Neurologia

Descobert un nou mecanisme responsable de la migranya

Aquest trastorn neurològic afecta el 15% de la població

Els experts Xavier Gasull i Alba Andrés-Bilbé, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. UB

Els experts Xavier Gasull i Alba Andrés-Bilbé, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. UB

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un estudi descobreix un nou mecanisme responsable de la migranya. En concret es tracta d'una mutació en un gen que provoca una disfunció d'unes proteïnes que augmenten l'activitat neuronal i indueixen el dolor migranyós. El treball el signen els experts Xavier Gasull i Alba Andrés-Bilbé, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, de l'Institut de Neurociències de la universitat i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de l'IDIBAPS. La migranya és un trastorn neurològic que afecta el 15 % de la població i té una base genètica, ambiental i hormonal. Aquesta patologia causa episodis recurrents i severs de mal de cap, i en alguns casos, també nàusees, vòmits i fotofòbia.

Tot i l'elevada prevalença d'aquest tipus de cefalea, "encara es desconeixen la majoria de les causes genètiques i dels mecanismes fisiopatològics que hi estan implicats, fet que dificulta trobar-hi tractaments eficaços", ha assenyalat Xavier Gasull.

Els episodis de migranya estan relacionats amb una major excitabilitat elèctrica de les neurones sensorials. L’activitat elèctrica està controlada per unes proteïnes —els canals iònics— que s’encarreguen de facilitar o inhibir l’activació de les neurones. L’estudi, en concret, se centra en els canals iònics TRESK i TREK, que es troben a les neurones sensorials i frenen l'activació neuronal excessiva.

Segons les conclusions, una mutació en el gen que codifica per al canal iònic TRESK dona lloc a una proteïna disfuncional, que altera la capacitat del canal per reduir l’activitat elèctrica. En paral·lel, aquesta mutació també genera una altra proteïna alterada que afecta la funció fisiològica d'altres canals iònics com ara el TREK1. La descoberta d’un mecanisme pel qual una mutació és capaç de generar dues proteïnes disfuncionals també obre noves perspectives que caldrà explorar en el futur.

El treball, coordinat per l’investigador Guillaume Sandoz, de la Universitat de Niça i del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS), obrirà noves vies per dissenyar futures estratègies terapèutiques contra la migranya, i és un avenç molt significatiu per conèixer amb detall els mecanismes que causen els episodis de migranya amb aura, força desconeguts fins ara.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local