La població masculina de la península Ibèrica va ser reemplaçada per pastors de l'Europa de l'Est fa 4.000 anys

L'arribada de grups de pastors de les estepes de l'Europa de l'Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va reemplaçar aproximadament el 40% de la població local i gairebé el 100% dels homes. És un dels principals resultats d'un estudi internacional coliderat per l'Institut de Biologia Evolutiva i la Univeristat de Harvard, i impulsat pel National Institute of Health als Estats Units i per ''la Caixa'' que abasta els últims 8.000 anys d'història de la península. Els investigadors han conclòs que durant una etapa que va poder durar uns 400 anys es va fer aquest relleu, tot i que les dades genètiques no poden indicar clarament si va ser un procés ''dramàtic'' o si, per contra, respongués a que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts d'Europa central en un context de ''forta estratificació social''.

Una altra conclusió de l'estudi és que la genètica dels bascos actuals a penes ha canviat des de l'Edat de Ferro fa 3.000 anys. Al contrari del que apunten algunes teories que situaven als bascos com els descendents dels caçadors mesolítics o dels primers agricultors que van viure a la península ibèrica, els resultats del treball mostren que la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc. Per contra a penes presenten influències de migracions posteriors com els romans, els grecs o els musulmans, de les quals van quedar aïllats.

L'anàlisi del mapa genètic mostra profundes modificacions de població en la península ibèrica en els períodes més recents. Els fluxos provinents del Mediterrani oriental (romans, grecs i fenicis) havia reemplaçat l'ancestralitat ibèrica quan va començar l'edat mitjana i per tant, les migracions van continuar tenen una gran força en la formació de la població mediterrània durant aquest període.