Un estudi sobre l'afàsia revela noves interaccions entre llenguatge i pensament

Els resultats d'un estudi sobre l'afàsia, un trastorn del llenguatge que es produeix com a conseqüència d'un accident cerebrovascular que afecta l'hemisferi esquerre, han revelat noves interaccions entre llenguatge i pensament a partir del disseny d'uns estímuls lingüístics simples que han permès avaluar la capacitat cognitiva dels pacients. Segons els investigadors, dirigits pel professor d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF Wolfram Hinzen, les construccions objectives, no objectives i contrafactuals són una oportunitat per observar la relació entre la cognició lèxica, sintàctica i proposicional en l'afàsia.

Els investigadors van fer un experiment en què feien coincidir paraules com 'sé', 'penso', 'està clar' o 'sembla' amb imatges per comprovar la comprensió que en tenien els pacients, alguns dels quals patia afàsia, mentre que d'altres no tenien cap dany cerebral.

Els autors van partir de la hipòtesi que com l'afàsia implica el deteriorament del llenguatge, les capacitats cognitives no verbals podrien veure's afectades i les interpretacions contrafactuals possiblement serien més difícils de comprendre entre les persones afectades per afàsia.

Els resultats van mostrar que, en els assajos d'interpretació fàctica, els participants amb afàsia els van exercir gairebé tan bé com els del grup control. En canvi, en la interpretació contrafactual es van comportar de manera significativament pitjor.

"Les nostres dades suggereixen que les interpretacions objectives i contrafactuals plantegen diferents demandes cognitives, sent les contrafactuals més difícils per a les persones amb afàsia. Suggerim que els contrafactuals plantegen demandes addicionals en els sistemes proposicionals i que aquests es superposen amb les capacitats involucrades en altres tasques verbals, però també en les tasques de raonament no verbal", indiquen els autors.