica especialitzada quan sigui necessari i que es garanteixi la cobertura pública o a través d'entitats sense ànim de lucre.